Jordi Casassas i Ymbert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Casassas i Ymbert
Jordi Casassas-Artur Mas 5217.JPG
Jordi Casassas, presentant Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, a l'Ateneu Barcelonès, el 7-10-2014
Biografia
Naixement1948 modifica (71/72 anys)
Barcelona modifica
67è President de l'Ateneu Barcelonès
31 març 2014 –
← Francesc Cabana i Vancells modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
Director de tesiEmili Giralt i Raventós modifica
Camp de treballHistòria contemporània d'Espanya modifica
OcupacióProfessor d'universitat, historiador i escriptor modifica
OcupadorUniversitat de Barcelona modifica
Interessat enCatalanisme i dictadura de Primo de Rivera modifica
Obra
Estudiant doctoralJoaquim Coll i Amargós, Aurora Madaula i Giménez, Uxío-Breogán Diéguez Cequiel, Giovanni C. Cattini i Carles Santacana Torres modifica

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948)[1] és un historiador i catedràtic català. Des d'abril de 2014 presideix l'Ateneu Barcelonès.[2][3][4]

Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi «Jaume Bofill (1878-1933). L'adscripció social i l'evolució política», ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d'ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d'Historiografia Catalana i de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Per la seva obra, El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme (2017), La nació dels catalans: el difícil procés històric de la nacionalització de Catalunya (2014), Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983).

És també director de la revista "Cercles. Revista d'Història Cultural", portaveu del Grup d'Estudis d'Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l'Institut d'Estudis Catalans.[5]

Com a soci de l'Ateneu Barcelonès havia estat vocal entre els anys 1987-1991; el 2014 va ser elegit president de la institució sobre la qual té escrits dos llibres: Història de l'Ateneu Barcelonès. Dels orígens als nostres dies (1986) i Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006). El seu nomenament rellevà Francesc Cabana, dins d'una candidatura que va ser qualificada com a «sobiranista»,[1] enfront de l'encapçalada per l'economista Josep Maria Carreras. El març del 2017 revalidà la presidència en unes eleccions on també hi competien Bernat Dedéu i Genís Roca.[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Casassas i Ymbert
  1. 1,0 1,1 José Ángel Montañés «"L'Ateneu ha de tenir un paper actiu en el procés pel dret a decidir"». El País, 02-04-2014 [Consulta: 22 maig 2014].
  2. «Jordi Casassas presidirá un Ateneu más soberanista». El Periódico de Catalunya, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  3. «El historiador Jordi Casassas presidirá el Ateneu Barcelonés». El País, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  4. «Jordi Casassas». Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2014].
  5. «Ressenya de Jordi Casassas Ymbert». www.ateneubcn.org, 2014. [Consulta: 15 novembre 2014].
  6. Juanico, Núria «Jordi Casassas revalida la presidència al capdavant de l'Ateneu Barcelonès» (en català). Ara.cat.