Lluís Marrasé i Meler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgLluís Marrasé i Meler
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1958 (1958-07-16) (59 anys)
Barcelona, Barcelonès
Activitat professional
Ocupació Periodista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 1958), periodista i activista cultural. Cofundador i president de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC).

L’any 1982 va iniciar a Ràdio Cornellà les emissions de Calidoscopi (poesia i música contemporània), que posteriorment es va emetre a COM Ràdio i a La Xarxa fins al 2012.

Durant la dècada dels vuitanta va participar en diferents espais musicals i culturals a Cadena 13, Ràdio 4, RAC 105, Catalunya Cultura i iCat fm. Del 2006 al 2009 va dirigir Tot Cat, primer canal musical per Internet dedicat íntegrament a la música en català, i el programa d’entrevistes Musicat.

A televisió, entre altres espais culturals, va crear i dirigir els programes Miralls i Tons (poesia x cantar), tots dos emesos pel Canal 33.

Ha estat articulista a El Periódico de Catalunya i és autor dels vint volums de Col·lecció Llach, editada per La Vanguardia. Va formar part del primer equip de Rockdelux, on va publicar les primeres cròniques musicals.

Ha estat actor de doblatge durant més de dues dècades (Bola de Drac, La boja acadèmia de policia, etc.). És la veu del personatge de l’àngel de la guarda del primer Pessebre vivent de Catalunya, que es representa a Corbera de Llobregat.

Música, poesia i solidaritat[modifica | modifica el codi]

Va organitzar el primer homenatge a Ovidi Montllor al Centre Cultural Sant Cugat i, l’any 2003, fou responsable igualment dels concerts Ovidi Montllor, 10 anys de vacances i de Tribut, testimoni discogràfic que se’n va editar.

L’any 1997 va ser un dels impulsors de la campanya Volem cançons en català a la ràdio i a la televisió!, a favor de l’aplicació del percentatge del 25% de música en català als mitjans de comunicació. Seguidament va participar en la redacció de la Llei de política lingüística del 1998, que en determina el compliment i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya.

Va crear i dirigir Homenatge a Lluís Companys (amb Abel Folk, Pep Sala, Cors de Clavé, etc.) i va ser l’organitzador de les onze edicions del circuit de concerts Acústic ACIC. Durant deu anys va formar part del consell assessor del Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat.

Va dirigir l’edició del disc col·lectiu Mai més-Nunca Máis, distribuït en exclusiva per El Periódico de Catalunya, per a la recollida de fons destinats a les associacions de voluntaris i a la Plataforma Nunca Máis de Galícia. Hi van intervenir Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Pedro Guerra, Joan Manuel Serrat, Milladoiro, Miguel Poveda, Joaquín Sabina i Luis Eduardo Aute, entre d’altres.

També va impulsar del disc compacte No+guerres, edició exclusiva d’El Periódico de Catalunya, per col·laborar amb la plataforma cívica Aturem la Guerra. L’any 2004 va crear la Fundació Artistes x La Pau, col·lectiu que va intervenir en el Fòrum Universal de les Cultures amb l'espectacle Del cant beduí d'Iraq al blues nord-americà i la cançó catalana. Va ser ponent de la sessió Sostenibilitat de les cultures vulnerables, organitzada en el marc de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat que va tenir lloc en el Fòrum Universal de les Cultures.

El mateix any va assumir la direcció artística de l'acte contra la violència masclista Trenquem el silenci, amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere]].

El 2008 va dirigir el concert Homenatge a Joan Baptista Humet, celebrat al Sant Jordi Club de Barcelona, en què van participar Ana Belén, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Víctor Manuel, Joan Albert Amargós i Francesc Burrull, entre d'altres.

Lluís Marrasé ha organitzat i dirigit nombroses activitats i iniciatives solidàries com Europa per Bòsnia, Festa de la Diversitat, Cap ésser humà és il·legal, Dia Mundial de la Sida, Música contra les drogues, etc.

Ha col·laborat amb SOS Racisme, Federació del Voluntariat, Joves per l'Alliberament Lesbià i Gai, Associació d'Amics del Poble Sahrauí, Amnistia Internacional, Fundación Víctor Jara, Les Dones del 36, entre d’altres. Amb Espai Àfrica Catalunya va organitzar AfriCants, festival de música i dansa africana per a la Mercè 2012.

També forma part de la Fundació Arbre de la Pau dirigida per Federico Mayor Zaragoza, col·lectiu que treballa per un món just, divers, sostenible i pacífic.

Ha dirigit els espectacles Joan Salvat-Papasseit 100 anys, celebrat al Palau de la Música; les cinc edicions de Sepharad, a les Festes de la Mercè (amb Jordi Dauder, Ginesa Ortega, Jaume Sisa i Joan Amèric, entre d’altres ), i Versos i Cançons, a L'Auditori de Barcelona (amb Gerard Quintana, Enric Casasses i Joan Margarit).

Va crear i protagonitzar l'espectacle teatral Els colors d'Espriu (veu, música contemporània, dansa i pintura). Va escriure i dirigir el musical El cabaret de la Capmany protagonitzat per Teresa Gimpera i Adrià Puntí.

El 2013 va ser el responsable de l’àmbit musical de l’Any Espriu, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Va organitzar, comissariar i dirigir al 2014 per a Arts Libris (Fira Internacional d’Edició Contemporània) una mostra musical amb taules rodones, audiovisuals, exposicions i concerts (entre d’altres: Toni Xuclà, Gemma Humet, Joana Serrat, Anímic i Santiago Auserón.)

L’any 2015 va comissariar juntament al periodista del diari El País Miquel Jurado i al documentalista Fermí Puig, l’exposició dedicada a Joan Manuel Serrat, Serrat, 50 anys de cançons celebrada a l’Arts Santa Mònica de Barcelona.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

• Com a president de l’ACIC, va recollir els Premi Santa Anneta de Llengua i Cultura Catalanes, concedit pel Centre Cultural d’Algaida de Mallorca l’any 1997, i el XIV Premi Normalització Lingüística atorgat per l’Ateneu d’Acció Cultural de Girona l’any 1999.

• Disc Català de l’Any 2000 atorgat per Ràdio 4, menció ACIC, premiat amb una pintura creada especialment per Maria del Mar Bonet, que li va ser lliurada per Joan Manuel Serrat.

• Com a actor va donar veu al personatge del fanaler d’El Petit Príncep, programa emès per Catalunya Cultura, pel qual va rebre, juntament amb la resta de l’equip d’actors, els guardons:

• Premi Millor Programa de Ràdio de l’any 2000, atorgat per Ràdio Associació de Catalunya.

• Premi Micròfon de plata a la millor obra de creació, concedit l’any 2001 per l’Asociación de Prensa, Radio y Televisión.

Creu de Sant Jordi del govern de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la tasca com a activista cultural, concedida l’any 2005.

• Distinció i reconeixement, l’any 2007, per la tasca desenvolupada durant 25 anys a Ràdio Cornellà.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]