El Periódico de Catalunya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióEl Periódico de Catalunya
El Periódico de Catalunya newspaper logo.PNG
Krantenkiosk el periodico barcelona.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat diari
Història
Fundació 1978
Fundadors Antonio Asensio Pizarro
Organització i govern
Seu central 
Executiu en cap Enric Hernàndez Llorente
És propietat de Grupo Zeta
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Twitter: elperiodico
Modifica dades a Wikidata

El Periódico de Catalunya és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana. És el diari de Catalunya més venut.[1] Pertany al Grup Zeta. Té uns 5.000 subscriptors.[2] Segons les dades de l'estudi de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) té una mitjana de tiratge de 99.022 exemplars diaris.[3] Formalment El Periódico de Catalunya es caracteritza pel gran tractament gràfic i la impressió en color de totes les seves pàgines, guanyant premis per aquesta feina.

Història[modifica]

El 26 d'octubre de 1978 va néixer El Periódico de Catalunya; 25 anys després va esdevenir el diari més llegit de Catalunya. El Periódico té la seva redacció en un edifici del carrer Consell de Cent, al districte de l'Eixample de Barcelona, i compta amb corresponsals propis a les principals ciutats del món. Fundat pel barceloní Antonio Asensio Pizarro, va publicar el seu primer exemplar en un moment que existien tretze capçaleres als quioscos de Barcelona, tres d'elles esportives.

La primera redacció, situada al carrer Roger de Llúria de Barcelona, va estar regida per un equip directiu liderat per Antonio Franco Estadella, i format pels periodistes Julián Llac, Enrique Arias, Juan Fermín Vílchez, Fernando Jáuregui, Ramon Miravitllas, José Luis Erviti i José Luis Orosa. Des del principi va comptar amb prestigiosos articulistes de tot l'espectre ideològic: Emilio Romero, Manuel Martín Ferrand, Amando de Miguel, Cándido, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán, o Antonio Álvarez-Solís. La seva sortida al mercat va suposar l'aposta per un nou concepte de periòdic imprès, en donar gran rellevància als elements gràfics, seguint el model del USA Today, ja que havia revolucionat la premsa dels Estats Units.

Expansió[modifica]

Edicions del diari El Periódico de Catalunya en castellà (capçalera vermella) i en català (capçalera blava).

L'abril de 1995 obrí el seu lloc web.[4] El 1997 El Periódico encetà la doble edició en català.[5] En els últims anys ha iniciat una política d'expansió amb la creació de capçaleres germanes en diverses províncies espanyoles i a Andorra. Així, ha impulsat la creació de El Periòdic d'Andorra, El Periódico de Aragón, El Periódico de Extremadura, El Periódico Mediterrani i La Voz d'Astúrias. Tots aquests periòdics comparteixen amb El Periódico de Catalunya les característiques formals i gràfiques, les informacions sobre Espanya i política internacional, els articles d'opinió i alguns editorials, i es diferencien per la cobertura de les informacions locals i autonòmiques.

El 5 de setembre de 2003 es va celebrar el 25è aniversari del diari, amb un acte central amb la concessió del Premi de Periodisme Antonio Asensio, instituït pel Grupo Zeta en memòria del seu fundador que va morir el 2001. El guardó el va atorgar el rei Juan Carlos.

Crisi financera[modifica]

El 16 de maig de 2017 el diari va interrompre l'edició per primera vegada a la seva història degut a una vaga que va causar també l'ajornament de la gala del Català de l'Any, que organitza el diari en col·laboració amb Televisió de Catalunya.[6] El març del 2018 es va fer públic que probablement el grup Vocento adquiriria el diari.[7] Al cap de pocs dies el Grup Zeta va presentar una proposta d’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que amenaçava amb acomiadar 177 persones. Això va provocar noves vagues entre els treballadors del diari, que van fer que el dissabte 24 de març tampoc sortís el diari.[8] Els treballadors van convocar vuit jornades de vaga i finalment el 25 d'abril de 2018 es va signar un acord que implicava la sortida de 135 treballadors.[9]

Directors[modifica]

Filials[modifica]

El Periòdic d'Andorra és un diari del Principat d'Andorra, fundat el 1996 com la filial andorrana d'El Periódico. Té la seva oficina central a Escaldes-Engordany.

Referències[modifica]

  1. «EL PERIÓDICO es consolida com a líder absolut del quiosc». El Periódico, 25-01-2012. [Consulta: 2 març 2012].
  2. Gutiérrez, Àlex «Màrius Carol, un nou director per a la Vanguardia». Diari Ara, 13-12-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
  3. «El Periódico, el único gran diario que crece en noviembre» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 28-12-2012. [Consulta: 10 febrer 2013].
  4. Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014, p. 34. 
  5. Winkels, Edwin «EL PERIÓDICO celebra l'èxit de l'edició en català». El Periódico de Catalunya, 30-04-2011 [Consulta: 3 gener 2013].
  6. «La vaga d''El Periódico' deixa els quioscos sense el diari per primer cop». Barcelona: Ara, 16-05-2017. [Consulta: 17 maig 2017].
  7. «El grupo del diario 'ABC', a punto de comprar 'El Periódico'». [Consulta: 10 març 2018].
  8. Directa. «La plantilla d’El Periódico planta cara a l’ERO que amenaça 177 llocs de treball» (en ca-es). [Consulta: 27 març 2018].
  9. «La direcció i la plantilla dEl Periódico' pacten 135 acomiadaments, la majoria no forçats» (en ca). Ara.cat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Periódico de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata