Maria Dolors Renau i Manén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Dolors Renau i Manén
Dolors Renau (cropped).jpg
modifica
Biografia
Naixement(ca) Maria Dolors Renau i Manén modifica
15 novembre 1936 modifica
Barcelona modifica
Mort29 agost 2019 modifica (82 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) modifica
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats
14 novembre 1989 – 13 abril 1993
Circumscripció electoral: Barcelona

European Parliament logo.svg Diputada al Parlament Europeu
1r gener 1986 – 5 juliol 1987
Circumscripció electoral: Espanya
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 23 abril 1986
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióPsicòloga, catedràtica, política, pedagoga i escriptora modifica
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya modifica
Premis

Maria Dolors Renau i Manén (Barcelona, 15 de novembre de 1936 - 29 d'agost de 2019) fou una psicòloga i pedagoga catalana.

Biografia[modifica]

Filla d'Antoni Renau Hornos[1] i de Maria Dolors Manén i Jordana. Cosina de Enric Renau i Folch. Llicenciada en psicologia i pedagogia, treballà en el col·lectiu de mestres Rosa Sensat i fou directora de l'escola d'Educadors "Flor de Maig" de la Diputació de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1989 fou diputada pel PSC-PSOE per la província de Barcelona. També ha estat Parlamentària al Parlament Europeu per designació de les Corts Generals, entre 1986 i 1987 i presidenta de la Internacional Socialista de les Dones des d'octubre de 1999 a octubre del 2003.

S'han de construir models d'éssers humans en els que existeixi la vulnerabilitat humana apunta la Dolors Renau

Va publicar articles a revistes com Cuadernos de Pedagogía i Leviatán. A 1993 va ser cap del Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i assessora de l'Institut Català de la Dona.

L'any 2008 rebé la Medalla al treball President Macià[2] i l'any 2011 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[3]

Obres[modifica]

  • Els Inicis del llenguatge i la comunicació en l'infant : de 0 a 3 anys : bases per ajudar al seu desenvolupament (1980)
  • Maternidad, infancia, feminismo a Sistema, revista de ciencias sociales (1990)
  • Abráceme un rato, por favor (1997)
  • Feminismo y progreso global a Leviatan (1999)

Referències[modifica]

  1. «Necrologica». La Vanguardia - Hemeroteca, 27-12-1996, pàg. 18.
  2. DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
  3. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. [Consulta: 12 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]