Maria Salvo Iborra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Salvo Iborra
Maria Salvo.jpg
Maria Salvo al Museu d'Història de Catalunya el 2004 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Salvo Iborra Modifica el valor a Wikidata
27 maig 1920 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perpresidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics
Fundadora de l'Associació Les Dones del 36
Activitat
Ocupacióactivista antifranquista
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Barcelona en Comú Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020) va ser una activista antifranquista catalana.[1][2][3]

Biografia[modifica]

El seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).[4]

En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la Unió General de Treballadors (UGT) i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat la Confederació Nacional del Treball i la UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.[5]

Fou detinguda amb tres noies més el 1941 a Madrid mentre feia d'enllaç amb la resistència i fou tancada en una cel·la d'aïllament, amb tan sols 21 anys, a la presó de les Corts , on a causa de les tortures que patí ja mai no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores, a Saragossa, i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia. També van condemnar el seu germà a onze anys per ser qui era.[6]

De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.[2]

Maria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020 a l'edat de 100 anys.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mor als 100 anys la lluitadora antifranquista Maria Salvo», 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 Obiols, Isabel. «Ricard Vinyes reconstruye la biografía de la antifranquista Maria Salvo». El País, 02-11-2004. [Consulta: 27 febrer 2017].
  3. Montanyà, Xavier. «Maria Salvo i la lluita de les dones del 36». Vilaweb, 23-11-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
  4. Soledad Bengoechea Les dones del PSUC Ed. Els arbres de Fahrenheit. p. 101-102. Disponible en versió Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. Martínez, Domènec «Maria Salvo ja ha fet 100 anys!». Diari de Sabadell, 9-10 juny 2020, pàg. 11.
  6. Romaguera, Àlex. «Vam ser derrotats, però no vençuts». Directa, 02-09-2016. [Consulta: 19 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Salvo Iborra