Ateneu Barcelonès

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióAteneu Barcelonès
AteneuBarcelones 6354.JPG
Façana de l'Ateneu Barcelonès al carrer Canuda Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusateneu Modifica el valor a Wikidata
ObjectiusImpulsar un diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil
Idioma oficialcatalà
Història
Creació1860 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres4.015[1]
Governança corporativa
Seu
PresidènciaIsona Passola i Vidal (2021–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataIsona Passola i Vidal Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost1.8 M€

Lloc webateneubcn.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter: ateneubcn Instagram: ateneubcn Modifica el valor a Wikidata
Ubicació

L'Ateneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 (amb el nom inicial d'Ateneu Català) ubicada al Palau Savassona. La seva actual presidenta és Isona Passola, que substituí l'historiador Jordi Casassas el febrer de 2021.[2][3]

Personalitats molt significatives del país n'han ocupat la presidència en diversos moments, entre els quals podem destacar: Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d'Olwer, Eduard Fontserè i Riba, Amadeu Hurtado i Miró, Heribert Barrera, etc.[4] Els discursos inaugurals de curs, pronunciats sempre per la presidència, constitueixen una magnífica font per conèixer l'evolució de la història de la cultura catalana.[4]

Història[modifica]

Inicis, Restauració i República[modifica]

Inicialment es va fundar el 1860 sota el nom d'Ateneu Català (també conegut per Ateneo Catalán), entitat presidida per primer cop per Joan Agell i Torrents i amb Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.[4] Posteriorment, l'11 d'abril del 1872 es va fusionar amb el Casino Mercantil Barcelonès (fundat el 1869 i també conegut per Centro Mercantil Barcelonés), una entitat cultural i recreativa,[5] i d'aquesta manera va sorgir l'actual Ateneu Barcelonès.[6][7][8] El primer president de la nova entitat fou Manuel Duran i Bas, que va concentrar-hi un important nucli de personatges conservadors.[7] Les primeres seccions de l'entitat foren: Ciències Morals, Econòmiques, Físiques, Agricultura, Indústria, Literatura i Belles Arts.[7] Aquest període inicial fins al 1895 (coincident a grans trets amb el de la Restauració) fou el de major incidència en la vida pública catalana.[7]

Pati d'entrada el 2011, amb el cartell del 150è aniversari de l'Ateneu

Ja des dels seus inicis va gaudir d'una gran fama com a centre promotor de la cultura: va promoure importants conferències,[n. 1] va organitzar cursos de formació propis; va pagar diversos premis com ara els dels Jocs Florals (i altres competicions); durant un temps va publicar el seu Butlletí; acollí penyes artístiques o literàries... Al llarg del temps l'Ateneu ha anat acumulant una important i rica biblioteca (5.900 títols l'any 1877, 13.500 el 1887, 19.000 el 1892, 50.000 el 1921, 175.000 el 1969, i el 2007 ja n'aplegava uns 300.000)[4] fins a esdevenir la primera biblioteca privada del país,[7] amb importants col·leccions de revistes i premsa diària. Durant molts anys fou la més viva i útil de la ciutat de Barcelona.[n. 2]

El discurs inaugural «La llengua catalana» del nou president Àngel Guimerà el 30 de novembre del 1895 va suposar la catalanització definitiva de l'ateneu.[n. 3][7] A partir de llavors l'entitat va esdevenir un dels centres del catalanisme polític que culminaria amb la fundació de la Lliga Regionalista el 1901.[7] El 1903 s'hi van fundar els Estudis Universitaris Catalans, que van ser el bressol de la universitat catalana i de l'Institut d'Estudis Catalans.

Juntes directives històriques de l'Ateneu Barcelonès

El 1906 l'Ateneu va inaugurar com a nou local el Palau Savassona al carrer de la Canuda,[4][7] que encara avui és la seu de l'entitat més de cent anys després.

Durant les primeres tres dècades del nou segle XX l'activitat de l'Ateneu Barcelonès va estar molt mediatitzada pels debats de les diverses penyes de socis, sobretot la formada al voltant de Quim Borralleras,[7] de la qual en va sortir la iniciativa del Premi Crexells de literatura.[4] A la guerra civil espanyola la biblioteca restà sota el control de la Direcció del Servei de Biblioteques Populars i esdevingué pública.[4]

Dictadura[modifica]

Durant tota la dictadura franquista i fins al 1977, l'Ateneu Barcelonès va estar supeditat al Ministerio de Información y Turismo del règim, i va perdre part de la transcendència cultural que havia tingut fins llavors.[4][7]

Ja el 1939 va reprendre les seves activitats, però a partir de llavors l'autoritat governativa va imposar el nomenament de les juntes directives de l'Ateneu,[4] i així es van succeir els següents presidents: Luys Santamarina, Pere Gual i Villalbí i Ignasi Agustí.[4] El règim també va suprimir el Premi Crexells. Fou el president Andreu Brugués i Llobera,[11] provinent del falangisme català, qui va iniciar la democratització de l'Ateneu: es van aprovar uns nous estatuts i s'acordà l'elecció dels presidents per votació dels socis i no per compromissaris com s'havia fet des del 1860. La seu fou ampliada i reestructurada entre 1970-1971, i el 1981 fou declarada monument historicoartístic.[4]

Democràcia[modifica]

Xerrada d'Armand de Fluvià a l'Ateneu el 2010, durant el cicle de debats de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica

En democràcia, l'Ateneu va iniciar una nova etapa de dinamisme instituint els seus premis culturals: el 1982 va recuperar el Premi Crexells que la dictadura havia suprimit, i el 1989 va crear el premi d'assaig Joaquim Xirau.[4] El 1998 va crear una Escola d'Escriptura i Humanitats.[4]

L'any 1983 se li concedí la Creu de Sant Jordi i el gener del 2007 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.[4]

Actualment col·labora en el projecte Europeana de digitalització de patrimoni cultural europeu.[n. 4] A la seu social de l'entitat es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

La seu social[modifica]

Article principal: Palau Savassona

El Palau Savassona va ser construït l'any 1796 per Josep Francesc Ferrer, baró de Savassona.[4] L'edifici fou ideat per a ser una casa senyorial seguint el patró dels palaus urbans del gòtic català amb les dimensions i l'ordenació pròpies del procés academicista neoclàssic. Arquitectònicament cal destacar l'entrada de carruatges, l'escala noble, les sales de conversa i l'excel·lent biblioteca.[4] S'hi conserven cinc pintures de Francesc Pla, "el Vigatà", fetes per a decorar-ne els murs i sostres dels salons. L'edifici original ha tingut grans transformacions volumètriques i d'organització.

L'any 1906 va esdevenir la seu de l'Ateneu Barcelonès, després d'un llarg període de debats i litigis, i d'un esforç econòmic que va suposar una dura prova per a la capacitat i solvència de l'entitat. El projecte de reformes va estar en mans de l'arquitecte Josep Font i Gumà i el llavors estudiant Josep Maria Jujol. Des d'aquell moment, el Palau Savassona ha esdevingut la imatge física de referència de la institució i un dels seus principals actius. Entre 1970-1971 fou altre cop reformat.[4] El 2003 va viure una àmplia reestructuració dels espais interiors, la inauguració d'una sala d'actes i una sala d'exposicions i l'obertura d'una nova porta.[4] El 2007 fou el torn de rehabilitar la biblioteca.[4]

L'edifici fou declarat monument historicoartístic el 1981,[4] a través del reial decret 476/1981 de 5 de febrer de 1981 que el nomenà Bé Cultural d'Interès Nacional, i està inclòs en el Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona en categoria A.

Seccions[modifica]

Música[modifica]

Piano a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès

L'Ateneu compta amb una secció de música que ha estat molt activa. Molts músics d'anomenada, des de Felip Pedrell als actuals, han estat socis de l'entitat. A la seva seu, a més, es fan nombrosos concerts i actuacions. Especialment remarcable és el fet que a la seu s'hagin estrenat per primer cop algunes de les grans obres de la música catalana. Són habitualment obres per a solistes o petites formacions, que poden fer-se fàcilment en un auditori de dimensions petites, com és el de l'Ateneu.[12]

Escola d'escriptura[modifica]

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès és un centre de formació creativa i d'aprenentatge professional en les arts i els oficis de la paraula, sigui presencialment o per mitjans virtuals.[13]

Personalitats convidades[modifica]

Presidents[modifica]

Presidents de l'entitat.[15]

Any President
1860 Joan Agell Ateneo Catalán
1861 Pau Milà i Fontanals
1862 Ramon Anglasell
1863 Ramon Ferrer i Garcés
1864 Pau Valls
1865 Josep Ferrer i Vidal
1866 Joan Agell
1867 Manuel Duran i Bas
1868 Francesc Barret
1869 Josep de Letamendi
1870 Timoteu Capella
1871 Joaquim Cadafalch
1872-1873 Manuel Duran i Bas Ateneu Barcelonès
1873-1874 Melcior Ferrer
1874-1875 Josep Ferrer i Vidal
1875-1876 Francesc López Fabra
1876-1877 Manuel Duran i Bas
1877-1878 Ignasi M. de Ferran
1878 Josep Ramon de Luanco
1878 Joaquim Cadafalch
1878 Narcís Carbó
1879 Domènec Valls i Castillo
1879-1880 Joan Sol i Ortega
1880-1881 Manuel Angelon
1881-1882 Bartomeu Robert
1882-1883 Lluís Góngora
1883-1884 Manuel Girona
1884-1885 Lluís Góngora
1885-1886 Manuel Girona
1886-1887 Joan Tutau
1887-1888 Narcís Carbó
1888-1889 Josep Coroleu
1889-1890 Josep Ramon de Luanco
1890-1891 Frederic Nicolau
1891-1892 Josep Domènec i Coll
1892-1893 Josep Yxart i Moragas
1893-1894 Josep Pella i Forgas
1894-1895 Josep Mascaró i Capella
1895-1896 Àngel Guimerà
1896-1897 Valentí Almirall
1897-1898 Joan J. Permanyer
1898-1900 Lluís Domènech i Montaner
1900 Bartomeu Robert
1901-1902 Ramon Picó i Campamar
1902-1903 Raimon d'Abadal i Calderó
1903-1904 Joan Maragall i Gorina
1904-1906 Lluís Domènech i Montaner
1906-1907 Ildefons Suñol i Casanovas
1907-1908 Joaquim Luhí i Rissech
1908-1910 Josep M. Roca i Heras
1910-1911 Lluís Marian Vidal i Carreras
1911-1913 Lluís Domènech i Montaner
1914-1916 Josep M. Roca i Heras
1917-1919 Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
1919-1920 Francesc Matheu i Fornells
1920-1921 Antonio Martínez Domingo
1922-1924 Pere Rahola Molinàs
1924 Comte de Lavern
1924-1926 Pompeu Fabra
1926-1928 Jaume Massó
1928-1930 Pere Coromines
1930-1932 Ferran de Sagarra i de Siscar
1932-1934 Lluís Nicolau d'Owler
1934-1936 Eduard Fontserè i Riva
1936-1937 Amadeu Hurtado
1936-1939 Joaquim Borralleras (Delegat del Govern de la Generalitat)
1937-1938 Josep Pous i Pagès (Associació d'Ateneistes)
1938-1939 Josep Andreu i Abelló (Associació d'Ateneistes)
1939 Ignasi de Despujols
1939-1952 Luys Santamarina
1951-1961 Pedro Gual Villalbí
1962-1971 Ignasi Agustí
1971-1977 Andreu Brugués
1977-1985 Josep Andreu i Abelló
1985-1989 Jordi Maragall i Noble
1889-1998 Heribert Barrera
1998-2003 Jordi Sarsanedas i Vives
2003-2011 Oriol Bohigas i Guardiola
2011-2014 Francesc Cabana i Vancells
2014-2021 Jordi Casassas i Ymbert
2021- Isona Passola i Vidal

(les dates corresponen al curs acadèmic de l'Ateneu. La sessió inaugural tenia lloc habitualment el mes de novembre)

Galeria[modifica]

Notes[modifica]

  1. Cal destacar esdeveniments importants com el debat sobre el positivisme que tingueren els pensadors Pere Estasén i Joaquim M. Bartrina; o el debat sobre l'Exposició Universal del 1888.[7]
  2. Sobretot gràcies a diversos donatius com els de Frederic Rahola i Trèmols, el de la vídua d'Oriol Martí, el de Joaquim Casas i Carbó… i amb adquisicions com la del fons de Miquel Victorià Amer.[4]
  3. Àngel Guimerà havia guanyat les eleccions de l'Ateneu amb una candidatura explícitament catalanista.[9] Per primera vegada el discurs inaugural es feu en llengua catalana, trencant un tabú i establint el costum des de llavors.[10]
  4. L'Ateneu ha signat el 2007 amb l'empresa Google un contracte per digitalitzar part del seu fons.[4]

Referències[modifica]

  1. Antoni Maria Piqué. «Bernat Dedéu: "El nostre pla per a l'Ateneu és tornar a captar talent"». elnacional.cat. GRUP LES NOTÍCIES DE CATALUNYA, S.L., 16-01-2017. [Consulta: 2 març 2022].
  2. «L'historiador Jordi Casassas, nou president de l'Ateneu». Ara, 26-03-2014, p. 35.
  3. «Isona Passola, primera dona que presideix l'Ateneu Barcelonès». [Consulta: 9 febrer 2021].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 «Ateneu Barcelonès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Casino Mercantil Barcelonès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Ateneu Barcelonès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2022].
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Mestre, 1998: p. 74, entrada: "Ateneu Barcelonès"
  8. Venteo, Daniel «Una història de l’Ateneu Barcelonès». BMM. Barcelona Metròpolis Mediterrànea: quadern central, núm 66. Ajuntament de Barcelona, 2006, pàg. 34-55.
  9. Pla, 1973: p. 86
  10. GUIMERÀ, Angel, La Llengua catalana. Discurs presidencial llegit en la sessió pública celebrada en l'Ateneu Barcelonés lo 30 de novembre de 1895, Tipografia "L'Avenç", Barcelona, 1896.
  11. Venteo, Daniel «Una historia del Ateneu Barcelonès» (en castellà). Quadern Central, 66, 2005, pàg. 44.
  12. Rotger Dunyó, Agnès «El naixement dels Ateneus». Sàpiens [Barcelona], núm. 97, novembre 2010, p. 66-74. ISSN: 1695-2014.
  13. «Escola d'Escriptura - Informació General». Ateneu Barcelonès. [Consulta: 17 juny 2020].
  14. «Conferència» (en castellà), 25-05-2016.
  15. Venteo, Daniel «Una història de l'Ateneu Barcelonès». QUADERN CENTRAL, tardor 2005, pàg. 44.

Bibliografia[modifica]

  • Carrion, Mercedes. Historia del Ateneo Barcelones (1872-1936), 1972. 
  • Casassas i Ymbert, Jordi [et al.].. L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. 
  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 74 entrada: "Ateneu Barcelonès". ISBN 84-297-3521-6. 
  • Pérez Nespereira, Manuel. La recepció del pensament i la cultura europeus a la Catalunya de la Restauració: l'Ateneu Barcelonès i la seva Biblioteca com vehicles de recepció, assumpció i difusió, 2005. 
  • Pla, Josep. Francesc Cambó. Edicions Destino, 1973, p. 604 p.. ISBN 84-233-0809-X. 

Enllaços externs[modifica]