Mercedes Vilanova Ribas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2005 Mercedes Vilanova Ribas
Mercedes Vilanova.jpg
Mercedes Vilanova al MHC el 2001
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juny de 1936 (1936-06-16) (81 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiadora
Dades familiars
Pares Xavier Vilanova i Montiu i Mercedes Ribas Seva
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Mercedes Vilanova Ribas (Barcelona, 16 de juny de 1936) és una historiadora contemporània catalana. Filla de Xavier Vilanova i Montiu,[1] catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona.

Biografia[modifica]

Estudià a les Monges Alemanyes i a la Universitat de Barcelona, on fou alumna de Jaume Vicens i Vives, qui va dirigir la seva tesi doctoral ¿ Existió un eje Roma-Berlín ? (1959). Simultàniament amplià estudis al Barat College (EUA). Va col·laborar a les revistes El Ciervo i Ajoblanco.[2] Després de visitar Israel, París i Cambridge, el 1968 fou nomenada professora ajudant del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona. El 1993 fou nomenada catedràtica d'història contemporània de la Facultat de Geografia i Història, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 2006.

També ha estat fellow del Wilson Center de Washington, mestre visitant de la Universitat Harvard, professora a la Universitat de Boston i investigadora a l'Institut d'Histoire por Temps Présent del Centre national de la recherche scientifique de París. Ha participat en diversos fòrums internacionals, com el Fòrum Mundial de les Dones de Beijing el 1995. Va ser presidenta de l'Associació Internacional d'Història Oral[3] entre el 1996 i el 2000. El 1989 va fundar i dirigir la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales i va col·laborar amb el Projecte Internacional de Documentació dels Treballs Forçats.[4]

Han dedicat els seus estudis a la vida de les persones analfabetes, a l'anàlisi electoral i a la creació de fonts orals, alguns dels quals han estat publicats a revistes com American Historical Review, Fundamentos de Antropología, Oral History Review i Vingtième Siècle. Revue d'Histoire. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres[modifica]

  • España en Maragall (1968)
  • La conformidad con el destino en Azorín (1971)
  • Un estudio de geografía electoral. La provincia de Gerona en 1932 (1974)
  • Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República (1986)
  • Atlas de l'evolución de l'analfabetismo en España de 1887 a 1981 amb Xavier Moreno i Julià, Premi Nacional d'Investigació i Innovació Educatives (1990)[5]
  • Les majorités. invisibles: exploitation fabril, révolution et répression : 26 entretiens (1995)
  • Voces sin letras: analfabetos en Baltimore (2005)

Referències[modifica]

  1. Esquela funerària de Mercedes Ribas Seva, vídua de Xavier Vilanova a La Vanguardia del 17 de setembre de 1996, on fa referència a la seva filla Mercedes. Per la coincidència de cognoms, podria ser neboda també de Josep Ribas Seva.
  2. Historia, antropología y fuentes orales (1998), entrevista a Mercedes Vilanova a la p. 1920
  3. «Associació Internacional d'Història Oral (IOHA)» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2015].
  4. «Zwangsarbeit» (en alemany i anglès). [Consulta: 16 febrer 2015].
  5. Premis Nacional d'Investigació Educativa de 1990, hi ha un extracte a les pp. 7-31

Enllaços externs[modifica]