Rosa Regàs i Pagès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgRosa Regàs i Pagès
Rosa Regàs 2014.jpg
Rosa Regàs (2014)
 Directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya
BNELogotipo.jpg
2004 – 2007
Dades biogràfiques
Naixement 11 de novembre de 1933 (1933-11-11) (83 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptora, traductora i política
Gènere Novel·la
Obra
Primeres obres Memoria de Almator
Premis i reconeixements

Lloc web www.rosaregas.net
IMDB: nm1672223
Modifica dades a Wikidata

Rosa Regàs i Pagès (Barcelona, 11 de novembre de 1933) és una escriptora catalana en llengua castellana.[2] Fou traductora de l'ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2004 i 2007.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'11 de novembre de 1933 a la ciutat de Barcelona essent filla de Xavier Regàs i Castells i Mariona Pagès,[3] i germana de Xavier, decorador, de Georgina, cuinera i escriptora, i d'Oriol, promotor cultural. Va passar la Guerra civil espanyola a França amb el seu germà Oriol fins que va acabar, quan ella tenia sis anys. La seva educació va tenir lloc en un internat de religioses de Barcelona. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes espanyols com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en la mítica editorial Seix Barral amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d'altres.

A la mort de Franco, va llançar la primera col·lecció política anomenada Biblioteca de Divulgación Política, els autors de la qual encara es trobaven majoritàriament en la clandestinitat. També va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia, i una d'arquitectura, Arquitecturas Bis, en la qual van col·laborar professionals de la talla d'Oriol Bohigas, Òscar Tusquets o Rafael Moneo.

Després d'una llarga trajectòria com a directora editorial i de publicacions, va vendre la seva editorial l'any 1983 i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d'arreu del món, activitat que li deixava més hores lliures per a la literatura. El 1987, a proposta de Carlos Trías Sagnier, que llavors dirigia la col·lecció Ciudades a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants.

El 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novel·la, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el seu marit i el seu amant acaba agafant les regnes de la seva vida. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul, una història d'amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995), narració d'una estada de l'escriptora a Síria, i Luna lunera (1999), novel·la d'estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.

El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel.[4]

L'any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d'intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. Des d'aleshores ha publicat diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.

Des del començament dels anys noranta col·labora regularment en diaris i revistes amb els seus articles, a més de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.

A banda de la seva activitat literària, Rosa Regàs també ha estat directora de l'Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2004-2007). Actualment (2010) viu entre Barcelona i Llofriu i es dedica a diverses activitats relacionades amb el món de la literatura.

A les eleccions municipals de 2011 formà part de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) per Barcelona, en qualitat d'independent.[2] Regàs renuncià a l'acta de regidora tan bon punt va ser escollida.[2]

L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya,[5] i afirma tenir poc sentit patriòtic.[6]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1988. Ginebra[2]
  • 1991. Memoria de Almator[2]
  • 1994. Azul[2]
  • 1995. Canciones de amor y de batalla[2]
  • 1995. Viaje a la luz del Cham[2]
  • 1996. Pobre corazón[2]
  • 1997. Desde el mar[2]
  • 1998. Más canciones[2]
  • 1998. Sangre de mi sangre: La aventura de los hijos[2]
  • 1998. Sombras, nada más
  • 1999. Luna lunera[2]
  • 2001. Hi havia una vegada[2]
  • 2001. La cançó de Dorotea[2]
  • 2002. Per un món millor: Una tria de contes populars catalans[2]
  • 2004. Diari d'una àvia d'estiu: El temps que passa[2]
  • 2004. El valor de la protesta: El compromiso con la vida[2]
  • 2005. Volcanes dormidos: Un viaje por Centroamérica, amb Pedro Molina Temboury[2]
  • 2006. Vent armat[2]
  • 2006. Memòries de la Costa Brava[2]
  • 2010. L'hora de la veritat: Una mirada a la vellesa[2]
  • 2012. La desgràcia de ser dona
  • 2012. Contra la tiranía del dinero
  • 2013. Música de cámara[2]
  • 2014. Entre el seny i la rauxa (Ara Llibres)[7]
  • 2015. Una llarga adolescència
  • 2016. Amics per sempre (Ara Llibres)[8]

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Distincions[modifica | modifica el codi]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Rosa Regàs ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Directores de la Biblioteca Nacional de España». Biblioteca Nacional d'Espanya.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 «Rosa Regàs i Pagès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. De Sagarra, Joan. «Los Regàs» (en castellà). ElPais.com, 26-09-1999. [Consulta: 4 març 2013].
  4. «Alguns adherits al manifest federalista van signar pel Foro Babel». Vilaweb.cat, 17-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  5. «Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència». Vilaweb.cat, 17-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  6. Rosa Regàs: “Jo tinc poc sentit patriòtic. La meva pàtria és la meva infantesa, la música i l'art”, entrevista a Surtdecasa.cat
  7. "Rosa Regàs rememora la infantesa al seu nou llibre". Diari Ara. 2 d'abril de 2014, pàg. 33
  8. «‘Amics per sempre’, la continuación de las memorias de Rosa Regàs» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2017. [Consulta: 9 agost 2017].
  9. «Rosa Regàs guanya el Premi Biblioteca Breve amb "Música de cámara"». 324.cat, 04-03-2013. [Consulta: 4 març 2013].
  10. Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Regàs i Pagès Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Maruja Torres
Mientras vivimos
Premi Planeta
2001
Succeït per:
Alfredo Bryce Echenique
El huerto de mi amada