Enric Moreu-Rey
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
1917 Barcelona |
| Mort |
26 de febrer de 1992 (als 75 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Divulgador de l'onomàstica |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòleg i escriptor |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
|
Premis
| |
 | |
Enric Moreu-Rey (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1917 - 26 de febrer de 1992)[1] va ser un filòleg i escriptor català. Doctorat en Lletres, va fundar el 1980 de la Societat d'Onomàstica, la Secretaria General de la qual ostentà fins a la seva mort. A més d'exercir de professor a la Universitat de Barcelona, és conegut principalment per les seves obres de divulgació sobre l'onomàstica (toponímia i antroponímia, principalment), l'ensenyament de la llengua francesa i diversos altres temes, amb alguna incursió en el món de la creació literària pura.
El 1934 va dirigir el Teatre Universitari de Catalunya i durant la Guerra Civil espanyola fou capità d'artilleria de l'Exèrcit Popular de la República. Va ser també agregat de premsa del Consolat de França a Barcelona, subveguer d'Andorra i corresponsal de l'agència France-Presse. L'any 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Biografia[modifica]
Enric Moreu-Rey nasqué al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona el 1917, d'un pare mataroní i d'una mare francesa. Els seus estudis universitaris, durant els quals va dirigir el Teatre Universitari de Catalunya, es van veure per l'arribada de la Guerra Civil. Aleshores va entrar amb companys de la universitat com a voluntari a l’Escola de guerra quan només tenia 19 anys. Lluità per la República al front fins que va ser capturar i tancat al camp de concentració d’Albatera. Després va completar els seus estudis a Tolosa de Llenguadoc i a Barcelona, doctorant-se en lletres el 1964 amb la tesi San Martín de Tours en la toponimia y la antroponimia de Cataluña, dirigida per Antoni Badia i Margarit.
Publicacions[modifica]
- El naixement del metre (1956)
- El pro i el contra dels Borja (1958)
- Els immigrants francesos a Barcelona (segles XVI a XVIII), Institut d'Estudis Catalans (1959)
- La rodalia de Caldes de Montbui: repertori històric de noms de lloc i de persona (1962)
- Caldes de Montbui, capital degana del Vallès (1964)
- Els noms de lloc : introducció a la toponímia (1965)
- Revolució a Barcelona el 1789, Institut d'Estudis Catalans (1967)
- Processats milvuitcentistes (1974)
- Toponímia urbana i onomàstica vària (1974)
- Toponímia catalana: assaig de bibliografia, Edicions Universitat Barcelona (1974) ISBN 9788460066170
- Grafia d'articles fossilitzats en topònims (1978)
- Els treballs històrics de Mn. Josep Mas Domènech (1980)
- Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1981)
- Els nostres noms de lloc (1982)
- Toponímia antiga i moderna del Pla de Barcelona (1982)
- Poesies (1984)
- El Joc del contrapet (1987)
- Antroponímia: història dels nostres prenoms, cognoms i renoms (1993) ISBN 9788447502141
Bibliografia[modifica]
- Noms. Revista de la Socitat d'Onomàstica. Número monogràfic dedicat a Enric Moreu-Rey núm. 8 (2017).
Referències[modifica]
- ↑ «Enric Moreu-Rey». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- «Obra de Enric Moreu-Rey» a Dialnet.
- Enric Moreu-Rey a la Societat Catalana de Geografia
.svg)
