L'Eco de Sitges

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesCreu de Sant Jordi 2011 L'Eco de Sitges
Tipus revista
Fitxa tècnica
Llengua Català
Inici publicació 1886
Direcció Antoni Sella i Montserrat
Adreça Bonaire 6
08870 Sitges
Lloc de publicació Sitges
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Periodicitat Setmanal
Àmbit Sitges
Gènere Informació local
Editorial Premsa de Sitges S.L.
Nominacions i premis
Premis
  • (2011) Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg 

Lloc web www.lecodesitges.cat/
Modifica dades a Wikidata

L'Eco de Sitges és un dels setmanaris locals més antics de Catalunya, s'edita i es distribueix a Sitges des del 1886. Actualment té uns 1.000 subscriptors que reben el seu exemplar a domicili.

Les mesures físiques de l'Eco són 270x400 mm, es publica els divendres i està escrit íntegrament en català; rep subvencions per part de la Generalitat de Catalunya.[1] Aquest setmanari només es pot trobar als quioscos del terme municipal de Sitges, i a diversos establiments de Sant Pere de Ribes i de Vilanova i la Geltrú. El contingut del periòdic combina la tasca dels periodistes de la redacció, i articles i comentaris tramesos pels lectors. Aquesta obertura a les col·laboracions dels sitgetans n'ha fet un vehicle d'expressió que ha sobreviscut les èpoques més dures i difícils que ha travessat la vila.

Des de la seva fundació, fins a l'any 2013, el setmanari ha estat dirigit per membres de la família Soler. El primer director fou Josep Soler i Cartró, entre els anys 1886 i 1936. Després de la Guerra Civil, seguí la tasca el seu fill, Josep Soler i Tasis, entre els anys 1942 i 1956. Josep Manuel Soler i Soler, nét del fundador, va dirigir el periòdic durant la segona meitat del segle XX, fins ben entrat al segle XXI. Per aquest motiu, l'any 2005 l'ajuntament va fer-li un homenatge.[2]

L'any 2011 va rebre el Premi Creu de Sant Jordi.

El setembre del 2012 estrenà la seva edició digital[3]

L'any 2014 neix Premsa de Sitges SL, una nova empresa que s'encarrega de l'edició del setmanari, amb la voluntat de renovar el setmanari, amb la creació d'un nou disseny, amb la voluntat de fer-lo més atractiu als lectors, presentar les informacions de manera més ordenada i clara i reforçar els apartats gràfics. Es nomena com a nou director a Antoni Sella i Montserrat. El nou Eco és una realitat el 31 de gener de 2014 quan apareix als quioscos completament renovat.

Una col·lecció completa del periòdic es pot consultar a l'Arxiu de Sitges (Plaça de l'Ajuntament 18). Constitueix la millor eina per a estudiar els canvis i les notícies que s'han produït en aquesta vila costanera al llarg dels anys. Hom ha proposat de digitalitzar la col·lecció per a facilitar-ne l'accés, però el cost del projecte ha frenat la iniciativa.

Anècdotes[modifica]

  • El 16 de febrer de 1896 l'Eco de Sitges va publicar la primera constància escrita del xató en un sopar-tertúlia celebrat el 13 de febrer del mateix any.

Difusió[modifica]

  • 1999: 1.772 exemplars
  • 2000: 2.000 exemplars
  • 2001: 1.989 exemplars
  • 2003: 2.002 exemplars
  • 2007: 4.205 exemplars

[4] [5]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  1. Edició en línia de L'Eco de Sitges