Joan Josep Permanyer i Ayats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Josep Permanyer i Ayats
Joan Josep Permanyer i Ayats (1891).jpg
Naixement 1848
Barcelona
Mort 12 d'abril de 1919(1919-04-12) (als 71 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per especialista en dret català i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona
Ocupació Polític-advocat
Partit polític Unió Catalanista i Lliga Regionalista
Pares Francesc Permanyer i Tuyets
Modifica dades a Wikidata

Joan Josep Permanyer i Ayats[1] (Barcelona, 1848 - 12 d'abril de 1919)[2] fou un polític i jurista català, fill del també jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyets (que fou ministre en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856) i germà del també advocat Ricard Permanyer i Ayats.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Com a advocat, fou catedràtic d'història del dret espanyol i president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya el 1895-1897. Com a especialista en dret català fou redactor d'un projecte d'apèndix al codi civil espanyol.

Vinculat a la Lliga de Catalunya, a l'Associació Popular Regionalista, i col·laborador de la revista La Renaixença, des d'on atacava Joan Mañé i Flaquer per la seva orientació contraria al moviment catalanista del moment.[2]

fou un dels fundadors i dirigents de la Unió Catalanista, de la que en fou membre de la primera Junta Permanent, president de l'Assemblea de Manresa de 1892, alhora que també fou ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l'estat.[2] El 1898 fou diputat a Corts espanyoles per Vilafranca del Penedès i vocal de la junta permanent d'Unió Catalanista de 1898 a 1901.

Fou president de l'Ateneu Barcelonès el 1897-1898 i membre de la comissió que presentà el memorial de greuges a Alfons XII. Després s'afilià a la Lliga Regionalista i va presidir els Jocs Florals de 1901. Durant més de 20 anys fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i en féu enriquir la biblioteca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Josep Permanyer i Ayats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]