Lluís Marrasé i Meler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Marrasé i Meler
Lluís Marrasé.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 16 de juliol de 1958) és periodista i activista cultural, va formar part del nucli fundador de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), associació que va presidir en la darrera etapa de l'entitat.[cal citació]

Marrasé va ser el primer responsable de premsa de l'ACIC i va participar –juntament amb 15 cantants més entre els que hi havia Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell– en la famosa tancada a la conselleria de cultura de 29 maig del 1989.[1]

Sota la presidència de Josep Tero, Lluís Marrasé va esdevenir secretari general de l'ACIC i encarregat de dissenyar la línea política i d'impulsar totes i cadascuna de les accions i activitats de l'entitat: va coordinar el circuit Acústic i va ser el director artístic de les accions musicals de l'associació, entre les que hi ha el concert Joan-Salvat Papasseit-100 anys al Palau de la Música Catalana (inicialment previst davant de la plaça de la Catedral i traslladat per pluja) el 1994;[2] el primer homenatge que es va fer a Ovidi Montllor, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès el 1995[3] o l'espectacle Versos i cançons a l'Auditori de Barcelona el 1999. El 2013 va ser responsable dels concerts Ovidi Montllor, 10 anys de vacances[4] i Tribut, que van quedar recollits en un disc.[5]

Essent secretari general de l'ACIC, l'entitat va impulsar el 1997 la campanya Volem cançons en català a la ràdio i a la televisió!, a favor de l'aplicació del percentatge del 25 % de música en català als mitjans de comunicació. Seguidament va participar en la redacció de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que en determina el compliment i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya.[6]

També va idear i dirigir els espectacles Colors d'Espriu[7] basat en poemes de Salvador Espriu l'any 2001 i El Cabaret de la Capmany,[8] sobre textos i lletres de cançons de Maria Aurèlia Capmany el 2002 i protagonitzat per Teresa Gimpera i Adrià Puntí. També va ser responsable de l'àmbit musical de l'Any Espriu el 2013. A més, va participar en el concert del centenari del poeta[9] i en el disc col·lectiu, Espriu a Sinera, juntament amb Sílvia Bel, Gerard Quintana o Maria del Mar Bonet entre d'altres.

L'any 2004 va crear la Fundació Artistes per La Pau,[10] col·lectiu que va intervenir en el Fòrum Universal de les Cultures.

El 2008 va dirigir el concert Homenatge a Joan Baptista Humet,[11] celebrat al Sant Jordi Club de Barcelona, en què van participar Ana Belén, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Víctor Manuel, Joan Albert Amargós i Francesc Burrull, entre d'altres., que va tenir continuació el 2016 amb el disc de tribut A Joan Baptista Humet,[12] en què van intervenir els mateixos artistes. El 2015 va comissariar l'exposició antològica Serrat, 50 anys de cançons a l'Arts Santa Mònica, juntament amb el periodista Miquel Jurado i el documentalista Fermí Puig.[13]

El vincle de Marrasé amb la música en català és anterior a l'ACIC. Així, el trobem com a productor del disc "Aeroport" de Jaume Escala (1986). Quatre anys més tard va signar la peça “Blues en via morta” al segon disc del mateix cantautor. En aquest cas, com a homenatge a la seva àvia Mercè Alsina, que ens acabava de traspassar, vaig signar amb el seu cognom Alsina (Lluís Alsina). També ha col·laborat amb altres grups i cantants: TR, Maria Cinta, Santi Arisa. El 2005 va enregistrar el disc “Ànima”, que no s'ha publicat.[14]

Marrasé-Humet.jpg

Marrasé va començar la seva tasca periodística en el món de la ràdio, amb programes vinculats a la la música i la poesia. Va estar a Ràdio Cornellà (1982), a COMRàdio i a La Xarxa. També va dirigir TotCat, l'emissora digital de la CCMA dedicada a la música en català, alhora que dirigia i presentava a iCat el programa Musicat. El seu interès per la poesia i la cançó també el va dur al Canal 33 on va dirigir els programes Miralls.[15] i Tons: Poesia per cantar.[16]

Ha estat articulista a El Periódico de Catalunya i és l'autor dels vint volums de la col·lecció Llach. La banda sonora d'¡un país,[17] editada per La Vanguardia. A més, va formar part del primer equip de la revista Rockdelux.[cal citació]

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Punt, El. 30/5/1989.». [Consulta: 15 juliol 2020].
  2. «Edición del miércoles, 07 septiembre 1994, página 36 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 15 juliol 2020].
  3. «[EFEMÈRIDES 1995: El primer Festival Ovidi Montllor, a la Festa de Tardor]» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
  4. Enderrock.cat. «Ovidi Montllor, 10 anys de vacances | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
  5. «A la venda el CD ‘Ovidi Montllor-Tribut'». [Consulta: 15 juliol 2020].
  6. Enderrock.cat. «Vint anys de cançons en català a la ràdio | Enderrock.cat». [Consulta: 16 juliol 2020].
  7. https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «Els colors d'Espriu». [Consulta: 15 juliol 2020].
  8. «Cultura i Xarxes - L'Espai recupera el cabaret de Maria Aurèlia Capmany» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
  9. https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «El Concert del Centenari, un gran èxit». [Consulta: 15 juliol 2020].
  10. Pérez, Marc «Lluís Marrasé. Guerrer de la Pau». Enderrock 96, octubre 2003, pàgina 60.
  11. «Emotivo homenaje al legado de Joan Baptista Humet» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2020].
  12. Enderrock.cat. «Homenatge a Joan Baptista Humet | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
  13. «Serrat: 50 anys de cançons. Arts Santa Mònica». [Consulta: 15 juliol 2020].
  14. Pérez, Marc «Lluís Marrasé. Guerrer de la Pau». Enderrock, octubre 2003, pàgina 60.
  15. «Miralls (TV3) - YouTube». [Consulta: 15 juliol 2020].
  16. «Tons Poesia per a cantar - YouTube». [Consulta: 15 juliol 2020].
  17. Error en el títol o la url.«». [Consulta: 15 juliol 2020].
  18. «Creu de Sant Jordi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 desembre 2019].
  19. «Barnasants premia a Guillermina Motta y al periodista Lluís Marrasé» (en castellà), 12-04-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].