José Ramón de Luanco Riego

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Ramon de Luanco Riego)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Ramón de Luanco Riego
Josep Ramon de Luanco.jpg
José Ramón de Luanco quan era rector de la Universitat de Barcelona
 President de l'Ateneu Barcelonès
1889 – 1890
Dades biogràfiques
Naixement 14 de novembre de 1825
Castropol
Mort 5 de maig de 1905(1905-05-05) (als 79 anys)
Castropol
Altres noms Josep Ramon Fernández de Luanco
Ciutadania Espanya
Es coneix per rector de la Universitat de Barcelona
Tutor de Marcelino Menéndez Pelayo
Activitat professional
Ocupació químic i historiador de la ciència
Modifica dades a Wikidata

José Ramón de Luanco Riego o Josep Ramon Fernández de Luanco (Castropol (Astúries), 14 de novembre de 1825 - 5 de maig de 1905), fou un químic i historiador de la ciència espanyol. Va ser president de l'Ateneu Barcelonès i de l'Acadèmia de les Bones Lletres. En la seva carrera docent va ocupar diverses càtedres a la Universitat d'Oviedo, Santiago i Barcelona, on va ser el rector l'any 1899.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va començar els seus estudis d'humanitats el 1838, quan va ingressar per a formar-se en filosofia a la Universitat d'Oviedo, uns estudis que compatibilitzava amb l'aprenentatge privat en matemàtiques i altres disciplines científiques. El 1846 va ingressar com a pensionat a l'Escola Normal de Ciències on començà a destacar en química.

Va començar a treballar de forma temporal a la Universitat d'Oviedo fins a obtenir la càtedra de química aplicada a les arts de l'Escola Industrial de Sevilla el 1855, si bé va decidir quedar-se a la Universitat d'Oviedo on havia guanyat la càtedra de química general. El 1860, desapareix la facultat de Ciències d'Oviedo i de Luanco és destinat a Santiago de Compostel·la a la càtedra d'àlgebra superior i geometria analítica, un càrrec que va exercir fins al 1867, a excepció del període 1862-1865 quan va impartir classes de química inorgànica a Madrid.

El 1867, va ser traslladat a Saragossa durant un any, i a partir de 1868 s'instal·la a Barcelona per donar classes de química general. A la seva etapa de docència a Barcelona, on va arribar a ocupar el càrrec de rector de la Universitat de Barcelona el 1899,[1] es va allunyar de la teoria dualista de Jöns Jacob Berzelius i pren posició per la teoria unitària, la teoria atòmica i la de la valència, que havien introduït Jean Baptiste André Dumas, Auguste Laurent i Charles Frédéric Gerhardt. Aquest fet va aportar una modernització respecte a l'ensenyament que impartia i que es recull al seu Compendi de lliçons de Química General.

La seva dedicació a la docència i la manca de recursos dedicats a la investigació va reduir les possibilitats en aquest terreny. Amb tot, se li coneixen alguns estudis analítics d'aigües i de meteorits recollits a Astúries, el desenvolupament d'un sistema per a extreure iode d'algues i uns estudis sobre fabricació de sidra i per la producció del gas d'hulla per a l'enllumenat.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Luanco, José Ramón de. La Alquimia en España : escritos inéditos, noticias y apuntamientos .... Barcelona : Impr. de Fidel Giró, 1889-1897. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Luanco, José Ramón de. Análisis mineralógico de los suelos . Barcelona. Fomento de la Producción Nacional. 1877 (Tip. de Narciso). Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Luanco., José Ramón de. Biografía del Dr. D. Manuel Saenz Diez y Pinillos, catedrático de química orgánica en la Universidad de Madrid : con la noticia de sus trabajos y de sus escritos / leida en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona por el académico de número José Ramón de Luanco. Barcelona. Establ. Tip. de Redondo y Xumetra. 1894. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Luanco. José Ramón de. Compendio de las lecciones de química general explicadas en la Universidad de Barcelona . Barcelona. Establecimiento Tip. de Redondo y Xumetra. 1893. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Luanco, José Ramón de. Descripcion y análisis de los aerolitos que cayeron en el distrito de Cangas de Onís (Astúrias) el dia 6 de diciembre de 1866 .Madrid. Impr. de T. Fortanet. 1874. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Luanco, José Ramón. Otro libro catalán desconocido : memoria leída en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la sesión del 9 de junio de 1884 . Barcelona. Imprenta de Jaime Jepús. 1884. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Luanco. José Ramón de. Ramón Lull (Raimundo Lulio) considerado como alquimista : discurso leído por José Ramón de Luanco el día de su recepción en la Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona. Barcelona. Establ. Tip. de Jaime Jepús Roviralta. 1870. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mans Teixidó, Claudi.José Ramón de Luanco : químico y química en transición . Oviedo : Real Instituto de Estudios Asturianos, 2006. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Ricol i Escandon, M. Pilar. “J.R. Luanco i la introducció de la taula preiòdica de Mendelejev a la Universitat de Barcelona”. dins Història de la Universitat de Barcelona : I Simposium. 1988.- Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1990. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Rodríguez Moruelo, José. Luanco, José Ramón de (1825-1905) ; Químics-Espanya-Biografia.17 p. ; 24 cm. -- Separata de: Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid. T. 3, nº. 5 (1905). Disponible a:Memòria Digital de Catalunya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Ramón de Luanco Riego Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquim Rubió i Ors
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

18991904
Succeït per:
Ramón Manuel Garriga i Nogués
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XVI

1877-1901
Succeït per:
Josep Soler i Palet