Xavier Soto i Cortés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Soto i Cortés
Nom original (es) Javier Soto
(ca) Xavier Soto i Cortés
Biografia
Naixement 7 desembre 1961
Badalona
Mort 10 gener 1995 (33 anys)
Barcelona
Causa de mort Pneumònia
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

3 abril 1992 – 10 gener 1995 – Assumpta Baig i Torras →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 21 gener 1992
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

14 febrer 1984 – 7 maig 1984
← Francesc Ramos i MolinsManuela de Madre Ortega →
Circumscripció electoral: Barcelona


  Primer secretari Joventut Socialista de Catalunya

1981 – 1991
← Jordi Casanova i RocaJoan Ignasi Elena i Garcia →
Dades personals
Formació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit dels Socialistes de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Xavier Soto i Cortés (Badalona, 7 de desembre 1961Badalona, 10 de gener de 1995) fou un polític català.

Biografia[modifica]

Fill d'una família treballadora, el 1979 començà a treballar en una empresa de consignataris del port i inicià la carrera de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, que no va acabar. Començà la seva carrera de líder estudiantil a l'Institut Eugeni d'Ors de Badalona i continuà dirigint les Joventuts Socialistes de Catalunya (FC-JSE). El 29 de novembre de 1981 fou nomenat coordinador nacional de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), i el 1983 primer secretari de les JSC, càrrec que va ocupar fins al 1991.

Del 14 de febrer al 7 maig del 1984 fou diputat al Congrés dels Diputats. Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988 i 1992. Dins el Parlament de Catalunya formà part de les comissions parlamentàries de Política Social, Justícia i Control de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).

Durant aquest període fou membre del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), de les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE) i de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC). Alhora, defensà l'autonomia de les JSC respecte del PSC en propugnar el vot negatiu en el referèndum per a l'entrada d'Espanya a l'OTAN el 1986. El 3 d'octubre de 1991 fou nomenat secretari de Formació del PSC, i el febrer de 1994 Secretari de Moviments Socials.

Va morir poc després d'una malaltia infecciosa, la seva mort inesperada impacta la vida política catalana i els líders dels partís polítics i les seccions de joventut de l'època van destacar el seu compromís amb els joves i les polítiques socials.

La biblioteca de Llefià, inaugurada el 8 de juny del 2002, porta el seu nom.

Enllaços externs[modifica]