Gerard Maristany i Campmany
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1812  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 23 març 1870 (57 anys) Badalona (Barcelonès) |
| Sepultura | Cementiri del Sant Crist |
 Alcalde de Badalona | |
| 1r gener 1865 – 4 octubre 1868 ← Josep Viñas i Cuadras – Martí Planas i Planas → | |
| Regidor de l'Ajuntament de Badalona | |
| 1856 – 1857 | |
| Alcalde de Badalona | |
| 1r gener 1852 – 1r gener 1854 ← Josep Rosés i Torrents-Lladó – Onofre Bachs i Cuixart → | |
| Regidor de l'Ajuntament de Badalona | |
| 1844 – 1845 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, navegant |
| Gènere | Sardana |
Gerard Maristany i Campmany (Badalona, 16 d'abril de 1812 - Badalona, 23 de març de 1870) va ser un pilot d'altura i polític català que va ser alcalde de Badalona dues vegades, primer entre 1852 i 1854, i després entre 1865 i 1868.
Biografia[modifica]
Va néixer a Badalona el 16 d'abril de 1812, fill dels badalonins Joan Maristany i Teixidó, mariner de professió, i de Francesca Campmany i Garriga. En l'àmbit personal, es va casar amb Joana Viñas i Renom. La parella va residir al carrer de Sant Joan i no va tenir fills.[1]
Continuador de la tradició marinera familiar, va ser pilot d'altura, i també apareix citat com a capità de buc.[1] Segons M. Abras, era propietari d'un llagut que transportava garrofes fins a Vinaròs.[2] No obstant això, és possible que tingués altres vaixells i que la seva activitat comercial fos més important. Entre d'altres, es dedicà al comerç de vi, activitat que li va suposar més d'un enfrontament amb els productors vinícoles de Badalona.[1]
Considerat un polític d'altura,[2] va participar en la política municipal badalonina en l'òrbita del Partit Moderat. Va ser regidor de l'Ajuntament de 1844 a 1845, i de 1856 a 1857. Va assolir el càrrec d'alcalde dues vegades: primer entre 1852 i 1854, durant la dècada moderada; i després de 1865 a 1868, essent el darrer alcalde abans de la revolució de 1868, que va significar l'exili d'Isabel II i l'inici del sexenni democràtic.[1][2] Tenia una personalitat autoritària, durant el seu mandat va realitzar moltes millores a la ciutat, especialment de tipus urbanístic, com és el cas de l'alineació dels carrers i la instal·lació de l'enllumenat.[2] El 1868 es va oposar amb gran resistència a abandonar el càrrec d'alcalde.[2]
Malalt els darrers anys de la seva vida, va morir el 23 de març de 1870.[1] Segons Jaume Solà i Seriol, els seus enemics polítics, que eren molts, quan va morir se'n burlaven i feien escarni durant el seu seguici fúnebre. Fins i tot en passar per davant de la casa consistorial, des del balcó feren befa.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998.
