Charlie Rivel

De Viquipèdia
Infotaula de personaCharlie Rivel
Charlie Rivel 1943.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1896 Modifica el valor a Wikidata
Cubelles (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1983 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sant Pere de Ribes (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHemiplegia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCharlie Rivel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópallasso, mim, actor de cinema, trapezista, artista de circ, humorista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCirco Price Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPaulina Andreu i Busto Modifica el valor a Wikidata
ParesPere Andreu i Pausas Modifica el valor a Wikidata  i María Luisa Laserre Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0028467 Discogs: 2744100 Find a Grave: 8810816 Modifica el valor a Wikidata
Charlie Rivel, Viena, 1972.
Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc

Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre [1] (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català.[2]

Biografia[modifica]

Casa natal de Charlie Rivel, a la plaça de la Vila, Cubelles.
Placa a la casa natal de Charlie Rivel.

Fill de Pere Andreu Pausas (fuster de Sants, actualment un barri de Barcelona) i de Marie-Louise Lassarre, va néixer a Cubelles, en un estable com ell deia. El pare, Pere Andreu, amb els seus cinc germans: Maria Lluïsa (1897-1916), Polo Rivel (1899-1977), René Rivel (1903-1976), Marcel (1906-1970) i Roger (1909-2001) Andreu Lassarre, van fundar una dinastia que encara avui dia continua dedicant-s'hi als espectacles circencs.

El 15 de gener de 1920 es casa a València amb Carmen Busto Riensa, filla del pallasso Gregorio Busto.[3] D'aquest matrimoni nasqueren quatre fills: Paulina (17 de febrer de 1921), Juanito (3 de gener de 1923), Charlie Junior (31 de desembre de 1925) i Valentino (29 de juliol de 1927).

El juny de 1982, deu anys després de la mort de la seva primera esposa, es casa en segones núpcies amb Margarida Camas Reig.[4]

Va aconseguir fer-se un lloc entre les primeres figures del circ. A l'edat de tres anys Josep va debutar en el seu primer número còmic en el qual imitava un forçut i vint anys més tard es produïa una llegendària anècdota en la qual un estupefacte Charles Chaplin li va deixar anar: M'imita vostè o soc jo qui l'imito a vostè?

A partir de 1935 i fins a la fi de la Segona Guerra Mundial abraça el nazisme i treballa pel departament de propaganda del Tercer Reich. En aquesta situació, manté relacions amistoses amb Adolf Hitler i Joseph Goebbels en pro de la causa nazi. Posteriorment, en finalitzar la guerra i després de refugiar-se a Suècia, Charlie demana ajuda al general insurrecte Franco, que li proporciona passaport i entrada a Espanya.[5]

El 1954 va tornar a Barcelona per les Festes de la Mercè com a figura del cartell del Circ Price, convertit ja en el Charlie Rivel udolador que tots recordem. El seu últim moment estel·lar es produí l'any 1971 gràcies a la seva participació en la pel·lícula I clowns de Federico Fellini. L'any 1973 va actuar com a estrella convidada al Festival d'Eurovisió durant el recompte de vots.

Va morir el 26 de juliol de 1983 a Sant Pere de Ribes a causa d'un atac de cor. Està enterrat al cementiri de Cubelles.

Homenatges[modifica]

L'any 2007 es va estrenar El pallasso i el Führer, una pel·lícula d'Eduard Cortés on Ferran Rañé interpreta Charlie Rivel.

A Cubelles hi ha una exposició permanent en homenatge a la seva figura, a la plaça del Castell.[6] L'any 1983 rep la distinció Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Anècdota[modifica]

Una de les anècdotes més entranyables de la seva vida artística es va produir quan va entrar a la pista del circ i encara no havia començat l'actuació quan un nen va començar a plorar desesperadament (probablement era la primera vegada que veia un pallasso). Rivel no podia començar a actuar, ja que el públic estava més pendent del plor del nen que del pallasso. Es va apropar a poc a poc cap al nen per fer-li una carícia i intentar-lo calmar, però l'efecte va ser el contrari i el nen va començar a plorar encara amb més força. Rivel es va retirar cap al centre de la pista i va començar també a plorar, desconsoladament, en solidaritat amb la criatura. Amb això n'hi va haver prou. El nen va callar immediatament, sorprès en assabentar-se del fet que aquell pallasso vermell i amenaçador també sabia expressar-se amb el seu mateix llenguatge tan transparent i directe: el plor. I Rivel va continuar plorant. Quan, encara amb llàgrimes als ulls, es va tornar a apropar al nen, que ja estava totalment calmat i el mirava bocabadat, la criatura es va treure el xumet de la boca i li va donar a Rivel, en un acte de solidaritat. El plor del pallasso es va acabar i el públic va arrancar a aplaudir. El pallasso va acceptar l'oferiment del nen i, avui, aquell xumet històric es conserva entre les vitrines del Museu Charlie Rivel de Cubelles.[7]

Referències[modifica]

  1. «Charlie Rivel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vinyes i Sabatés, 1983, p. 1.
  3. «Charlie Rivel». Circopedia. The Free Encyclopedia of the International Circus. [Consulta: 3 gener 2015].
  4. Comas, José «Charlie Rivel: "Me voy a casar dentro de unos meses"». El País, 25-04-1981 [Consulta: 3 gener 2015].
  5. «José Maria Baselga. El pasado negro de Charlie Rivel. Diari de Tarragona, 18 d'octubre de 2015» (en castellà). Diari de Tarragona, 18-10-2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
  6. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 56. ISBN 9788493483692. 
  7. «Sabies que un nen li va regalar un xumet a Charlie Rivel?». Charlie Rivel exposició, 06-05-2010. [Consulta: 3 gener 2015].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Charlie Rivel, pallasso català. Barcelona: Alcides, 1962 (Biografies Populars ; 3). 
  • Jané, Jordi. Centenari Josep Andreu i Lasserre, Charlie Rivel: 1896-1996. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, DL 1996. ISBN 8439338635. 
  • Rivel, Charlie. Pobre payaso. Barcelona: Destino, 1973 (Ser o no ser). ISBN 8423307638. 
  • Vinyes i Sabatés, Josep. Charlie Rivel. Barcelona: Nou Art Thor, 1983 (Gent nostra ; 25). ISBN 8473270746. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charlie Rivel