Eleccions municipals espanyoles de 1979

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions municipals espanyoles de 1979
Tipuseleccions municipals
Data3 abril 1979
LlocEspanya
EstatEspanya
Format pereleccions municipals de 1979 a Madrid, eleccions municipals de 1979 a Barcelona, Eleccions municipals de València de 1979 i 1979 Seville City Council election Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els electes finalment votaven l'alcalde.

Durant la dictadura franquista la representació municipal era corporativa i l'alcalde era nomenat pel govern en el cas de les capitals de província, o bé pel governador civil o el Cap Provincial del Movimiento Nacional en la resta de municipis.

El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Resultats globals a nivell estatal[modifica]

En total van votar arreu d'Espanya 16.415.695 persones (el 61,65% del cens), d'elles 20.038 en blanc (0,12%). Els resultats dels principals partits fou:

Bandera d'Espanya Eleccions Municipals de 1979
PartitVots%Regidors
(total)
Regidors
(ciutats)
Alcaldes
(ciutats)
Alcaldes
(capital provincial)
UCD5.067.63430,8729.2886782320
PSOE/PSC-PSOE/PSE4.621.67228,1512.0696823823
PCE/PSUC/EPK2.142.04913,053.72531561
CiU509.1283,101.78253--
Coalició Democràtica (CD)504.7083,072.38358--
EAJ-PNV361.1602,201.0934243
PSA245.5071,502595931
Herri Batasuna164.5161,0026726--
PTE148.0830,902293--
ORT114.5390,701078--
ERC-FNC-PSDC103.5470,632107--
MC-OIC87.7920,53591--
BNPG78.2160,4825810--
UG (POG-PSG-PG)69.0600,421412211
UN (FE-JONS-FN-CJA)61.8990,381224--
EE-ESEI59.3320,36844--
PAR58.6610,362767--
UPC55.7790,34301911
PSOE-històric26.5850,1645---
PRC23.8700,14814--
LCR18.3900,117---
URV18.0150,1121--
Partido Cantonal14.7530,0977--
Concejales Independientes de La Rioja13.5800,09147---
UPN12.3050,08105--
PSAN10.9070,075---
PNPV10.7730,0712---
UCE9.9080,064---
Candidatos por la Democracia (Toledo)9.7780,0677---
Partit Carlí (PCC, EKA)9.5480,069---
AECAD. Agr. Electoral Ceuta8.8550,0512121-
Agr. Electoral Tenerife8.8150,0544--
PSM8.1230,05112--
Izquierda Republicana7.6610,095---
Agr. Elect. Campesinos Leoneses7.4960,04112---
PCOE7.4000,041---
Asamblea de Vecinos de Las Palmas6.9940,032---
Asamblea de Vecinos de Telde6.3950,037---
EIC4.1460,032---
PSMe2.4440,025---
Asamblea Lagunera2.4340,022---

Malgrat que la UCD fou el partit més votat, el PSOE va assolir l'alcaldia de les set principals ciutats de l'estat (Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Palma, Màlaga i Múrcia), moltes d'elles en coalició amb el PCE, mentre que la UCD només té com a ciutats destacades Santa Cruz de Tenerife, Santander i Oviedo. Per la seva banda, l'EAJ-PNV aconsegueix l'alcaldia de Bilbao, el Partit Socialista Andalús la de Sevilla i la Unión del Pueblo Canario la de Las Palmas. Per la seva banda el PCE assolí l'alcaldia de Còrdova, mentre que el PSUC obté les de Sabadell i Badalona.

Resultats als Països Catalans[modifica]

Resultats a Catalunya[modifica]

En total es recolliren 2.681.330 vots vàlids (61,46% del cens), 10.078 dels quals foren en blanc (0,37%).

PartitVots%Regidors
(total)
Regidors
(Caps comarca
i ciutats)
Alcaldes
(Caps comarca
i ciutats)
PSC-PSOE720.16526,8692839327
PSUC543.16520,2654930116
CiU509.12818,991.78227116
Centristes de Catalunya-UCD362.40513,521.272179-
ERC-FNC-PSDC103.5473,86210483
Coalició Democràtica (CD)32.8041,22183-
PTC-Unitat Comunista28.9341,08102-
Col·lectius Comunistes de Catalunya14.5291,54---
MCC-OIC11.7550,44---
PSAN8.8070,3352-
LCR5.0990,1911-
Entesa Democràtica de Vic (PSC-PSUC4.6420,1788-
ORT4.3630,16---
Grup Nacionalista de Centreesquerra (Manlleu)4.1090,199--
Democràcia Social Cristiana de Catalunya3.1710,11---
Independents d'Olot2.9200,1155-
Cand. Indep. Berga2.8820,11771
Redreçament i Progrés de La Seu d'Urgell2.7040,10771
Unitat d'Aran1.3410,191981
Altres independents295.47811,023.401967

Els dos partits més votats foren el PSC-PSOE i el PSUC, tot i que els qui van obtenir més regidors foren CiU i Centristes-UCD. Tanmateix, socialistes i comunistes van obtenir la majoria d'alcaldies de les principals ciutats catalanes, les quatre capitals provincials i les ciutats del cinturó industrial de Barcelona (conegut electoralment com a cinturó roig).

Resultats al País Valencià[modifica]

En total es recolliren 1.721.112 vots vàlids.

PartitVots%Regidors
(total)
Regidors
(Caps comarca
i ciutats)
Alcaldes
(Caps comarca
i ciutats)
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)611.18735,511.546
Unió de Centre Democràtic (UCD)585.30234,012.024
Partit Comunista d'Espanya (PCE)248.71714,45500
Coalició Democràtica-Alianza Popular (CD-AP)36.0432,0989
Unió Valencianista Regional (URV)18.0151,052
Moviment Comunista del País Valencià (MCPV)17.3771,0127
Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV)10.7730,6312
Organització Revolucionària dels Treballadors9.6640,565
Alicante Independiente (AI)4.3000,25-
Izquierda Republicana (IR)4.2180,254
Esquerra Independent de Castelló (EIC)4.1460,242
Partit dels Treballadors del País Valencià (PTPV)3.7740,228
Acción Republicana Democrática Española (ARDE)2.8450,175
Alianza Republicana Socialista - Front Valencià2.7070,165
PSOE-històric1.9480,112

Enllaços externs[modifica]