Maria Dolors Renau i Manén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Dolors Renau i Manén
Dolors Renau (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya
14 novembre 1989 – 13 abril 1993
Circumscripció electoral: Barcelona

European Parliament logo.svg Diputada al Parlament Europeu
1r gener 1986 – 5 juliol 1987
Circumscripció electoral: Espanya
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya
10 novembre 1982 – 23 abril 1986
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPsicòloga, catedràtica, política, pedagoga i escriptora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Dolors Renau i Manén (Barcelona, 15 de novembre de 1936 - 29 d'agost de 2019) fou una psicòloga i pedagoga catalana.

Biografia[modifica]

Filla d'Antoni Renau Hornos[1] i de Maria Dolors Manén i Jordana. Cosina de Enric Renau i Folch. Llicenciada en psicologia i pedagogia, treballà en el col·lectiu de mestres Rosa Sensat i fou directora de l'escola d'Educadors "Flor de Maig" de la Diputació de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1989 fou diputada pel PSC-PSOE per la província de Barcelona. També ha estat Parlamentària al Parlament Europeu per designació de les Corts Generals, entre 1986 i 1987 i presidenta de la Internacional Socialista de les Dones des d'octubre de 1999 a octubre del 2003.

S'han de construir models d'éssers humans en els que existeixi la vulnerabilitat humana apunta la Dolors Renau

Va publicar articles a revistes com Cuadernos de Pedagogía i Leviatán. A 1993 va ser cap del Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i assessora de l'Institut Català de la Dona.

L'any 2008 rebé la Medalla al treball President Macià[2] i l'any 2011 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[3]

Obres[modifica]

  • Els Inicis del llenguatge i la comunicació en l'infant : de 0 a 3 anys : bases per ajudar al seu desenvolupament (1980)
  • Maternidad, infancia, feminismo a Sistema, revista de ciencias sociales (1990)
  • Abráceme un rato, por favor (1997)
  • Feminismo y progreso global a Leviatan (1999)

Referències[modifica]

  1. «Necrologica». La Vanguardia - Hemeroteca, 27-12-1996, pàg. 18.
  2. DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
  3. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. [Consulta: 12 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]