Joan Magriñà i Sanromà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Magriñà i Sanromà Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Petritxol 1, plaques.jpg
Naixement Joan Magriñà i Sanromà
23 de desembre de 1903
Vilanova i la Geltrú
Mort 9 de novembre de 1995(1995-11-09) (als 91 anys)
Nacionalitat Catalunya
Ocupació coreògraf i ballarí
Activitat professional
Art Ballarí i Coreògraf
Influències de Teodor Wassilief
Guardons
Creu de Sant Jordi (1983)
Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1989)
Premi Nacional Extraordinari de Teatre
Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Medalla de Plata de la Ciudat de Vilanova i la Geltrú
Modifica dades a Wikidata
Placa en record de Joan Magriñà a l'edifici de Barcelona on va fundar el seu estudi, al carrer de Petritxol núm. 1

Joan Magriñà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de desembre 1903 - 11 de setembre 1995) fou un ballarí i coreògraf català. Des del 1937 fins al 1977 fou primer ballarí i coreògraf del Gran Teatre del Liceu. Fou mestre de diverses generacions de ballarins, a destacar María de Ávila, Maruja Blanco, Trini Burrull, Emma Maleras, Asumpta Guadé, Alfons Rovira i Aurora Pons.[1]

El 1918 es traslladà a Barcelona i el 1926 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on aviat actuà també de mestre de ball i de coreògraf. El 1932 debutà al Teatre Urquinaona com a solista i més tard fou primer ballarí masculí del Liceu, fins que es retirà el 1957. Durant gran part de la seva carrera al Liceu va ser parella de dansa de María de Ávila, primera ballarina femenina.[2][3]

El 1936 va estudiar a París amb Olga Preobaienska i Serge Lifar, i a Londres amb el ballet Green Table. El 1937 va fer una gira per França, en una gira oficial del govern de la Generalitat (Comissariat de Propaganda), juntament amb la cobla Barcelona i el tenor Emili Vendrell, i quan va tornar va muntar sarsueles al Liceu.

Com a coreògraf, muntà ballets per a òperes representades al Liceu. Fou professor de l'Institut del Teatre del 1944 al 1974, on formà un gran nombre de ballarins a la seva acadèmia, com Joan Sánchez, Aurora Pons i Alfons Rovira. Del 1951 fins al 1953 dirigí la companyia de ballet Ballet de Barcelona.

Entre el 1966 i el 1977 també fou director del Ballet del Liceu, creat com a cos estable. El 1983 va rebre la creu de Sant Jordi i el 1990 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya. També va rebre el Premi Nacional Extraordinari de Teatre, Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Medalla de Plata de la Ciudat de Vilanova i la Geltrú.[4]

Coreografies[modifica | modifica el codi]

Cartells anunciant una obra de Magriñà a l'exposició Arts del Moviment- Dansa a Catalunya 1966-2012 a l'Arts Santa Mònica

Retirat ja dels escenaris, signa peces significatives com Laberint (1969), de Xavier Montsalvatge, La sardana de les monges (1969), d'Enric Morera, Gran pas espanyol i la nova versió del sombrero de tres picos (1969), de Manuel de Falla, i Interludis (1973), d'Amadeu Vives.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Del Val, Carmen «Mor als 91 anys Joan Magriñà, ballarí, coreògraf i mestre de dansa català» (en castellà). El País [Barcelona], 12-09-1995 [Consulta: 29 octubre 2013].
  2. «Magriñà i Sanromà, Joan». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].
  3. «Dansa clàssica». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  4. Francàs, Ramon «Mor als 91 anys Joan Magriñá, primer ballarí i llegendari coreògraf del Liceu» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12-09-1995, pàg. 41 [Consulta: 29 octubre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]