Institut del Teatre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Institut del Teatre

 

Fundada 1913
Ubicació Barcelona, Terrassa, Vic
Estat Catalunya
Coordenades 41° 22′ 16″ N, 2° 9′ 28″ E / 41.37111°N,2.15778°E / 41.37111; 2.15778Coord.: 41° 22′ 16″ N, 2° 9′ 28″ E / 41.37111°N,2.15778°E / 41.37111; 2.15778
Adreça Plaça Margarida Xirgu s/n
08004 Barcelona
Campus
Pàgina web
Entrada de l'edifici prinicpal a Barcelona
Entrada de l'edifici prinicpal a Barcelona

L'Institut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques.[1] El centre es va inaugurar sota el nom d'Escola Catalana d'Art Dramàtic l'any 1913 per Adrià Gual amb el suport del llavors president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, i el suport de la Diputació de Barcelona.[2]

Des de 1939 rep el nom actual, i des de l'any 2000 té la seu a la Plaça Margarida Xirgu, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona juntament amb el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors.

Organització[modifica | modifica el codi]

L'any 1990 en una sessió plenària extraordinària de la Diputació de Barcelona celebrada el 16 de febrer es va acordar la creació de l'Organisme Autònom de caràcter administratiu, com a forma de gestió directa, anomenat Institut del Teatre i ja no directament vinculat a la Presidència de la Diputació.[3] Amb el nou marc legal s'assolia una gestió més àgil dels àmbits administratius, econòmics i acadèmics. Des d'aquell moment, la Direcció i Administració de l'Institut del Teatre és a càrrec de la Junta de Govern, el president de la Diputació, el director i el gerent.[3]

L'Organisme Autònom Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, doncs, està dotat de personalitat jurídica i patrimoni propis, amb la capacitat d'actuar necessària per al compliment de les seves finalitats. Aquestes finalitats són:

L'ensenyament reglat i no reglat de les arts de l'espectacle. La producció i organització de conferències, cursos, congressos, festivals i exposicions i qualsevol altra activitat de formació i promoció en les diverses especialitats de les arts escèniques. Les activitats d'edició, de documentació, recerca i d'investigació, en l'àmbit que li és propi. L'Institut del Teatre es regeix per uns Estatuts i un Reglament General aprovats pel Ple de la Diputació de Barcelona el 2001 i el 2002 respectivament, pel Reglament Orgànic de la Diputació de Barcelona i també per la legislació de règim local i la legislació sectorial docent, artística i cultural reguladora de l'activitat desenvolupada per l'Institut. Està constituït per un Consell General, una Junta de Govern i un Consell de Direcció com a òrgans rectors

Història[modifica | modifica el codi]

1913-1939: De la fundació a la derrota republicana.[modifica | modifica el codi]

L’any 1913 es crea l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD) amb Adrià Gual com a director-fundador, dins el marc del Conservatori del Liceu que, des de 1837 (Liceu Filarmònico-Dramàtic de Montsió) ja contenia disciplines dramàtiques. Es tracta d’una de les primeres obres d’institucionalització cultural d’Enric Prat de la Riba, encara des de la Diputació de Barcelona.  Neix per crear una plataforma que contempli la formació, la recerca, la creació i la divulgació, com a instrument per a la modernització de l’escena catalana. Poc després s’automatitza amb un Patronat propi creat per la Diputació, on també s’incorpora l’Ajuntament de Barcelona.[4] L’any 1920 la Mancomunitat de Catalunya ocupa el lloc de la Diputació al Patronat. L’any 1923 s’incorpora a l’ECAD el Museu del teatre, la dansa i la música de l’Ajuntament de Barcelona, i coincideix amb l’inici de la publicació de la Biblioteca Teatral, i amb l'estrena dels estudis d’escenografia.

Amb la dictadura de Primo de Rivera: comencen les dificultats i la castellanització, i l’any 1926 es dissol la Mancomunitat de Catalunya pel que la Diputació en solitari assumeix ECAD i passa a anomenar-se Institut del Teatre el 1939. L’any 1931 la Generalitat de Catalunya es fa càrrec en exclusiva del IT i instal·la la primera seu estable al carrer Elisabet. Als 30 hi ha un canvi de direcció d’Adrià Gual per Joan Alavedra, qui es substituït per Enric Gimenez però acaba tornant com a director. L’any 1936 s’incorporen els estudis de Dansa i direcció escènica però no es desenvoluparan fins després de la guerra.[1]

1939-1988: La refundació de l’Institut[modifica | modifica el codi]

1939: Franquisme. Generalitat exiliada. Depuració del professorat. Castellanització. La Diputació en solitari torna a entomar l’Institut. Guillermo Díaz-Plaja, director. Estudis reduïts a declamació escenografia. S’obren al públic la Biblioteca i el Museu. 1944: Integració de l’Institut dins del Conservatori Superior de Música i Declamació de Barcelona. Desenvolupament dels estudis de Dansa. Reconeixement de la validesa oficial dels estudis. 1952: L’Institut esdevé Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa. Director Artur Carbonell. 1954: Inauguració Museu d’Art Escènic al Palau Güell, amb la Biblioteca i l’Arxiu. 1957: Inici de la publicació de la revista “Estudios Escénicos”. 1968: Adquisició del valuós fons d’Artur Sedó (més de 90.000 títols).[1]

1970-1988: La refundació de l’Institut 1970: Llarga crisi. Director: Hermann Bonnin. Catalanització. Ampliació amb els departaments de Dansa contemporània, Mim i pantomima, Titelles i marionetes, Llenguatge audiovisual i Ciències teatrals. 1973: Primer Festival Internacional de Titelles. 1974: Inici Centre Dramàtic del Vallès. Inici Secció de Cinema Fructuós Gelabert dins la Biblioteca del Museu. 1975: Publicació col·lecció Monografies de Teatre. 1976: Creació Centre d’Estudis i Documentació de les Arts de l’Espectacle i la Comunicació, amb Xavier Fàbregas al capdavant. Inici Centre d’Osona. Convocatòria del Premi Ignasi Iglésias i del Premi Josep Mª de Sagarra. 1978: XIII Congrés de de Biblioteques i Museus de les Arts de l’Espectacle, celebrat a l’Institut. 1980: Crisi amb la Diputació de Hermann Bonnin. Establiment d’una Comissió Gestora. Intent d’esquarterament de l’Institut. 1981Josep Muntanyès, director. Trasllat al carrer Sant Pere Més Baix. 1985: Congrés Internacional del Teatre, a l’Institut. 1986: Adscripció a la Universitat Autònoma de Barcelona: titulacions avalades com a diplomatures.[2]

1988-2012: Cap a de les Arts Escèniques[modifica | modifica el codi]

1988: Jordi Coca, director. 1990: Participació en la gestació de la LOGSE. Nous plans d’estudis que se’n desprenen. 1992: Pau Monterde, director. Inici nous estudis, especialitats d’Interpretació, Escenografia i Direcció-Dramatúrgia. 1995: Inici dels estudis del Grau Professional de Dansa. 1997: Inici dels estudis de Tècniques de l’Espectacle, amb format de Cicle Superior de FP: especialitats de so, luminotècnia i maquinària escènica. Creació d’“IT Dansa”. 1999: Inici dels estudis del Doctorat en Arts Escèniques, amb el Departament de Filologia Catalana de de Barcelona, en col·laboració amb altres universitats. 2000: Nova seu a la Ciutat del Teatre. Nous Estatuts: l’Institut com a conglomerat docent, cultural, de recerca i de difusió, en la línia del projecte original. Inici estudis integrats de Secundària i de Dansa. 2001: Inici dels estudis superiors de Dansa. 2002: Reglament General de l’Institut. Crisi de creixement. Director: Josep Muntanyès, que mor. Nou director: Jordi Font. 2003: Progressiu assentament de l’Institut a la nova seu i a la nova organització. Actualització del règim laboral del professorat. 2004: L’Institut impulsa una declaració pública (febrer), signada per vint escoles superiors de teatre, música i dansa de tot l’Estat, en favor d’una legislació que completi la incorporació definitiva i específica dels ensenyaments artístics als estudis superiors. Convocatòria, per l’Institut, d’”Aula TMD”, trobada de les escoles superiors de teatre, música i dansa de tot l’Estat per aprofundir en la declaració de febrer. L’article “Por la excepción artística en las enseñanzas superiores[5](Jordi Font) a la premsa espanyola desencadena el diàleg oficial. Per encàrrec del Ministeri d’Educació, l’Institut elabora el document “El ecosistema necesario para el normal desarrollo de las enseñanzas artísticas superiores[3]”. 2005-2009: Digitalització del fons del Museu de les Arts Escèniques, donant lloc a “Escena Digital”, amb les col·leccions d’escenografia, cartellisme, titelles, indumentària, fons d’art... 2006: Promulgada en la línia reivindicada per l’Institut, aquest promou i s’inicia l’elaboració curricular conjunta de les escoles d’art dramàtic i de les escoles de dansa.. 2007-2009: Paper decisiu de l’Institut dins del Consell Superior d’Ensenyaments Artístics de l’Estats: Jordi Font, ponent del Reial Decret d’Art Dramàtic i membre de la ponència del Reial Decret d’Ordenació. 2010: Els ensenyaments artístics esdevenen subjectes de ple dret de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Impuls, a l’Institut, del procés d’elaboració dels nous Plans d’Estudis del Grau d’Art Dramàtic i del Grau de Dansa i de desplegament del Postgrau i de ’Institut esdevé, de fet, la “Universitat“ de les Arts Escèniques de Catalunya. Signatura del conveni, amb l’Ajuntament de Barcelona, de cessió del “Pavelló de la premsa” de l’Exposició del 1929 per a instal·lar-hi l’exposició permanent del Museu de les Arts Escèniques. 2011: Posada en marxa, amb el Departament d’Educació, del procés de normalització de la titulació del professorat en situació disfuncionada. Procés de treball conjunt, d’acord amb el Departament d’Educació, entre l’Institut (centre integrat del Grau Professional de Dansa i ESO) i l’Escola Oriol Martorell, per a l’articulació de l’itinerari públic integrat de dansa.[1]

2013-2015: El Centenari 1913-2013. Invertint en futur[modifica | modifica el codi]

2013: L'any del centenari. El 4 de febrer, el dia que es complien cent anys de la primera classe impartida per l’Adrià Gual a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, s'inauguren els actes del centenari amb l'espectacle "Petits moments de vida"[6] dirigit per Joan Ollé. Dins dels actes del centenari l'Institut del Teatre acull la celebració del congrés de la International Federation for Theatre Research (IFTR) i de les les V Jornadas de Inclusión Social y Educación en las Artes Escénicas que donen lloc a la convocatòria del I Fòrum d'Arts i Inclusió Social celebrat el mateix any. També s'organitzen les Jornades de Teatre i Municipi i el Fòrum de Pedagogia sobre les Arts i les Tècniques de l'Espectacle. Es presenten les funcions del 15è aniversari de creació de la jove companyia IT Dansa i s'organitzen les exposicions: "Els primers 100 anys", "Adrià Gual (1872-1943) el perfum d'una època" i "Adrià Gual, l'escenògraf de la modernitat". En el marc del centenari també s'impulsa la creació del Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes, PRAEC. 2014: El centenari es tanca amb la celebració del Fòrum de Pedagogia sobre les Arts i les Tècniques de l'Espectacle i l'acte de cloenda "Cent i Cent" que dóna el relleu al centenari de la Mancomunitat de Catalunya. A més, el Foment de les Arts i del Disseny concedeix la medalla FAD a l’Institut del Teatre “per la seva bona tasca, energia inesgotable i valentia”.[7] També arrenca el projecte pedagògic ITNC en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya, amb la posada en escena de "El Cantador" de Serafí Pitarra amb una companyia formada íntegrament per graduats de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. Finalment s’ingresa a l’International Theather Institute (ITI), l'organització d'arts escèniques més gran del món, fundada el 1948 per experts de teatre i dansa i UNESCO. 2015: Cessió al MAE de l'arxiu documental i audiovisual de la companyia La Fura dels Baus. Segona edició del projecte pedagògic ITNC en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya, amb la posada en escena de "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell. Es presenta el llibre commemoratiu del centenari[8] i s'inaugura l'exposició "La memòria de les arts efímeres".[9] Gira internacional d'IT Dansa per França, Suïssa i Luxemburg.[10] S’inauguren nous postgraus de Moviment i Educació i Relats Urbans, aquest amb el Museu d'Història de Barcelona, MUHBA. Primera convocatòria del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre. Participació al seminari "El teatro independiente en España: 1962-1980" dins del projecte interinstitucional amb el Museo Nacional - Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Centro de Documentación Teatral (CDT) de l’INAEM i el Centro de Documentación de la Junta de Andalucía. Celebració del "II Fòrum d'Arts Escèniques Aplicades"[11] organitzat a través de l'Observatori de les Arts Escèniques Aplicade - Comunitat, Educació i Salut -, constituït per l'Institut del Teatre amb la col·laboració del British Council, ConArte Internacional, Fira Internacional de Teatre Integratiu (FITI), L'Auditori, Mercat de les Flors, MNAC, Teatre Lliure i TNC. La nova directora general del centre és Magda Puyo.[12]

Organització d'Estudis[modifica | modifica el codi]

L’Institut del Teatre és un centre multidisciplinari que ofereix estudis i formació en diversos àmbits de les arts escèniques. El títols que s’ofereixen són de secundària, de cicle formatiu superior, de grau universitari i altres programes artístics per oferir suport als estudiants graduats.[1]

Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD)[modifica | modifica el codi]

L'ESAD és un centre formatiu d'estudis superiors en art dramàtic, que valora i estimula la reflexió, la recerca, el compromís artístic i la llibertat de pensament i creació.[13] Té una visió multidisciplinària, i atorga títols superiors (equivalents a graus universitaris) en: Direcció i Dramatúrgia, Escenografia i Interpretació (text, musical, gestual o de titelles i objectes). 

Conservatori Superior de Dansa (CSD)[modifica | modifica el codi]

El CSD és l’escola que imparteix el grau en dansa obert a totes les opcions estètiques i estils que configuren el complex panorama artístic de la dansa actual.[14] Divideix en dues branques la seva formació i titulació: Pedagogia de la dansa i Coreografia i tècniques d'interpretació de la dansa.

Escola Superior de Tècniques de les Arts del Espectacle (ESTAE)[modifica | modifica el codi]

L’ESTAE és un centre integrat que sorgeix del projecte conjunt de l’Institut del Teatre i la Fundació Politècnica de Catalunya amb l’objectiu d’oferir un pla de formació inicial i contínua per a professions tècniques de l’espectacle en viu.[15]Atorga diplomes de cicle formatiu superior de les especialitats: Luminotècnica, Tècniques de so i Maquinària escènica, i imparteix la formació al centre Territorial de Terrassa.

Escola d’Ensenyament Secundari Artístic / Conservatori Professional de Dansa (EESA/CPD)[modifica | modifica el codi]

L’EESA/CPD és un centre que integra l’escola secundària obligatòria (ESO) i la continuïtat dels estudis, en un període de 6 anys. L’escola es regulada per la Generalitat de Catalunya, i ofereix l’ensenyament propi dels cursos de secundaria i posteriors adaptat als estudiants que volen dur a terme una carrera artística en el món de la dansa.[16] Combina ambdós coneixements per dotar als estudiants dels coneixements bàsics i necessaris de qualsevol escola secundaria i superior, complementats amb la formació de dansa per atorgar els títols de Graduat en educació secundària, i el títol professional de dansa clàssica, contemporània o espanyola.  

IT Dansa Jove Companyia[modifica | modifica el codi]

IT Dansa és un curs de postgrau pels graduats del CPD o ballarins externs.[17] La principal missió de la companyia és proporcionar als graduats en dansa, oportunitats de pràctica professional de dos anys -el temps que dura el postgrau- amb coreografies de destacats artistes i amb un programa d'actuacions al circuit teatral.[18]

ITNC Jove Companyia[modifica | modifica el codi]

La ITNC Jove Companyia neix d’un conveni entre l’IT i el Teatre Nacional de Catalunya amb la voluntat d’oferir continuïtat i un pas cap a la professionalització mitjançant la creació d'un projecte pedagògic pels gradutas del ESAD. El projecte consisteix en un procés formatiu determinat que investiga i crea, sota les ordres d’un director, una obra teatral que posteriorment s’exhibirà al TNC i a tot el territori Català.[19]

IT Emergents[modifica | modifica el codi]

IT Emergents és un programa en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona, Fira Tàrrega i el Festival Temporada Alta per presentar les propostes escèniques dels graduats del IT. Els espectacles es presenten tant a Barcelona com a Tàrrega i Girona per donar projecció als nous creadors sorgits del IT,[20]

Centres[modifica | modifica el codi]

Institut del Teatre de Barcelona[modifica | modifica el codi]

La seu principal del Institut del Teatre està situada a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. L’edifici, on s’imparteix l’ESAD, el CSD i l’EESA/CPD, compta a més a més amb dos teatres i un centre de documentació. D’una banda, el Teatre Ovidi Montllor, un espai a la italiana que incorpora tots els elements tecnològics per potenciar el paper de teatre-escola, i té una capacitat de 320 espectadors. D’una altra banda, el Teatre Estudi, una petita sala experimental que permet l’investigació de diverses possibilitats d’ubicació d’escenari i públic, i permet l’accés a 120 espectadors. I a més, el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.

Centre del Vallès (Terrassa)[modifica | modifica el codi]

El Centre del Vallès de l'Institut del Teatre va ser creat l'any 1974 per un acord amb l'Ajuntament de Terrassa. A banda de les instal·lacions docents, disposa d'una sala polivalent, la Sala Maria Plans amb possibilitats d’investigació d’espai i amb capacitat per 100 espectadors, i comparteix amb l'Ajuntament de Terrassa el Teatre Alegria, un espai polivalent amb capacitat per 250 espectadors. La formació que ofereix és tècnica, atorgant títols de Tècnics de so, luminotècnica i maquinària escènica. 

Centre d'Osona (Vic)[modifica | modifica el codi]

El Centre d'Osona de l'Institut del Teatre va ser creat l'any 1976 per un conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vic. El conjunt d’activitats pròpies i les col·laboracions l’han convertit en un referent de l’activitat cultural a Vic i a la comarca. La infraestructura, a més del espai docent, compta amb el Teatre Laboratori, que funciona alhora com a sala d’actes, teatre i sala d’exhibicions d’espectacles de petit format i d’investigació, i té una capacitat de 100 espectadors. La formació se centra en teatre i dansa i ofereix estudis de Postgrau en Teatre i Educació, Postgrau en Moviment i Educació i el Projecte VIC (Viver d’investigació i creació).

Centre de Documentació i Museu de les Arts escèniques (MAE)[modifica | modifica el codi]

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE), que pertany a l'Institut del Teatre, és una institució museística amb seu a Barcelona que està especialitzada en  teatredansaòperasarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.[21] És el centre de referència d’informació i recerca de les arts escèniques catalanes i disposa d’un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d’Europa. Compta, a més, amb unes altres dues biblioteques: una a Terrassa i la tercerca a Vic.

El MAE aplega dins seu una biblioteca, un arxiu i un museu. Els seus objectius principals són preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, donar suport a la docència i a la recerca i difondre els seus fons bibliogràfics, museístics i d’arxiu de l’Institut del Teatre.[22]

Directors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut del Teatre Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Institut del Teatre» (en català). Institut del Teatre, 2014. [Consulta: 7 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 Graells, G.J.. Institut del Teatre: Els primers cent anys 1913-2013. 1 (en català). Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Gabinet de Premsa i Comunicació., 2015, p. 319. ISBN 978-84-9803-694-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Fabrés, Xavier. Institut del Teatre. Els primers cent anys 1913-2013. 1a (en català). Barcelona: Diputació de Barcelona. Departament de Presidència. Gabinet de premsa i comunicació., juny 2015, p. 319. ISBN 978-849803-694-7. 
  4. Álvarez, Montserrat. L'Institut del teatre 1913-1988 Història Gràfica. 1a (en català). Barcelona: Diputació de Barcelona, desembre 1990, p. 235. ISBN 84-7794-126-2. 
  5. ACESA. «Las enseñanzas artísticas superiores». Legislación ACESA, 2010, pàg. 378.
  6. «Centenari de l'Institut del Teatre» (en català). CCMA, 2013. [Consulta: 11 gener 2016].
  7. «El FAD atorga a l'Institut del Teatre la Medalla FAD 2014». Teatralnet, 14 febrer 2014.
  8. Redacció. «L'Institut del teatre presenta el llibre del centenari.». Mancomunitat de Catalunya, 16 juny 2015.
  9. «La Memòria de les Arts Efímeres» (en català). CDMAE. [Consulta: 11 gener 2016].
  10. Europa Press. «La joven compañía de danza del Institut del Teatresale por primera vez de gira internacional.». La Vanguardia, 27 febrer 2015.
  11. «L'Institut del Teatre acull el Fòrum de les arts escèniques aplicades». teatral, 17 novembre 2015.
  12. Serra, Xavi. «Magda Puyo liderarà la nova etapa de l'Institut del Teatre». Diari Ara - Arts Escèniques, 3 novembre 2015.
  13. «ESAD. Escola superior d'Art dramàtic» (en català). Institut del Teatre, 2014. [Consulta: 11 gener 2016].
  14. «CSD. Conservatori Superior de Dansa» (en català). Institut del teatre, 2014. [Consulta: 11 gener 2016].
  15. «ESTAE. Escola Superior de Tècniques de les arts de l'espectacle.» (en català). Institut del Teatre, 2014. [Consulta: 11 gener 2016].
  16. «EESA/CPD» (en català). Institut del Teatre, 2014. [Consulta: 11 gener 2016].
  17. Daniel, Beatriu. «IT Dansa, dossier informatiu». Gran Teatre del Liceu, Octubre 2015, pàg. 36.
  18. «IT Dansa Jove Companyia» (en català). Institut del teatre, 2014. [Consulta: 11 gener 2016].
  19. «ITNC Jove Companyia» (en català). Institut del Teatre, 2014. [Consulta: 11 gener 2016].
  20. «IT Emergents» (en català). Institut del Teatre, 2014. [Consulta: 11 gener 2016].
  21. Bordes, Jordi. «La Barcelona de les grans il·lusions». El Punt, 30/10/2007, pàg. 2.
  22. Documentation centre and museum of performing arts. Diputació de Barcelona (en anglès), 2013, p. 23.