Lluís Marrasé i Meler

    Afegeix enllaços
    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
    Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
    Infotaula de personaLluís Marrasé i Meler
    Biografia
    Naixement16 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
    Barcelona Modifica el valor a Wikidata
    Activitat
    Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
    Premis

    Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 16 de juliol de 1958) és un periodista i activista cultural català.

    Va ser el director artístic de les accions musicals de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana, entre les que hi ha el concert Joan-Salvat Papasseit-100 anys al Palau de la Música Catalana (inicialment previst davant de la plaça de la Catedral i traslladat per pluja) el 1994;[1] el primer homenatge que es va fer a Ovidi Montllor, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès el 1995[2] o l'espectacle Versos i cançons a l'Auditori de Barcelona el 1999. El 2013 va ser responsable dels concerts Ovidi Montllor, 10 anys de vacances[3] i Tribut, que van quedar recollits en un disc.[4] Va participar en la redacció de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que en determina el compliment i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya.[5] També va idear i dirigir els espectacles Colors d'Espriu,[6] basat en poemes de Salvador Espriu l'any 2001 i El Cabaret de la Capmany,[7] sobre textos i lletres de cançons de Maria Aurèlia Capmany el 2002 i protagonitzat per Teresa Gimpera i Adrià Puntí. També va ser responsable de l'àmbit musical de l'Any Espriu el 2013. A més, va participar en el concert del centenari del poeta[8] i en el disc col·lectiu, Espriu a Sinera, juntament amb Sílvia Bel, Gerard Quintana o Maria del Mar Bonet entre d'altres.

    L'any 2004 va crear la Fundació Artistes per La Pau,[9] col·lectiu que va intervenir en el Fòrum Universal de les Cultures. El 2008 va dirigir el concert Homenatge a Joan Baptista Humet,[10] celebrat al Sant Jordi Club de Barcelona, en què van participar Ana Belén, Joan Manuel Serrat i Lluís Llach entre d'altres, que va tenir continuació el 2016 amb el disc de tribut A Joan Baptista Humet,[11] en què van intervenir els mateixos artistes. El 2015 va comissariar l'exposició antològica Serrat, 50 anys de cançons a l'Arts Santa Mònica, juntament amb el periodista Miquel Jurado i el documentalista Fermí Puig.[12] El 2005 va enregistrar el disc “Ànima”, que encara no s'ha publicat.[13]

    Marrasé va començar la seva tasca periodística en el món de la ràdio, amb programes vinculats a la música i la poesia. Les seves primeres aparicions foren a Ràdio Cornellà d'ençà de la seva creació el 1982 amb el programa Tons,[14] a COMRàdio i a La Xarxa. També va dirigir TotCat, l'emissora digital de la CCMA dedicada a la música en català, alhora que dirigia i presentava a iCat el programa Musicat. El seu interès per la poesia i la cançó també el va dur al Canal 33 on va dirigir els programes Miralls.[15] i novament Tons: Poesia per cantar.[16] Ha estat articulista a El Periódico de Catalunya i és l'autor dels vint volums de la col·lecció Llach. La banda sonora d'un país,[17] editada per La Vanguardia.

    Reconeixements[modifica]

    Referències[modifica]

    1. ↑ «Edición del miércoles, 07 septiembre 1994, página 36 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 15 juliol 2020].
    2. ↑ «[EFEMÈRIDES 1995: El primer Festival Ovidi Montllor, a la Festa de Tardor]» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
    3. ↑ Enderrock.cat. «Ovidi Montllor, 10 anys de vacances | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
    4. ↑ «A la venda el CD ‘Ovidi Montllor-Tribut'». [Consulta: 15 juliol 2020].
    5. ↑ Enderrock.cat. «Vint anys de cançons en català a la ràdio | Enderrock.cat». [Consulta: 16 juliol 2020].
    6. ↑ https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «Els colors d'Espriu». [Consulta: 15 juliol 2020].
    7. ↑ «Cultura i Xarxes - L'Espai recupera el cabaret de Maria Aurèlia Capmany» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
    8. ↑ https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «El Concert del Centenari, un gran èxit». [Consulta: 15 juliol 2020].
    9. ↑ Pérez, Marc «Lluís Marrasé. Guerrer de la Pau». Enderrock 96, octubre 2003, pàgina 60.
    10. ↑ «Emotivo homenaje al legado de Joan Baptista Humet» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2020].
    11. ↑ Enderrock.cat. «Homenatge a Joan Baptista Humet | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
    12. ↑ «Serrat: 50 anys de cançons. Arts Santa Mònica». [Consulta: 15 juliol 2020].
    13. ↑ Pérez, Marc «Lluís Marrasé. Guerrer de la Pau». Enderrock, octubre 2003, pàgina 60.
    14. ↑ Romaguera i Ramió, 2002, p. 124.
    15. ↑ «Miralls (TV3) - YouTube». [Consulta: 15 juliol 2020].
    16. ↑ «Equip de Tons». Televisió de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, n.d. [Consulta: 6 gener 2023].
    17. ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 15 juliol 2020].
    18. ↑ «Creu de Sant Jordi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 desembre 2019].
    19. ↑ «Barnasants premia a Guillermina Motta y al periodista Lluís Marrasé» (en castellà), 12-04-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].

    Bibliografia[modifica]

    • Romaguera i Ramió, Joaquim. El jazz y sus espejos (en castellà). Madrid: Ediciones de la Torre, 2002. ISBN 9788479603083. 
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Marrasé_i_Meler&oldid=31387513»