Maria Salvo Iborra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2005 Maria Salvo Iborra
Maria Salvo.jpg
Maria Salvo al MHC el 2004
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1920 (1920-05-27) (97 anys)
Sabadell
Residència Sabadell
Es coneix per presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics
Fundadora de l'Associació Les Dones del 36
Activitat professional
Ocupació activista antifranquista
Altres dades
Partit polític PSUC
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920) és una activista antifranquista catalana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu avi era un emigrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'ERC, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les JSUC.[2]

En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat CNT i UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores (Saragossa) i després a la presó de dones de Ventas. En febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia.

De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.[1]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Obiols, Isabel. «Ricard Vinyes reconstruye la biografía de la antifranquista Maria Salvo». El País, 02-11-2004. [Consulta: 27 febrer 2017].
  2. Soledad Bengoechea Les dones del PSUC Ed. Els arbres de Fahrenheit. p. 101-102. Disponible en versió Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Salvo Iborra Modifica l'enllaç a Wikidata