Fundació Congrés de Cultura Catalana
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
| Epònim | Congrés de Cultura Catalana |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | fundació privada |
| Ideologia política | catalanisme |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | 1979 |
| Fundador |
Pau Vila i Dinarès, Joan Artigas  , Agustí Maria Bassols i Parés, Miquel Bes i Calzadilla, Jaume Carner i Suñol, Miquel Casals i Colldecarrera, Josep Espar i Ticó, Jaume Fuster i Guillemó, Josep Maria Llompart de la Peña, Gregori Mir Mayol, Josep Pi-Sunyer i Cuberta, Josep Maria Puig i Salellas, Marc Taxonera i Comas, Joan Fuster i Ortells i Ignasi Ponti i Grau |
| Organització i govern | |
| Seu | |
| Presidència | Agustí Alcoberro i Pericay (2019–) |
| Altres dades | |
| |
|
| |
| Lloc web | Lloc web |
  | |
 | |
La Fundació Congrés de Cultura Catalana és una fundació amb seu a Barcelona que té com a finalitat la promoció d'estudis i el suport a les iniciatives que serveixin per a potenciar la realitat cultural dels països de parla catalana. L'any 1979, amb la culminació del Congrés de Cultura Catalana, i gràcies a l'aportació del pedagog i geògraf Pau Vila en ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, es va decidir crear la Fundació Congrés de Cultura Catalana per continuar la feina engegada pel Congrés de Cultura Catalana.
El primer Patronat de la Fundació estava format per Pau Vila i Dinarès, Josep Pintó i Ruiz, Agustí Bassols i Parés, Miquel Bes i Calzadilla, Jaume Carner i Suñol, Miquel Casals i Colldecarrera, Josep Espar i Ticó, Joan Fuster i Ortells, Jaume Fuster i Guillemó; Josep Llompart i de la Peña, Gregori Mir i Mayol, Josep Pi-Suñer i Cuberta, Ignasi Ponti i Grau, Josep M. Puig i Salellas, Josep M.Riera i Prats, Marc Taxonera i Comas, Miquel Vila i Despujol, Montserrat Bayà.
D'ençà de la seva constitució, la Fundació Congrés de Cultura Catalana va adoptar com a missió treballar per la promoció d'estudis i el suport a les iniciatives que serveixin per a potenciar la realitat cultural dels països de parla catalana; estimular la investigació sobre les àrees que es considerin prioritàries dels àmbits econòmics, socials, científics, humanístics; fomentar el coneixement i col·laboració entre les diferents institucions culturals i científiques existents (en els Països Catalans); i contribuir amb les seves activitats a la projecció exterior de la realitat catalana.»
Amb aquesta finalitat, en els primers anys de la Fundació es van crear les beques per a la realització d'estudis a l'estranger, les jornades i els premis de l'àmbit del dret, d'història i de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Actualment aquests premis tenen continuïtat, malgrat que han estat renovats en el seu plantejament. Són el Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, el Premi Miquel Casals Colldecarrera d'investigació en l'àmbit del dret propi dels Països Catalans i promou, amb la Fundació Ramon Llull, el Premi Internacional Ramon Llull.
Actualment, la Fundació se centra en la creació de pensament i anàlisi sobre la societat catalana actual, i les formes de construcció d'una nació lliure, diversa i cohesionada per tal d'identificar i analitzar els aspectes que seran claus per a la cultura catalana en el marc de la globalització. Amb aquesta finalitat, organitza les Jornades Nació XXI, que volen ser un espai per reflexionar sobre política i societat en el marc dels Països Catalans i de forma transversal entre persones d'entitats i partits polítics compromeses en la construcció nacional; el portal internacional Wereport de denúncia de la vulneració dels drets civils i polítics a Catalunya i, més recentment, Pensem una publicació digital d'anàlisi, reflexió i debat en la que experts de totes les disciplines del coneixement comparteixin les seves investigacions i reflexions amb la voluntat de fomentar el debat públic.
Presidents i presidentes de la Fundació Congrés de Cultura Catalana[modifica]
- (1979 –1989) Miquel Casals i Colldecarrera
- (1989 –1996) Josep Pi-Sunyer i Cuberta
- (1996 – 2000) Agustí Contijoch i Mestres
- (2001 – 2004) Joan Martí i Castell
- (2004 - 2014) Francesc Vallverdú i Canes
- (2014 - 2016) Marta Rovira Martínez
- (2016 - 2019) Miquel Strubell i Trueta
- 2019 Agustí Alcoberro i Pericay
Referències[modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat cultural 2019
Enllaços externs[modifica]
.svg)
