Tor (xarxa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tor
Tor-logo-2011-flat.svg
Vidalia control panel.png
Desenvolupador(s) The Tor Project, Inc
Versió inicial 20 de setembre de 2002 (2002-09-20)[1]
Estat de desenvolupament Active
Escrit en C[2]
Sistema operatiu
Mida 2–4 MB
Tipus anonimitat, enrutació distribuïda
Llicència BSD
Lloc web torproject.org
Modifica dades a Wikidata

Tor (acrònim de The Onion Router[3] o "L'Encaminador Ceba", en català) és un programari lliure que permet navegar anònimament per Internet. Tor dirigeix el tràfic d'Internet a través d'una xarxa voluntària d'abast mundial formada per més de sis mil nodes,[4] els quals permeten ocultar la identitat, ubicació i tràfic d'Internet de l'usuari als programes de vigilància o monitoratge. Aquesta xarxa dificulta que l'activitat a Internet d'un usuari (visites a pàgines web, enviament de missatges, etc.) es pugui resseguir de manera inversa,[5] de tal manera que hom utilitza Tor per protegir la pròpia privadesa o per dur a terme activitats en un entorn confidencial. Segons l'NSA, Tor és "el rei de l'anonimitat a Internet d'alta seguretat i baixa latència", i "no és previsible que surtin candidats a disputar-li aquesta posició."[6] Hom calcula que cada dia hi entren dos milions i mig d'usuaris, cosa que en fa el sistema de comunicació anònima per Internet més popular.[7] Segons l'OTAN, les tecnologies d'anonimització de la comunicació com Tor continuaran proliferant i, malgrat l'interès que genera, els aspectes tècnics i legals al seu voltant segueixen essent força desconeguts.[8]

El terme anglosaxó "onion routing" o "encaminament ceba" fa referència al protocol d'encriptació de les comunicacions, que presenta una forma que recorda les capes d'una ceba per tal de garantir l'anonimat dels usuaris i les comunicacions. Tor encripta les dades diversos cops, inclosa l'adreça IP de destinació, i les envia a través d'un circuit virtual constituït per diversos nodes Tor, triats a l'atzar. Cada node desencripta una part de les dades i revela sols a quin node següent del circuit ha de passar la resta de la informació. El darrer node desencripta l'última capa d'encriptació i envia les dades originals al seu destinatari sense revelar, o ni tan sols saber, des de quina adreça IP se li ha fet arribar. Per tal com l'enrutament de les comunicacions està parcialment encriptat a cada salt dins de la xarxa Tor, aquest mètode impedeix la possibilitat de refer l'origen de la comunicació mitjançant operacions de vigilància basades a conèixer l'origen i la destinació de les comunicacions.

La xarxa va ser creada per una divisió tecnològica de la marina dels Estats Units l'any 2003 com a sistema de protecció de les comunicacions per Internet de tota la flota dels Estats Units. No gaires anys després, però, i amb el nom de Tor, ja era emprat per moltes organitzacions, empreses i particulars que volen fer servir internet amb seguretat i anònimament. La relativa popularització del sistema fou ulterior i es relaciona amb el famós cas d'Edward Snowden i les seves revelacions.Molts la defensen com una de les armes més importants que tenen els qui lluiten per protegir la llibertat de comunicació arreu del món. D'altres en destaquen que és l'instrument d'accés a la 'zona fosca' d'internet, refugi de pederastes, terroristes, traficants de persones, d'armes i altres formes de delinqüència. Les pàgines d'informació sobre internet i programari que parlen de Tor solen advertir que el sol fet d'emprar aquest navegador i aquesta xarxa pot fer de l'usuari objecte d'interès i de seguiment dels principals serveis de policia i d'intel·ligència del món, especialment de l'NSA.[9]

La segona biblioteca que implementà un node de Tor fou la Biblioteca Pública Las Naves (de València) i aquesta implementació es donà els primers mesos de 2016.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dingledine, Roger. «pre-alpha: run an onion proxy now!». Llista de distribució or-dev. [Consulta: 17 juliol 2008].
  2. «Tor». Open HUB. [Consulta: 20 setembre 2014].
  3. Li, Bingdong; Erdin, Esra; Güneş, Mehmet Hadi; Bebis, George; Shipley, Todd. «An Analysis of Anonymity Usage». A: Traffic Monitoring and Analysis: Third International Workshop, TMA 2011, Vienna, Austria, April 27, 2011, Proceedings. Berlin: Springer-Verlag, 14 juny 2011, p. 113–116. ISBN 978-3-642-20304-6 [Consulta: 6 agost 2012]. 
  4. «Tor Network Status». [Consulta: 14 febrer 2015].
  5. Glater, Jonathan D. «Privacy for People Who Don't Show Their Navels». The New York Times, 25-01-2006 [Consulta: 13 maig 2011].
  6. «Tor: 'The king of high-secure, low-latency anonymity'». The Guardian, 04-10-2013 [Consulta: 5 octubre 2013].
  7. «U.K. Parliament says banning Tor is unacceptable and impossible». The Daily Dot. [Consulta: 19 abril 2015].
  8. https://cryptome.org/2015/07/TOR_Anonymity_Network.pdf
  9. http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/03/el-desconegut-internet-8633.php
  10. Gonzalo, Marilín «Esta biblioteca valenciana es la segunda del mundo en unirse al proyecto Tor» (en castellà). eldiario.es, 26-01-2016 [Consulta: 4 març 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tor (xarxa) Modifica l'enllaç a Wikidata