Privadesa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La privadesa[1] és l'habilitat d'un individu o grup a aïllar-se ells mateixos o la informació sobre si mateixos, i així, revelar-se selectivament.[2]

Els límits i contingut del que es considera privat difereixen entre cultures i individus, però comparteixen temes comuns bàsics. La privadesa de vegades es relaciona amb anonimat, el desig de romandre inadvertit o no identificat al reialme públic. Quan alguna cosa és privada per a una persona, normalment significa que hi ha alguna cosa en aquesta que es considera inherentment especial o personalment confidencial. Per això, el grau al qual la informació privada és exposada depèn de com el públic rebrà aquesta informació, la qual cosa difereix entre llocs i al llarg del temps. La privadesa pot ser vista com un aspecte de la seguretat -els bescanvis entre els interessos d'un grup i d'altres poden esdevenir especialment clars.

El dret en contra la invasió no aprovada d'intimitat pel govern, corporacions o individus és part dels drets d'intimitat de molts països, i en alguns casos, constitucions. Gairebé tots els països tenen lleis que d'alguna manera limiten la privadesa; un exemple d'això serien lleis respecte als impostos, les quals normalment requereixen el compartiment d'informació sobre ingressos o beneficis personals. En alguns països la intimitat individual pot estar en conflicte amb drets de llibertat d'expressió i algunes lleis poden exigir una revelació pública d'informació que es consideraria privada en altres països i cultures.

La privadesa pot ser voluntàriament sacrificada, normalment a canvi de beneficis percebuts i molt sovint amb pèrdues i perills específics, encara que això és un punt de vista molt estratègic sobre les relacions humanes. Els acadèmics que són economistes, teòrics evolucionistes i psicòlegs de recerca descriuen la revelació d'aspectes d'intimitat com un sacrifici voluntari, on loteries o competicions són implicats. En el món empresarial, una persona pot donar detalls personals (sovint amb objectius de publicitat) per a participar en un joc o guanyar un premi. La informació que es comparteix voluntàriament i més tard és robada o se'n fa un mal ús pot conduir a robatori d'identitat.

Privadesa i vigilància[modifica]

La vigilància suposa cedir poder al vigilant (per exemple l'estat). És a dir, la privadesa és un element del ciutadà com a individu i com a agent polític.[3]

En el cas d'un sistema democràtic quanta menys privadesa es tinga respecte l'estat, més difícilment pot guanyar poder una posició política contrària o dissident i més indefens es troba el ciutadà respecte a l'estat, ja que se l'obliga que el ciutadà explique a l'estat per què no deuria saber determinades coses d'ell en compte de demanar per què l'estat en primer lloc li està demanant coses.[3]

La privadesa en l'entorn de l'atenció centrada en la persona[modifica]

El concepte de privacitat és definit per la RAE com l'àmbit de la vida que es té dret a protegir de qualsevol intromissió i també es coneix com la part més interna o profunda de la vida d'una persona, que compren els seus sentiments,vida familiar o relació d'amistat, és a dir, la seva intimitat.

Tal és la importància del dret a la intimitat personal i familiar, que és recollit en l'article 18 de la Constitució Espanyola.

En les persones grans el dret a la privacitat i a la intimitat, es veu desvirtuat per la necessitat d'ajuda i suport tant a nivell emocional com a través de les activitats de la seva vida diària. És per aquesta raó que és tant important l'atenció centrada en la persona per tal de fomentar el respecte de la seva dignitat, donar suport als seus projectes virtuals i la cerca de la qualitat de vida.

Des de l'atenció centrada en la persona s'apliquen els principis d'integritat i personalització dels plans individualitzats d'atenció (PIAI).Conèixer la persona i saber identificar el que per a cadascú és realment important, permetrà donar suport a la continuïtat del seu projecte vital (la seva forma de viure,els seus hàbits gratificants, les rutines que li donen seguretat), destacar els èxits aconseguits a la vida o escoltar els seus desitjos serveixen per a millorar la qualitat de vida de les persones, el coneixement de la seva història de vida respectant la privacitat de la informació i la participació de l'usuari ha de ser inherent en la tasca del professional assistencial.

Per a preservar la privacitat cal conèixer el projecte de vida i per això s'utilitzen les eines del DCM, Reminiscència i les tècniques d'intervenció com la Validació. Tot ens porta a preservar un dret inalienable de la persona que la converteix en única.

Referències[modifica]

  1. Consell Supervisor del Termcat. «"Privadesa" o "privacitat"?», 10 2002. [Consulta: 16 juny 2009]. «Condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica per la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de l’afectat.»
  2. Good, 2009, p. 3-4.
  3. 3,0 3,1 Good, 2009, p. 5.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Privadesa Modifica l'enllaç a Wikidata