Pere Borràs i Milà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1889  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 1961 (71/72 anys) |
 Alcalde de Badalona | |
| 15 octubre 1934 – 17 febrer 1936 ← Joan Deulofeu i Arquer – Joan Deulofeu i Arquer → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Lliga Regionalista |
Pere Borràs Milà (Badalona, 1889-1961)[1] fou un contractista d'obres badaloní, militant de la Lliga Regionalista,[2] president de la patronal local i alcalde-gestor de Badalona durant el període entre 1934 i 1936.[3]
Va néixer a Badalona, fill de Victorià Borràs i Sancho, paleta canareu, i de la badalonina Llúcia Milà i Pont. Professionalment, d'antuvi va ser paleta com el seu pare, i posteriorment va crear la seva empresa de construcció, esdevenint contractista d'obres. Es va casar amb Josepa Lluch i Bolart, natural de Montornès del Vallès. Ambdós va instal·lar la seva residència al carrer de Guifré i van tenir quatre fills; dos dels quals, Carles i Josep, van estar internats al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen.[4]
Fou escollit gestor de Badalona en el moment en què el consistori havia sigut suspès a causa dels Fets d'Octubre de 1934, en substitució de l'alcalde electe Joan Deulofeu, a instàncies governatives, per representants de diverses entitats econòmiques: Foment Industrial, la Unió Patronal, l'Associació Agrícola de Propietaris i la Cambra de la Propietat. Això col·locà a Borràs al capdavant del municipi amb un Ajuntament constituït el 3 de maig de 1935[2] i amb un equip gestor format per elements del Partit Radical, la CEDA i la Lliga Regionalista, amb els tradicionalistes, que sempre havien actuat junts en les consultes electorals.[3]
La presència d'un alcalde no escollit per la població, feu que Borràs i el seu equip fossin l'objectiu d'una campanya durant les etapes prèvies a les eleccions de 1936, procedent de diversos setmanaris d'esquerra com Front o Lluita; fou contrària a la política de l'Ajuntament sobre diversos assumptes que s'estaven duent a terme, com la concessió de serveis funeraris.[3] La victòria del Front Popular retornà al seu càrrec a l'alcalde Joan Deulofeu i Arquer.[5]
Referències[modifica]
- ↑ ABRAS POU, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998.
- ↑ 2,0 2,1 VILLARROYA, Joan (dir.); ABRAS, Margarida, CARRERAS, Montserrat, CASALS, Núria, COMAS, Montserrat, GARCÍA, Francesca, GUITART, Josep, NIETO, M. Dolors, PADRÓ, Jordi, PADRÓS, Pepita, ROSÀS, Joan, SABATER, Josep M.. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 MARTÍN VILLEGAS, Antonio. «Informe del Comandante de Puesto de Badalona D. Antonio Martín Villegas al Ilmo. Señor Fiscal Instructor de la Causa General y su provincia» (en castellà), 1941.
- ↑ Chalmeta i Torredemer, Mateu; Villarroya i Font, Joan. Els 50 de Badalona. La deportació als camps nazis. Museu de Badalona, 2023, p. 73, 98.
- ↑ ALBADALEJO BLANCO, Jordi. «Un referent ciutadà: l'alcalde Xifré», 2009. [Consulta: 13 juliol 2013].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Deulofeu i Arquer |
Alcalde-Gestor de Badalona 1934 – 1936 |
Succeït per: Joan Deulofeu i Arquer |
