Francesc Vallverdú i Canes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Vallverdú i Canes Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Dades biogràfiques
Naixement 11 de novembre de 1935
Barcelona
Mort 12 de juny de 2014(2014-06-12) (als 78 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Poesia
Llengua català
Altres dades
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Francesc Vallverdú i Canes (Barcelona, 1 de desembre de 1935[1] - Barcelona, 12 de juny de 2014)[2] fou un poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i col·laborà a Serra d'Or i Nous Horitzons. Tot i exercir inicialment d'advocat, l'any 1960 entra a treballar a l'Editorial Alcides com a redactor editorial.[3] El 1966 passa a treballar a Edicions 62 com a tècnic editorial i assessor lingüístic.[4]

Tot i que de jove ja s'interessava per la llengua catalana no va ser fins més endavant, a finals dels anys 60, que comença a llegir i interessar-se per la sociolingüística. Comença a llegir autors que esdevindran referents en aquesta disciplina: André Martinet, Uriel Weinreich, Antoni M. Badia i Margarit i Lluís Vicent Aracil. És justament a través d'Aracil, amb qui cultiva una gran amistat, que descobreix la sociolingüística nord-americana. Aracil el posa en contacte amb Joshua A. Fishman de qui rep material d'altres sociolingüistes americans com ara Dell Hymes, William Labov, etc. Aquestes orientacions tindran en ell una gran influència i és per això que considera a Fishman el seu mestre principal en sociolingüística.[5]

Fou un dels fundadors i president del Grup Català de Sociolingüística, alhora que redactor de la revista Treballs de Sociolingüística. També va ser cap dels serveis lingüístics de la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. Va traduir al català Alberto Moravia, Cesare Pavese, Italo Calvino i Leonardo Sciascia. Fou articulista a El País.

La seva poesia tenia inicialment un caire existencial que volia ser tornaveu de la lluita política, amb ús de la sàtira i el clam imprecatori, però finalment madurà en l'art de la rima.

El 1959 s'afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya.[6] Va ser membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), del PEN català i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1988 va rebre el premi Bocaccio per la traducció del Decameró.[7] També fou premi Carles Riba de poesia l'any 1965[7] per Cada paraula, un vidre. Va presidir la Fundació Congrés de Cultura Catalana des del 2003 fins al 2014.[8]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Com llances (1961)
  • Qui ulls ha (1962), editat per Joaquim Horta[4]
  • Cada paraula, un vidre (1968)
  • Somni, insomni (1971)
  • Retorn a Bíbilis (1974)
  • Poesia, 1956-1976 (1976)
  • Regiment de la cosa pública (1983)
  • Leviatan i altres poemes (1984)
  • Festival amb espills de Ramon Roig (1989)
  • Encalçar el vent (1995)
  • Temps sense treva (2009), (Obra poètica completa)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • L'escriptor català i el problema de la llengua (1968)
  • Sociología y lengua en la literatura catalana (1971)
  • Dues llengües: dues funcions? (1970)
  • El fet lingüístic com a fet social (1973) (Premi Joan Fuster d'assaig, 1972)
  • Aproximació crítica a la sociolingüística catalana (1980)
  • La normalització lingüística a Catalunya (1980)
  • Elocució i ortologia catalanes (1986)
  • L'ús del català. Un futur controvertit (1990)
  • Velles i noves qüestions de sociolingüística (1998)
  • El català estàndard i els mitjans audiovisuals: escrits elaborats des de la comissió de Normalització Lingüística de TVC (2000)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc Vallverdú i Canes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Es mor el sociolingüista i poeta Francesc Vallverdú». Vilaweb. [Consulta: 13 juny 2014].
  3. «Escriptors.cat. Biografia de Francesc Vallverdú» (en català). [Consulta: 4 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 Riera, Ignasi «Francesc Vallverdú, un home de veritat». Cultura (El Punt Avui), 20-06-2014, p. 5.
  5. Entrevista a Francesc Vallverdú (en premsa). Treballs de Sociolingüística Catalana 24.
  6. «Francesc Vallverdú i Canes». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  7. 7,0 7,1 «Mor als 78 anys Francesc Vallverdú». 324.cat, 13-06-2014. [Consulta: 13 juny 2014].
  8. «Traspàs del president». [Consulta: 1 juliol 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]