Club Natació Sabadell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
CN Sabadell
CN Sabadell logo.jpg
Nom complet Creu de Sant Jordi 2005 Club Natació Sabadell
Fundació 1916
Àrea social
Instal·lacions Instal·lacions Carrer Montcada
Instal·lacions Can Llong
Localització Sabadell
Presidència Claudi Martí[1]
Junta tècnica
Lliga Divisió Honor (natació) / Divisió Honor (waterpolo)
Copa Catalunya (bàsquet)
Equipament
Equipació
Primer

Lloc web http://www.nataciosabadell.com/
Modifica dades a Wikidata

El Club Natació Sabadell és un club d'esport català, fundat el 16 de gener de 1916 a la ciutat de Sabadell. És una de les entitats esportives catalanes amb més socis, més de 25.000.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Instal·lacions del Club al Carrer Montcada

El 22 d'agost de 1915 la Secció d'Esports del Centre de Dependents va organitzar un festival de natació a Sabadell, concretament a la bassa de Ca la Paula de la finca del molí de les Tres Creus. El festival de natació va consistir en salts, waterpolo i curses i es considera el tret de sortida del Club Natació Sabadell.[3] La constitució oficial no va arribar fins al 16 de gener de 1916, gràcies a Joan Valls i Vidal. La primera seu social fou el bar Imperial de la Rambla de Sabadell.

L'any 1918, el Club va construir la que seria la primera piscina d'aigua dolça de l'Estat Espanyol i que estava situada al carrer de Lacy de la ciutat i que va ser inaugurada el dia 23 de juny i va ser utilitzada per la selecció espanyola per preparar els Jocs d'Anvers de 1920. En aquella època alguns dels esportistes destacats del Club eren: Ausió, Casarramona, Girbau, Genescà, Torres, entre molts d'altres.

A partir de llavors el club no va parar de créixer i el 1959 va inaugurar la piscina coberta que actualment encara està en funcionament a la seu del carrer dels Montcada.

El 2001, el club va inaugurar les noves instal·lacions de Can Llong. En una primera fase es va construir una piscina de 50x25 m, una de waterpolo de 33 x 25 m, una piscina lúdica (Aiguajoc) i un gimnàs. En una segona fase s'ha construït una altra piscina de 50 x 25 m amb una petita piscina lúdica, inaugurades el juliol de 2010. Actualment s'està construint un edifici de serveis, un nou gimnàs i, a l'exterior, es faran diferents pistes poliesportives.

Molts han estat els fets destacats en l'àmbit esportiu durant la seva història. Un d'aquests fets és que el waterpolo femení comença a Espanya l'any 1980 i ho fa a les instal·lacions del CN Sabadell i el seu màxim resultat ha estat aconseguir la medalla d'Argent als Jocs Olímpics de Londres 2012, en què més de la meitat de les jugadores de la selecció espanyola estava formada per jugadores del club.

El Club Natació Sabadell ha organitzat múltiples competicions esportives al llarg de la seva història, entre les quals destaquen el campionat d'Espanya de waterpolo el 1952, partits de waterpolo de la Fase Prèvia del Campionat d'Europa de Natació de Barcelona 1970, la copa d'Europa de natació el 1989 i les eliminatòries de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, la Final Four de waterpolo femení el 2011 i la Final Tornada Len Cup de waterpolo masculí 2012.

El 23 d'abril de 2011, l'equip femení de Waterpolo va guanyar el campionat d'Europa a les instal·lacions de Can Llong.[4]

Molts esportistes de renom han format part de l'entitat, com els nedadors Santiago Esteva Escoda, Mari Pau Corominas Guerin, Martín López Zubero, David Meca, Nina Zhivanevskaia, Lourdes Becerra i els germans Olaf i Aschwin Wildeboer, waterpolistes com Maica Garcia, Mati Ortiz, Jennifer Pareja, Laura Ester, Anni Espar o Pilar Peña i Joan Serra, Pere Masip, Miquel Torres, Vicenç Brugat, Salvador Franch, Sergi Pedrerol o Dani Ballart i les nadadores de sincronizada Ona Carbonell, Gemma Mengual i Paula Klamburg.[cal citació]

Guardons que ha rebut el Club[modifica | modifica el codi]

  • Medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació (1945)
  • Placa al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona (1959)
  • Placa al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (1959)
  • Placa d'Honor Extraordinària de la Real Federación Española de Natación (1966)
  • Medalla d'or de la Ciutat de Sabadell (1966)
  • Challenge Samaranch (1970)
  • Placa d'Honor de la Real Federación Española de Natación (1972)
  • 2 Copes Stadium (1973 i 2012)
  • Placa d'Argent de la Reial Orden al Mèrit Esportiu (1993)
  • Placa d'Or de la Reial Orden al Mèrit Esportiu (2012)
  • Millor Club Espanyol (1963-1971)
  • Millor Club Català (2007-2008-2009-2010-2011-2012-2013-2014-2015-2016)

Esportistes olímpics[modifica | modifica el codi]

Esportistes paralímpics[modifica | modifica el codi]

  • 2012 Londres: David Levecq
  • 2016 Río de Janeiro: Óscar Salguero

Presidents[modifica | modifica el codi]

  • Joan Valls i Vidal. Soci fundador i president honorari des de 1946
  • Pere Mestre i Montserrat (1916-1920)
  • Jacint Martí i Moragas (1920-1926)
  • Joan Cinca i Sanmiquel (1926-1931)
  • Joan Agustí i Macià (1931-1932)
  • Josep Gisbert i Castelló (1932-1935 i 1939-1940)
  • Joan García i Grau (1935-1937)
  • Jaume Cusidó i Llobet (1937-1939)
  • Jaume Sapés i Morera (1940-1942 i 1949-1953)
  • Josep Taulé i Godayol (1942-1944)
  • Josep Mañà i Oliva (1944-1949)
  • Antoni Monés i Giner (1953-1961)
  • Josep Duran i Gudayol (1961-1969)
  • Vicenç Gràcia i Massagué (1969-1971)
  • Francesc Roca i Hors (1972-1976)
  • Pere Morral i Espinós (1976-1980)
  • Carles Ibars i Montoriol (1980-2003)
  • Carles Ruiz i Fonrodona (2003-2011)
  • Miquel Torres i Bernades (2011-2016)
  • Claudi Martí i Mortes (2017-actualitat)

Seccions[modifica | modifica el codi]

El club té, actualment, 20 seccions: natació, waterpolo, sincronitzada, màsters, natació adaptada, aikido, atletisme, bàsquet, escacs, esquaix, frontó, futbet, futbol sala, gimnàs, voleibol, petanca, tennis, tennis taula, pàdel i triatló.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Cursa del Club Natació Sabadell

Natació femenina[modifica | modifica el codi]

  • 15 Nedadores Olímpiques: Cal destacar: 2 Medalles d'argent: Mireia Belmonte 200 m papallona i 800 m Lliures (Londres 2012). 1 Medalla de bronze: Nina Zhivanevskaia 100 m Esquena (Sydney 2000) i 4 finalistes: M. Paz Corominas 7a en 200 m Esquena (Mèxic 1968), Lourdes Becerra 7a en400 m Estils (Atlanta 1996), Melissa Caballero 6a en 4x200 m Lliures (Atenes 2004) i Mireia Belmonte 8a en 400 m Estils (Londres 2012)
  • 6 Campionats d'Europa: 4 Nina Zhivanevskaya (3 a Hèlsinki 2000 i Berlín 2002), Melissa Caballero (Madrid 2004) i Mireia Belmonte (Debrecen 2012)
  • 3 Subcampions d'Europa: Nina Zhivanevskaya (Berlín 2002), Mireia Belmonte (Debrecen 2012) i Judit Ignacio (Berlín 2014)
  • 1 Bronze al Campionat d'Europa: Xènia López (Madrid 2004)
  • 2 Rècords del Món i 1 d'Europa batuts
  • 12 Campionats d'Espanya d'Estiu: (1969, 1970, 1971, 1973, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1993-94, 2001-02, 2011-12, 2015-16)
  • 24 Campionats d'Espanya d'Hivern: (1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1994-95, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2005-06, 2011-12, 2012-13, 2014-15, 2015-16)
  • 8 Copes d'Espanya de Divisió d'Honor: (1990-91, 1991-92, 1992-93, 1995-96, 1999-00, 2000-01, 2003-04, 2011-12)

Natació masculina[modifica | modifica el codi]

  • 12 Nedadors Olímpics. A destacar: 1 Campió Olímpic: Martín López-Zubero 200 m Esquena (Barcelona 1992) i 6 finalistes: Santiago Esteva 5è en 200 m Esquena i 8è als 4x100 m Estils (Mèxic 1968), Josep Duran 8è als 4x100 m Estils (Mèxic 1968), Jordi Comas 8è als 4x100 m Lliures (Munic 1972), Antoni Culebras 8è als 4x100 m Lliures (Munic 1972), Martín López-Zubero 4t en 100 m Esquena i 7è en 100 m Papallona (Barcelona 1992) i 4t en 100 m Esquena i 6è en 200 m Esquena (Atlanta 1996) i Aschwin Wildeboer 7è 100 m Esquena (Pekín 2008).
  • 4 Campionats del Món: 2 Martín López-Zubero (Perth 1991 i Roma 1994) i 2 David Meca (Honolulu 2000 i Montreal 2005).
  • 4 Subcampionats del Món: 3 David Meca (Perth 1998 i 2 a Honolulu 2000) i Martín López-Zubero (Roma 1994)
  • 3 Bronzes als Campionats del Món: Martín López-Zubero (Perth 1991), Aschwin Wildeboer (Roma 2009) i Konrad Czerniak amb Polònia (Kazan 2015)
  • 5 Campionats d'Europa: 4 Martín López-Zubero (2 a Atenes 1991, Sheffield 1993 i Sevilla 1997) i Frederik Hviid (Istanbul 1999).
  • 6 Subcampionats d'Europa: 2 Santiago Esteva (Barcelona 1970), 2 Martín López-Zubero (Atenes 1991 i Sheffield 1993), Miquel Torres (Leipzig 1962) i David Meca (Espoo 2000).
  • 3 Bronzes als Campionats d'Europa: 2 Santiago Esteva (Barcelona 1970) i David Meca (Espoo 2000)
  • 2 Rècords del Món i 8 d'Europa batuts
  • 16 Campionats d'Espanya d'Estiu (1969, 1970, 1974, 1975, 1976, 1989-90, 1990-91, 1992-93, 1993-94, 2002-03, 2008-09, 2011-12, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17)
  • 28 Campionats d'Espanya d'Hivern (1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1990-91, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2007-08, 2008-09, 2011-12, 2012-13, 2014-15, 2015-16, 2016-17)
  • 8 Copes d'Espanya de Divisió d'Honor (1991-92, 1992-93, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2011-12)

Natació conjunta[modifica | modifica el codi]

Waterpolo femení[modifica | modifica el codi]

  • 15 Lligues (1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2007-08, 2008-09, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17)
  • 13 Copes de la Reina (2000-01, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2007-08, 2008-09, 2009-10, 2010-11, 2011-12,[5] 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2016-17)
  • 8 Supercopes d'Espanya (2009[6]-2010-2011[7]-2012,2013,2014, 2015, 2016)
  • 7 Copes Catalunya (2009-10, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16)
  • 4 Copes d'Europa de Clubs en categoria femenina (2010-11, 2012-13, 2013-14, 2015-16)
  • 2 Supercopes d'Europa (2013, 2014)
Èxits internacionals de les jugadores
  • 8 Jugadores olímpicas. Maica García, Matilde Ortiz, Laura Ester, Anni Espar i Pilar Peña (Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016), Jennifer Pareja (Londres 2012) i Clara Espar i Judith Forca (Rio de Janeiro 2016)
  • 6 Jugadores Subcampiones Olímpiques a Londres 2012: Maica Garcia, Matilde Ortiz, Jennifer Pareja, Laura Ester, Anni Espar i Pilar Peña.
  • 7 Jugadores Campiones del Món: 6 a Barcelona 2013: Maica Garcia, Matilde Ortiz, Jennifer Pareja, Laura Ester, Anni Espar, Pilar Peña i Melissa Seidemann, amb els Estats Units, a Kazan 2015.
  • 9 Jugadores subcampiones del Món: Dagmar Rixt, amb Holanda, a Kazan 2015 i Anni Espar, Clara Espar, Laura Ester, Judith Forca, Paula Leitón, Beatriz Ortiz, Matilde Ortiz i M. Pilar Peña a Budapest 2017.
  • 6 Jugadores Campiones d'Europa Budapest 2014: Maica Garcia, Matilde Ortiz, Jennifer Pareja, Laura Ester, Anni Espar i Pilar Peña
  • 2 Subcampiones d'Europa a Málaga 2008: Maica Garcia i Cristina López
  • 1 Jugadora Tercera al Campionat d'Europa Budapest 2014: Gabriella Szucks amb Hongria
  • 3 Jugadores Terceres en la Copa del Món FINA Khanty-Mansiysk 2014: Matilde Ortiz, Anni Espar i M. Elena Sánchez

Waterpolo masculí [cal citació][modifica | modifica el codi]

Èxits internacionals dels jugadors
  • 14 Jugadors Olímpics. A destacar: Joan Serra 8è a Londres 1948 i Hèlsinki 1952, Dani Ballart 4t a Sydney 2000, Gustavo Marcos, Jesús Rollán, Sergi Pedrerol i Dani Ballart 6ns a Atenes 2004, Slobodan Soro Medalla de Bronze a Pekín 2008 amb la selecció de Sèrbia i Iñaki Aguilar i Iván Pérez 6ns a Londres 2012.
  • 1 Doble Campió del Món. Dani Ballart a Perth 1998 i Fukuoka 2001. I un subcampió Manel Silvestre Subcampió del Món a Roma 1994
  • 3 Bronzes als Campionats d'Europa: Marco A. González a Sheffield 1993, Csaba Kiss, amb Hongria, a Kranj 2003 i Òscar Rey a Belgrad 2006.
  • 1 Final de la Copa LEN l'any 2011

Natació Sincronitzada[modifica | modifica el codi]

  • 2 Nedadores olímpiques: Ona Carbonell i Gemma Mengual (Río de Janeiro 2016)
  • 3 Subcampionats del Campionat del Món: Ona Carbonell 1 a Kazan 2015 (Solo Tècnic) i 2 a Budapest 2017 (Solo Tècnic i Solo Lliure)
  • 1 Bronze al Campionat del Món: Ona Carbonell a Kazan 2015 (Solo Lliure)
  • 1 Doble Subcampionat d'Europa: 2 Ona Carbonell a Berlín 2014
  • 2 bronzes als Campionats d'Europa: 2 Ona Carbonell a Berlín 2014

Natació Adaptada[modifica | modifica el codi]

  • 2 Nedadors paralímpics: David Levecq (Londres 2012) i Óscar Salguero (Río de Janeiro (2016)
  • 1 Campió Paralímpic: Òscar Salguero a Río de Janeiro 2016
  • 1 Subcampió del Món: Òscar Salguero a Glasgow 2015
  • 1 Triple campió d’Europa: David Levecq a Berlín 2011
  • 2 Subcampions d’Europa: David Levecq a Berlín 2011 i Òscar Salguero a Eindhoven 2014

Triatló[modifica | modifica el codi]

  • 1 Campió d'Europa de Llarga Distància: Miquel Blanchart a Tempere 2011

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Natació Sabadell Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 32′ 39.88″ N, 2° 07′ 03.35″ E / 41.5444111°N,2.1175972°E / 41.5444111; 2.1175972