PEN català

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPEN català
Dades
Tipusorganització d'escriptors modifica
Història
Creació1922 modifica
Governança corporativa
Seu 
Part dePEN Club Internacional modifica
Altres

El PEN català o Centre Català del PEN Club és la secció catalana del PEN Club International. Fou constituït a Barcelona l'abril de 1922 –només un any després que C.A. Dawson Scott fundés a Londres el PEN Internacional–[1] per un petit grup d'escriptors entre els quals hi havia Josep Millàs-Raurell, Josep Maria Batista i Roca, Josep M. López-Picó i Carles Riba. Des del començament manifestà un gran dinamisme i entusiasme i participà en bona part dels congressos internacionals anuals. Presidit per Pompeu Fabra, organitzà el XIII Congrés Internacional, que tingué lloc a Barcelona el 1935 sota la presidència de Herbert George Wells.

Malgrat la Guerra Civil, va mantenir una presència activa en el Congrés internacional de 1937 a París i en les dues trobades de 1938 a Praga i Londres, on establiria la seva seu a l'exili. Durant els anys del franquisme i la dictadura serví d'aglutinador als escriptors i activistes de l'interior i l'exili per tal de donar a conèixer a l'exterior la situació catalana a través de la literatura. Hi col·laboraren els exiliats de Londres i de l'Anglo-Catalan Society, com Josep M. Batista i Roca, que n'era secretari, i Avel·lí Artís-Gener, Tísner. L'any 1973 l'entitat es reorganitza "a l'interior" i escull una junta presidida per Joan Oliver, amb Maurici Serrahima de vicepresident i Tísner de secretari, Joan Fuster i Josep M. Llompart en representació de València i les Illes i la incorporació d'escriptors joves com Josep M. Benet i Jornet, Guillem-Jordi Graells, Maria Antònia Oliver i Montserrat Roig.

El 1978 s'organitzà a Barcelona una Conferència Internacional del PEN, presidida per J.V. Foix i Mario Vargas Llosa, en la qual s'inaugurà la relació PEN-UNESCO i fou creat el Comitè de Programa i Traduccions. Una fita important per a l'entitat va ser l'organització l'any 1992 (la setmana de Sant Jordi) del 57è Congrés internacional del PEN, per segona vegada després del de 1935. A més, el 1996 el PEN Català promogué i acollí la Conferència Mundial sobre els Drets Lingüístics, en la qual s'aprovà la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. Durant els darrers anys n'han estat secretaris Isidor Cònsul, Carles Torner, Sam Abrams, Carme Arenas, Raffaella Salierno i Gemma Rodríguez.

El PEN Català és responsable de programes com el de l'Escriptor Acollit (adscrit a la Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi),[2] de la revista Catalan Writing i del web i revista sobre traducció literària (Visat, revista digital de literatura i traducció). .

El 2005 el PEN Català va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2010 el premi a la Trajectòria Internacional atorgat per la Generalitat de Catalunya i el 2011 el premi internacional Unescocat[3] en reconeixement a la seva tasca de diplomàcia.

El 2012 presentà el Manifest de Girona sobre Drets Lingüístics.

Amb motiu dels noranta-cinc anys de l'entitat[4] aparegué el llibre de Joan Safont PEN Català. Un exemple de diplomàcia cultural (Meteora, 2018).


Presidents del PEN català[modifica]

Referències[modifica]

  1. «[a.wikipedia.org/wiki/Portada PEN Català]». [Consulta: 13 novembre 2016].
  2. «Gerardo Pisarello assisteix a la presentació de l'escriptor sirià Ugar, dins del Programa Escriptor Acollit del PEN Català». premsa.bcn.cat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 octubre 2015].
  3. «El Pen Català obté el Premi Internacional Unescocat en reconeixement a la seva tasca de diplomàcia pública», 28-07-2011. [Consulta: 20 març 2020].
  4. «PEN Català, 95 anys de vida». [Consulta: 20 març 2020].

Enllaços externs[modifica]