Jordi Sarsanedas i Vives

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Sarsanedas i Vives Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Naixement 3 de setembre de 1924
Barcelona
Mort 16 de novembre de 2006(2006-11-16) (als 82 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Tolosa
Ocupació Escriptor i activista cultural
Pares Ramon Sarsanedas
Premis
Llengua català
Gènere poeta, prosista
Obra
Primeres obres A trenc de sorra
Guardons
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
premi Ciutat de Barcelona
Creu de Sant Jordi
Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres del Govern Francès
Modifica dades a Wikidata

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Ramon Sarsanedas, es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta, i entre el 1958 i el 1961 va viure a Milà.

Va començar publicant poesia, A trenc de sorra (1948), però l'èxit més notable d'aquells primers anys va ser el recull de narracions Mites (1954) i, l'any següent, del poemari La Rambla de les flors. De Mites, Sarsanedas n'havia dit: "La publicació d'aquest llibre va fer un cert efecte, perquè representava una escriptura lliure, llavors innovadora". I de La Rambla de les flors: "Per a mi representava, clarament, una opció per la modernitat a la meva manera i una resposta al noucentisme". L'autor també va publicar les novel·les Contra la nit d'Oboixangó (1953), El martell (1956) i La noia a la sorra (1981).

El 1991 va ingressar a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i cultural. Sarsanedas fou redactor en cap de Serra d'Or (1963-1989), membre del Grup dels Vuit (1946-1947) amb Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, redactor de la revista Ariel (1947-1951), membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963), col·laborador de la discogràfica Edigsa, president del Centre Català del PEN Club (1983-2004), degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003).

L'escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999, Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari Cor meu, el món. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l'escriptor, amb l'aparició del llibre de poemes Silencis, respostes, variacions (Proa) i el llibre de contes Una discreta venjança (Ed. 62), pel qual és guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona.

El Fons Jordi Sarsanedas es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[2]

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • A trenc de sorra (1948)
  • La Rambla de les Flors (1955)
  • Algunes preguntes, algunes respostes (1956)
  • Postals d'Itàlia (1965)
  • Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989) (1989)
  • Cor meu, el món (1999)
  • L'enlluernament, al cap del carrer (2001)
  • Com una tornada, sí (2003)
  • Silenci, respostes, variacions (2005)

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Mites (1954)
  • Plou i fa sol (1959)
  • El balcó (1969)
  • Un diumenge a Clarena i altres narracions (1981)
  • El triangle de les set punxes : històries d'horror (1990)
  • De Famagusta a Antofagasta (1994)
  • Contes (1947-1969) (1994)
  • Una discreta venjança (2005)

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Contra la nit d'Oboixangó (1953)
  • El martell (1956)
  • La noia a la sorra (1981)

Infantil[modifica | modifica el codi]

  • L'Eduard el mariner i el país de sota l'aigua (1976)
  • Un bigoti i en Joan (1989)
  • La derrota del caçador blanc i altres contes (1995)
  • " Els Oficis"(-)

Estudis literaris[modifica | modifica el codi]

  • Cita de narradors (amb altres autors) (1976)

Descripció i viatges[modifica | modifica el codi]

  • Montserrat, pedra i homes (1967)
  • Paraules per a unes imatges (2004)

Sobre la seva obra[modifica | modifica el codi]

  • Sobre Jordi Sarsanedas (1997)
  • Francesco Ardolino, La solitud de la paraula. Estudi sobre l'obra narrativa de Jordi Sarsanedas (2004)

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Honors[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]