Terrorisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Restes de les Torres Besones destruïdes per l'atemptat de l'11 de setembre de 2001.

El mot terrorisme (o l'expressió més específica de terrorisme d'Estat, quan es defineix les accions d'un govern) s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics,[1] condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles. Les accions terroristes poden consistir en atemptats contra béns o persones, segrestos, repressió, tortura, etc. El significat de terrorisme, tot i que és un concepte que va canviar al llarg del temps, avui dia porta associat el concepte condemnable.

El primer problema amb què es troben els organismes supranacionals, com l'Organització de les Nacions Unides o la Unió Europea és la dificultat per trobar una definició per la paraula, ja que qualsevol proposta troba la desaprovació d'un o altre grup d'estats, segons la seva problemàtica concreta.[2] En els Estats Units, per exemple, es parla de "terrorisme" únicament quan un atac és contra ells però mai quan són els atacants amb la mateixa acció (Vegeu: Sinònims de "guerra").[3][4] Altres denominacions d'una possible acció terrorista són les d'acció preventiva, lluita armada o operació militar.

Per això, la utilització del terme terrorisme sol ser polèmica. Molts dels grups considerats habitualment com a terroristes s'autodefineixen com a exèrcits, grups d'alliberament popular, etc. D'altra banda, molts governs, sobretot dictadures, utilitzen el terme terrorisme o terrorista per atacar i desprestigiar organitzacions o persones contràries al govern o la seva ideologia.

De vegades també s'utilitza el terme terrorisme d'estat en casos de violacions flagrants dels drets humans per part del govern d'un estat, sobretot en el cas de la utilització de grups paramilitars o forces irregulars en la persecució de determinats grups ètnics, socials, religiosos o ideològics.

La presència de dones al terrorisme no és cap novetat, senyala Kerry Lay a la seua dissertació.[5]

Definicions[modifica | modifica el codi]

Acadèmiques[modifica | modifica el codi]

El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans en la versió en línia defineix el terme «terrorisme» com:

« 1. m. Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.[6] »

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclòpedia Catalana en la seva versió en línia el defineix com:

« 1. m. Utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.[7] »

El Diccionari català-valencià-balear en la seva versió en línia defineix «terrorisme» com:

« 1. m. Sistema d'intimidació per un seguit de violències que infonen terror.[8] »

L'investigador Luis de la Corte Ibáñez explica al seu llibre com hi ha molts periodistes i polítics a més d'alguns analistes i ciutadans que creuen que el terme "terrorisme" és avaluatiu solament útil per a condemnar. Açò deixa el terme subjecte a un caràcter relatiu que fa que un fenomen siga avaluat com a terrorista mentre que per a d'altres siga un lluitador per la llibertat. L'investigador rebutja aquest.[9] Aquest terme ha sigut utilitzat demagògicament per a desqualificar l'acció feta per adversaris, sense atendre a criteris objectius que li donen un valor informatiu més enllà de l'avaluatiu.[10] Per no entrar en controvèrsia en l'ús del terme l'agència de premsa Reuters i el diari Chicago Tribune decidiren no utilitzar-lo.[11]

Tenint en compte açò es defineix de manera científica el terme terrorisme com a l'acció seqüencial intencionadament violenta de caràcter religiós o polític sobre persones no armades que pretén i aconsegueix infundir propaganda (és a dir, expressar i propagar uns missatges poítics o religiosos) a través del terror.[12]

Nacions Unides[modifica | modifica el codi]

Malgrat que les Nacions Unides reconegueren la conveniència d'un consens en la definició de terrorisme mai s'ha aconseguit fruit de la impossibilitat d'aconseguir una definició rigorosa que no inclogui les accions terroristes dels estats. El primer intent de definició es produí l'any 1937 quan encara era la Societat de Nacions:

« Qualsevol acte criminal dirigit contra un estat i encaminat a o calculat per crear un estat de terror en les ments de persones particulars, d'un grup de persones o del públic en general. »

La resolució 51/210, «Mesures per eliminar el terrorisme internacional», adoptada en la 88 Assemblea Plenària, del 17 de desembre de 1996, proclama en el punt I.2[13] que l'Assemblea General de les Nacions Unides:

« «Reitera que els actes criminals encaminats o calculats per a provocar un estat de terror al public en general, un grup de persones o persones particulars amb propòsits polítics són injustificables en qualsevol circumstància, siguin quines siguin les consideracions polítiques, filosòfiques, ideològiques, racials, ètniques, religioses o de qualsevol altra naturalesa que puguin ser invocades per justificar-los.» »

En un informe a l'ONU l'especialista A.P Schmid[14] proposà prendre com a punt de partida el concepte de crim de guerra, considerat que si la seva definició s'escampa al temps de pau s'arriba a una definició funcional més grans dels actes de terrorisme com els «equivalents en temps de pau als crims de guerra».

En la sèrie de definicions explorades una de les més recents ha estat la formulada l'1 de desembre de 2004 inclosa a l'Informe final del Grup d'experts d'Alt Nivell sobre les Amenaces, els Desafiament i els Canvis, nomenats pel Secretari General de les Nacions Unides:

« Qualsevol acte, a més a més dels anteriorment especificats en els convenis i convencions vigents sobre determinats aspectes del terrorisme, els Convenis de Ginebra i la Resolució 1566 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (2004) destinats a causar la mort o lesions corporals greus a un civil o a un no combatent, quan el propòsit de l'esmentat acte, per la seva naturalesa o context, sigui intimidar a una població u obligar a un govern o a una organització internacional a realitzar una acció o abstenir-se de fer-la.[15] »

A més a més el que s'ha d'escrit com un consens acadèmic, acord entre els especialistes, que segons la formulació de Schmid (1988)[16] es pot expressar així:

« «El terrorisme és un mètode productor d'ansietat basat en l'acció violenta repetida per part d'un individu o grup (semi) clandestí o per agents de l'estat, per motius idiosincràtics, criminals o polítics, en els que — a diferència de l'assassinat — els blancs directes de la violència no són els blancs principals. Les víctimes humanes immediates de la violència són generalment elegides a l'atzar (blancs d'oportunitat) d'una població blanc, i són utilitzats com generades d'un missatge. Les processos de comunicació basats en l'amenaça — i en la violència — entre el terrorista (l'organització terrorista), les víctimes exposades en perill i els blancs principals són utilitzats per manipular a les audiències blanc, convertint-les en blanc de terror, blanc de demandes o blanc d'atenció, segons que es cerqui primàriament la seva intimidació, la seva coerció o la propaganda.»[17] »

Història[modifica | modifica el codi]

El mot "terrorisme" era utilitzat originalment per descriure les accions del jacobinisme durant el "Regnat del Terror" a la Revolució Francesa. "El terror no és més que la justícia prompta, severa, inflexible", va dir el líder Maximilien Robespierre. El 1795, Edmund Burke va denunciar el jacobinisme per liderar "milers d'aquests infernals anomenats terroristes".

El gener del 1858, l'italià Felice Orsini va intentar assassinar l'emperador francès Napoleó III, tirant tres bombes.[18] Van morir 8 persones i 142 van ser ferides.[18] L'incident va tenir un paper crucial com a inspiració pel desenvolupament dels primers grups terroristes russos.[18] El rus Sergey Nechayev es va definir ell mateix com a "terrorista", un dels primers exemples de l'ús del terme en el significat modern.[19]

Món antic[modifica | modifica el codi]

Segle XVII[modifica | modifica el codi]

Els conspiradors de la pólvora són descoberts i Guy Fawkes es trobat al soterrani del Parlament amb els explosius.
Conspiració de la pólvora
El 5 de novembre de 1605 un grup de conspiradors, liderats per Guy Fawkes, van intentar destruir el Parlament anglès a la Cerimònia d'obertura del Parlament, detonant una gran quantitat de pólvora col·locada de forma secreta sota l'edifici. L'objectiu era matar el Rei Jaume I i els membres de les dues cambres del Parlament. En l'anarquia del moment, els conspiradors volien fer un cop d'estat i restaurar la fe catòlica a Anglaterra. Tanmateix, la conspiració fou traïda i després frustrada. Aquest intent encara es recorda anualment a Anglaterra amb focs d'artifici i grans fogueres el 5 de novembre de cada any.
Els objectius dels conspiradors són comparats freqüentment als dels terroristes moderns;[20] encara que això també es qüestiona.

Segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Fills de la Llibertat
Els Fills de la Llibertat (Sons of Liberty) van ser una organització secreta oposada a les Lleis Britàniques a les colònies, que va cometre diversos atacs, el més famós dels quals fou la Festa del te de Boston.
Escena del Regne del Terror.
Regnat del Terror
El Regnat del Terror (5 de setembre de 179328 de juliol de 1794 1794) o, simplement, el Terror (en francès la Terreur) va ser un període d'uns onze mesos durant la Revolució Francesa quan lluites entre els rivals es van dirigir a la radicalització mútua que tingué un caràcter violent amb execucions en massa amb guillotina.[21]
El balanç de víctimes durant el Regnat del Terror es xifra en uns 40.000 morts aproximadament. De la gent condemnada pels tribunals revolucionaris, un 8% foren aristòcrates, un 6% cleros, un 14% de classe mitjana, i un 70% treballadors o pagesos acusats d'acumulació, deserció, rebel·lió i altres crims.[22]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

11 de setembre del 2001 - Les torres Nord i Sud del World Trade Center cremant.
Nombre d'incidents terroristes del 2000 al 2008.

En els atemptats de l'11 de setembre del 2001, dinou atacants[23] afiliats a al-Qaeda[24] van segrestar quatre avions comercials de passatgers i en van fer estavellar dos al World Trade Center i un al Pentàgon. Com a resultat dels atacs, les Torres Bessones del World Trade Center es van ensorrar. Sense incloure els segrestadors, al voltant de 3000 persones van morir durant els atacs, i van causar canvis dràstics en els protocols de seguretat dels Estats Units, així com una represàlia a nivell global contra els culpables de l'atemptat anomenada guerra contra el terrorisme

Tipus de terrorisme[modifica | modifica el codi]

Terrorisme individual[modifica | modifica el codi]

El terrorisme individual és una pràctica espontània, encara que amb base social, que va ser desenvolupada principalment a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest terrorisme va ser practicat per militants anarquistes.

Els atemptats comesos per aquests militants tenien com a objectius personalitats de l'àmbit polític, militar o econòmic, normalment com represàlies contra la repressió o els assassinats de camarades.

La idea era que una vegada suprimits els responsables d'aquesta repressió, aquesta desapareixeria perquè els possibles repressors futurs tendria por de ser assassinats.

Terrorisme organitzat[modifica | modifica el codi]

El terrorisme organitzat és aquell que és practicat per un grup de persones que no representen a cap govern. En els anys 1960 i 1970, el terrorisme d'extrema esquerra i més estranyament el d'extrema dreta

Terrorisme d'estat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Terrorisme d'Estat

El terrorisme d'Estat consisteix en la utilització, per part d'un Govern, de mètodes il legítims orientats a induir la por a una població civil determinada per assolir els seus objectius socials, polítics o militars, o fomentar comportaments que d'altra manera no es produirien.

El concepte de terrorisme d'estat és molt controvertit.[25] Les accions militars perpetrades per Estats durant una guerra no són habitualment considerades terrorisme, encara que impliquin una xifra de morts civils considerables. El president del Comitè contra el Terrorisme de les Nacions Unides manifestà que el Comitè ha estat disponible en les dotze reunions internacionals sobre el tema.

Terrorisme econòmic[modifica | modifica el codi]

«Ciberterrorisme»[modifica | modifica el codi]

Cada cop més, les xarxes informàtiques influeixen en l'activitat tant de la població com de l'Estat, i en la seva possible degradació per «atacs cibernètics» ha donat peu a imaginar la creació d'un possible «ciberterrorisme».

L'abril de 2007, el trasllat d'una estàtua a la capital d'Estònia Tallinn va provocar un aixecament d'un miler de joves russoparlants.[26] L'aixecament va continuar al llarg del mes de maig amb continus atacs per denegació de servei als principals llocs webs de l'administració estoniana, de bancs, i de diaris estonians de manera versemblant; ocasionats per pirates informàtics al servei del govern rus.[27] Moscou desmentí qualsevol implicació del govern o del Servei Federal de Seguretat de la Federació Russa.

La confrontació entre l'Índia i el Pakistan regularment es trasllada a la xarxa des de 2001 i es duu a terme a través de la difusió de virus informàtics[28] i de la fallida de llocs webs de les parts confrontades.[29]

El National Center for Digital Intrusion Response (NCDIR) fou un organisme creat per l'FBI l'any 2007 amb un pressupost anual de tres milions de dòlars que pretén tractar el problema de la cibercriminalitat. La fita principal és protegir la ciberinfraestructura dels Estats Units.

Aspectes psicològics del terrorisme[modifica | modifica el codi]

La complexitat del fenomen terrorista impedeix la seva aprehensió des d'una única concepció psicològica. D'altra banda, la bibliografia especialitzada presenta un excés de teories davant el nombre d'estudis empírics realitzats, en part degut a la dificultat d'accedir a la psicologia dels terroristes per analitzar-la.

Hi ha, però, diversos estudis de referència sobre el tema, entre ells, destaquen els següents:

  • Entre el 1979 i el 1981 es va realitzar una investigació encarregada pel Ministeri de l'Interior d'Alemanya que pretenia aprofundir en la biografia de persones sospitoses de terrorisme (la majoria d'extrema esquerra, i uns quants d'extrema dreta). A més de la consulta d'expedients, es van realitzar múltiples entrevistes amb terroristes empresonats. De la investigació es va deduir el perfil d'un professional del terrorisme sobre la base d'una concreta evolució psicològica: situació inicial d'opressió (social i/o familiar); vida a la clandestinitat on es desenvolupava un contramodel de la seva vida anterior; desenvolupament d'una dicotomia amic-enemic que desemboca en una pèrdua del sentit de la realitat.
  • Martha Crenshaw (basant-se en testimonis autobiogràfics d'exmembres i membres de l'IRA, OAP, etc.), Marc Sagem (sobretot l'anomenada "Yihad"), Khapta Akhmedova i Ariel Merari (sobre l'entorn social i familiars dels terroristes), Eyad El-Sarraj (sobre el terrorisme suïcida), Brian Barber (sobretot joves de la Franza de Gaza), Anne Speckhard (a través del testimoni d'ostatges de terroristes); Jerrold Post, Nicholas Argo i Yoram Schweizer (a partir de testimonis recollits en presons israelianes i palestines); i Nasr Hassam (a partir d'entrevistes amb membres de Hamas i Yihad)

Repressió del terrorisme[modifica | modifica el codi]

Les formes i les eines per a combatre les persones i les organitzacions a les quals un estat qualifica de terroristes o potencialment terroristes, han estat i són objecte de discussió. En alguns casos s'ha sostingut que la repressió del terrorisme s'ha de fer seguint els procediments legals, respectant els drets humans de les persones i preservant el sistema democràtic, però en altres casos l'estat ha recorregut a procediments il·legals, forces parapolicials i paramilitars, autorització de la tortura, suspensió dels drets humans i fins i tot instal·lació de dictadures. Entre els procediments per reprimir el terrorisme, també s'ha sostingut la necessitat de segrestar i suprimir la identitat dels fills de les persones als quals l'estat imputa ser terroristes.[30] En aquest últim sentit, la jutgessa argentina Delia Pons va expressar en 1978 a l'Associació Abuelas de Plaza de Mayo, la doctrina jurídica que sostenia en matèria de fills de persones qualificades com a terroristes per l'estat:

« Estic convençuda que els seus fills eren terroristes, i terrorista és sinònim d'assassí. Als assassins jo no els penso tornar els fills perquè no seria just fer-ho. No tenen dret a criar-los. Tampoc em vaig a pronunciar per la devolució dels nens a vostès. És il·lògic pertorbar a aquestes criatures que estan en mans de famílies decents que sabran educar com no van saber fer vostès amb els seus fills. Només sobre el meu cadàver van a obtenir la tinença d'aquests nens. »
— Delia Pons, Jutge de Menors.[30]

Entre les experiències internacionals més destacades per reprimir accions qualificades, segons els estats implicats, com a terroristes es troben les que van realitzar els governs militars argentí i xilè en la dècada de 1970, el govern italià davant les Brigades Roges, el govern espanyol davant l'ETA i el govern dels Estats Units en l'anomenada Guerra contra el terrorisme. Les pràctiques, tàctiques i estratègies de governs, exèrcits i altres grups especialitzats contra el terrorisme, es denomina contraterrorisme.

Responsables[modifica | modifica el codi]

Els actes terroristes poden ser duts a terme per individus, grups o estats. Segons algunes definicions, agents estatals clandestins o semiclandestins també poden dur a terme accions terroristes fora del marc d'un estat de guerra. Tanmateix, la imatge més habitual del terrorisme és la de cèl·lules petites i sigiloses, molt motivades per servir una causa concreta. Moltes de les operacions més mortals de temps recents, com ara els atemptats de l'11 de setembre, les bombes del metro de Londres i els atemptats de Bali del 2002 foren planejades i executades per un grup estret, format per bons amics, membres d'una família i altres xarxes socials fortes. Aquests grups van aprofitar el flux lluire d'informacions i l'ús de telecomunicacions eficients per reeixir allà on altres havien fracassat.[31] Al llarg dels anys, molta gent ha intentat trobar un perfil terrorista per provar d'explicar les accions d'aquests individus a través de la seva psicologia i les seves circumstàncies socials. Altres, com Roderick Hindery, han provat de discernir perfils en les tàctiques de propaganda utilitzades pels terroristes. Algunes organitzacions de seguretat designen aquests grups com a "agents no estatals violents". [32]

S'ha descobert que els terroristes semblen, vesteixen i es comporten com una persona normal, fins que executin la missió que se'ls ha assignat. L'anàlisi de perfils terroristes basada en trets de personalitat, físics o sociològics no sembla ser particularment útil. La descripció física i etològica del terrorista podria descriure gairebé qualsevol persona normal.[33]

Terrorisme patrocinat per l'estat[modifica | modifica el codi]

"Terrorisme patrocinat per l'estat" és un terme utilitzat de manera vaga per descriure el terrorisme patrocinat per estats nació. Com en el cas del terrorisme, la definició precisa del terme i la identificació d'exemples concrets són un tema d'intensa controvèrsia política. En general, s'associa el terrorisme patrocinat per l'estat amb cossos paramilitars. Sovint és utilitzat en combinació amb el terrorisme d'estat, és a dir, el terrorisme dut a terme per estats nació.

Organitzacions terroristes cèlebres[modifica | modifica el codi]

Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Món[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Terrorisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «UN seeks definition of terrorism». BBC News, 26-07-2005 [Consulta: 15 gener 2017].
  3. La comunicació audiovisual en la història, Universitat de les Illes Balears, 2003. ISBN 9788476328255 (català)
  4. Rosa Calafat i Antoni Artigues, Nació, comunitat lingüística i mitjans de comunicació, Universitat de les Illes Balears, 2003 (català)
  5. Lay, Kerry. ‘Women as Terrorists’ An Insoluble Paradox The Absurdity or The Threat? (Dissertació), 2015. 
  6. «Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 6 desembre 2008].
  7. «Gran Diccionari de la llengua catalana». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 desembre 2008].
  8. «Diccionari català-valencià-balear». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 6 desembre 2008].
  9. Corte Ibáñez, 2006, p. 37, Capítulo 2. Definiciones y valoraciones.
  10. Corte Ibáñez, 2006, p. 38-39, Capítulo 2. Definiciones y valoraciones.
  11. Corte Ibáñez, 2006, p. 38, Capítulo 2. Definiciones y valoraciones.
  12. Corte Ibáñez, 2006, p. 39-43, Capítulo 2. Definiciones y valoraciones.
  13. Text complet de la resolució 51/210, «Mesures per eliminar el terrorisme internacional», de les Nacions Unides
  14. Definitions of Terrorism, United Nations, Office on Drugs and Crime
  15. Cimera Internacional sobre la Democràcia, Terrorisme i la Seguretat
  16. Definitions of Terrorism. UNODC.
  17. «Academic Consensus Definition of "Terrorism," Schmid 1988, United Nations website».. Per informació més detallada, vegeu: Schmid, Jongman et al. Political terrorism: a new guide to actors, authors, concepts, data bases, theories, and literature. Amsterdam: North Holland, Transaction Books, 1988. ISBN 1-4128-0469-8
  18. 18,0 18,1 18,2 Crenshaw, Martha, Terrorism in Context, p. 38
  19. Crenshaw, Martha, Terrorism in Context, p. 77.
  20. V for Vendetta
  21. BBC - History - The Changing Faces of Terrorism
  22. Harvey, Donald Joseph FRENCH REVOLUTION, History.com 2006 (Accedit el 27 d'abril de 2007)
  23. Terrorists Hijack 4 Airliners, Destroy World Trade Center, Hit Pentagon; Hundreds Dead
  24. Bin Laden claims responsibility for 9/11
  25. Pds Sso
  26. Estonie : Le déplacement d'un mémorial provoque une émeute sur Wikinews
  27. Test Site eSStonia par Hillar Aarelaid du CERT-EE, 23
  28. Les créateurs de virus se chamaillent sur un terrain de jeu virtuel, mars 2003 : « Selon le groupe The Indian Snakes, le ver W32/Yaha-Q a été écrit en réponse aux hackers pakistanais qui ont modifié l'apparence de sites Web situés en Inde. »
  29. En Inde, on prend des coups au cybercafé, juillet 2001
  30. 30,0 30,1 Herrera, Matilde; Tenembaum, Ernesto. Identidad despojo y restitución. Buenos Aires: Abuelas de Plaza de Mayo, 2007. 
  31. Sageman, Mark. 2004. "Social Networks and the Jihad". Philadelphia: University of Pennsylvania Press. Ch. 5 pàg. 166-167
  32. Williams, Phil. «Violent Non-State Actors and National and International Security», 2008. [Consulta: 14 febrer 2009].
  33. Library of Congress – Federal Research Division The Sociology and Psychology of Terrorism

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bockstette, Carsten: "Jihadist Terrorist Use of Strategic Communication Management Techniques" George C. Marshall Center for European Security Studies Occasional Paper Series, Volum 20, desembre del 2008, ISSN 1863-6039, pàg. 1-28
  • Christian Buder, "Die Todesstrafe, Tabu und Terror", VDM-Verlag, Saarbrücken, 2008, ISBN 978-3-8364-5163-5
  • Corte Ibáñez, Luis de la. La lógica del terrorismo. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-4826-4. 
  • Köchler, Hans (ed.), Terrorism and National Liberation. Proceedings of the International Conference on the Question of Terrorism. Frankfurt/Berna/Nova York: Peter Lang, 1988, ISBN 3-8204-1217-4
  • Köchler, Hans. Manila Lectures 2002. Terrorism and the Quest for a Just World Order. Quezon City (Manila): FSJ Book World, 2002, ISBN 0-9710791-2-9
  • Laqueur, Walter. No End to War - Terrorism in the 21st century, Nova York, 2003, ISBN 0-8264-1435-4
  • Lerner, Brenda Wilmoth & K. Lee Lerner, eds. Terrorism : essential primary sources. Thomson Gale, 2006. ISBN 978-1-4144-0621-3 Library of Congress. Jefferson or Adams Bldg General or Area Studies Reading Rms LC Control Number: 2005024002.
  • Lewis, Jeff, Language Wars: The Role of Media and Culture in Global Terror and Political Violence, Pluto Books, Londres, 2005.
  • Lieberman, David M. Sorting the revolutionary from the terrorist: The delicate application of the "Political Offense" exception in U.S. extradition case, Stanford Law Review, volum 59, número 1, 2006, pàg. 181-211
  • Sunga, Lyal S., US Anti-Terrorism Policy and Asia’s Options, a Johannen, Smith and Gomez, (eds.) September 11 & Political Freedoms: Asian Perspectives (Select) (2002) 242-264.
  • Arno Tausch, 'Against Islamophobia. Quantitative analyses of global terrorism, world political cycles and center periphery structures' Hauppauge, N.Y.: Nova Science Publishers (for info: https://www.novapublishers.com/catalog/), 2007
  • Sean K. Anderson and Stephen Sloan. Historical Dictionary of Terrorism, Second Edition. Scarecrow 2002. I
  • Charles Tilly, Terror, Terrorism, Terrorists a Sociological Theory (2004) 22, 5-13 versió en línia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]