Maria Salvo Iborra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2005 Maria Salvo Iborra
Maria Salvo.jpg
Maria Salvo al MHC el 2004
Nom original María Salvo Iborra
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1920 (1920-05-27) (98 anys)
Sabadell
Residència Sabadell
Es coneix per presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics
Fundadora de l'Associació Les Dones del 36
Activitat professional
Ocupació activista antifranquista
Altres dades
Partit polític PSUC
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920) és una activista antifranquista catalana.[1]

Biografia[modifica]

El seu avi era un emigrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'ERC, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les JSUC.[2]

En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat CNT i UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores (Saragossa) i després a la presó de dones de Ventas. En febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia.

De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.[1]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Obiols, Isabel. «Ricard Vinyes reconstruye la biografía de la antifranquista Maria Salvo». El País, 02-11-2004. [Consulta: 27 febrer 2017].
  2. Soledad Bengoechea Les dones del PSUC Ed. Els arbres de Fahrenheit. p. 101-102. Disponible en versió Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Salvo Iborra Modifica l'enllaç a Wikidata