Joan Blanch i Rodríguez

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Blanch i Rodríguez
Joan Blanch i Rodríguez.jpg
Nom original (es) Joan Blanch
Biografia
Naixement 1937
Badalona
Mort 16 abril 2014 (76/77 anys)
Badalona
Causa de mort Càncer
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 desembre 1995 – 5 maig 1999
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

5 juny 1984 – 23 abril 1986
← Raimon Obiols i Germà
Circumscripció electoral: Barcelona


Escut de badalona.PNG  Alcalde de Badalona 

23 maig 1983 – 12 juny 1999
← Màrius Díaz i BielsaMaite Arqué i Ferrer →
Escut de badalona.PNG  Regidor de l'Ajuntament de Badalona 

Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Joan Blanch i Rodríguez (Badalona, 1937 - Badalona, 16 d'abril de 2014) fou un advocat i polític català, alcalde de Badalona durant quatre legislatures consecutives, des del 1983 fins al 1999.[1]

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret, va ser militant del PSC-PSOE i alcalde de Badalona. També fou nomenat diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 en substitució de Raimon Obiols i escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995,[2] i president de l'Entitat Metropolitana del Transport. El seu gran èxit com a alcalde de Badalona va ser aconseguir que la ciutat formés part activa dels Jocs Olímpics de Barcelona, que van simbolitzar grans canvis i progressos per a la ciutat, com ara la construcció del barri de Montigalà o del Palau Municipal d'Esports.[3]

Després de 16 anys com a alcalde de Badalona, el 1997 fou desplaçat de la direcció del PSC de Badalona per Maite Arqué, després de la celebració d'eleccions primàries internes, a les quals ell no es va presentar. A les eleccions municipals de 1999 decidí presentar una candidatura alternativa a la del PSC anomenada Coalició Socialista de Progés (CSP) —que no va obtenir representació al consistori—, raó per la qual fou expulsat del partit. Seguí en la política, tot i que retornà a la seva feina d'advocat.[4][5][6]

El 2004 va demanar reingressar al partit, però el primer secretari del PSC de Badalona, Jordi Serra, va negar aquesta possibilitat.[7] El 16 de desembre de 2009 va donar suport a les Consultes sobre la independència de Catalunya en un acte de la Candidatura d'Unitat Popular de Badalona, i es va mostrar disposat a col·laborar amb la plataforma Badalona Decideix.[8][9]

Va morir als 76 anys a l'hospital de Can Ruti a causa d'un càncer.[10][11]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Màrius Díaz i Bielsa
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona

19831999
Succeït per:
Maite Arqué i Ferrer