Eleccions municipals espanyoles de 1979

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions municipals espanyoles de 1979
Tipus eleccions municipals
Data 3 abril 1979
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els electes finalment votaven l'alcalde.

Durant la dictadura franquista la representació municipal era corporativa i l'alcalde era nomenat pel govern en el cas de les capitals de província, o bé pel governador civil o el Cap Provincial del Movimiento Nacional en la resta de municipis.

El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Resultats globals a nivell estatal[modifica]

En total van votar arreu d'Espanya 16.415.695 persones (el 61,65% del cens), d'elles 20.038 en blanc (0,12%). Els resultats dels principals partits fou:

Bandera d'Espanya Eleccions Municipals de 1979
Partit Vots % Regidors
(total)
Regidors
(ciutats)
Alcaldes
(ciutats)
Alcaldes
(capital provincial)
UCD 5.067.634 30,87 29.288 678 23 20
PSOE/PSC-PSOE/PSE 4.621.672 28,15 12.069 682 38 23
PCE/PSUC/EPK 2.142.049 13,05 3.725 315 6 1
CiU 509.128 3,10 1.782 53 - -
Coalició Democràtica (CD) 504.708 3,07 2.383 58 - -
EAJ-PNV 361.160 2,20 1.093 42 4 3
PSA 245.507 1,50 259 59 3 1
Herri Batasuna 164.516 1,00 267 26 - -
PTE 148.083 0,90 229 3 - -
ORT 114.539 0,70 107 8 - -
ERC-FNC-PSDC 103.547 0,63 210 7 - -
MC-OIC 87.792 0,53 59 1 - -
BNPG 78.216 0,48 258 10 - -
UG (POG-PSG-PG) 69.060 0,42 141 22 1 1
UN (FE-JONS-FN-CJA) 61.899 0,38 122 4 - -
EE-ESEI 59.332 0,36 84 4 - -
PAR 58.661 0,36 276 7 - -
UPC 55.779 0,34 30 19 1 1
PSOE-històric 26.585 0,16 45 - - -
PRC 23.870 0,14 81 4 - -
LCR 18.390 0,11 7 - - -
URV 18.015 0,11 2 1 - -
Partido Cantonal 14.753 0,09 7 7 - -
Concejales Independientes de La Rioja 13.580 0,09 147 - - -
UPN 12.305 0,08 10 5 - -
PSAN 10.907 0,07 5 - - -
PNPV 10.773 0,07 12 - - -
UCE 9.908 0,06 4 - - -
Candidatos por la Democracia (Toledo) 9.778 0,06 77 - - -
Partit Carlí (PCC, EKA) 9.548 0,06 9 - - -
AECAD. Agr. Electoral Ceuta 8.855 0,05 12 12 1 -
Agr. Electoral Tenerife 8.815 0,05 4 4 - -
PSM 8.123 0,05 11 2 - -
Izquierda Republicana 7.661 0,09 5 - - -
Agr. Elect. Campesinos Leoneses 7.496 0,04 112 - - -
PCOE 7.400 0,04 1 - - -
Asamblea de Vecinos de Las Palmas 6.994 0,03 2 - - -
Asamblea de Vecinos de Telde 6.395 0,03 7 - - -
EIC 4.146 0,03 2 - - -
PSMe 2.444 0,02 5 - - -
Asamblea Lagunera 2.434 0,02 2 - - -

Malgrat que la UCD fou el partit més votat, el PSOE va assolir l'alcaldia de les set principals ciutats de l'estat (Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Palma, Màlaga i Múrcia), moltes d'elles en coalició amb el PCE, mentre que la UCD només té com a ciutats destacades Santa Cruz de Tenerife, Santander i Oviedo. Per la seva banda, l'EAJ-PNV aconsegueix l'alcaldia de Bilbao, el Partit Socialista Andalús la de Sevilla i la Unión del Pueblo Canario la de Las Palmas. Per la seva banda el PCE assolí l'alcaldia de Còrdova, mentre que el PSUC obté les de Sabadell i Badalona.

Resultats als Països Catalans[modifica]

Resultats a Catalunya[modifica]

En total es recolliren 2.681.330 vots vàlids (61,46% del cens), 10.078 dels quals foren en blanc (0,37%).

Partit Vots % Regidors
(total)
Regidors
(Caps comarca
i ciutats)
Alcaldes
(Caps comarca
i ciutats)
PSC-PSOE 720.165 26,86 928 393 27
PSUC 543.165 20,26 549 301 16
CiU 509.128 18,99 1.782 271 16
Centristes de Catalunya-UCD 362.405 13,52 1.272 179 -
ERC-FNC-PSDC 103.547 3,86 210 48 3
Coalició Democràtica (CD) 32.804 1,22 18 3 -
PTC-Unitat Comunista 28.934 1,08 10 2 -
Col·lectius Comunistes de Catalunya 14.529 1,54 - - -
MCC-OIC 11.755 0,44 - - -
PSAN 8.807 0,33 5 2 -
LCR 5.099 0,19 1 1 -
Entesa Democràtica de Vic (PSC-PSUC 4.642 0,17 8 8 -
ORT 4.363 0,16 - - -
Grup Nacionalista de Centreesquerra (Manlleu) 4.109 0,19 9 - -
Democràcia Social Cristiana de Catalunya 3.171 0,11 - - -
Independents d'Olot 2.920 0,11 5 5 -
Cand. Indep. Berga 2.882 0,11 7 7 1
Redreçament i Progrés de La Seu d'Urgell 2.704 0,10 7 7 1
Unitat d'Aran 1.341 0,19 19 8 1
Altres independents 295.478 11,02 3.401 96 7

Els dos partits més votats foren el PSC-PSOE i el PSUC, tot i que els qui van obtenir més regidors foren CiU i Centristes-UCD. Tanmateix, socialistes i comunistes van obtenir la majoria d'alcaldies de les principals ciutats catalanes, les quatre capitals provincials i les ciutats del cinturó industrial de Barcelona (conegut electoralment com a cinturó roig).

Resultats al País Valencià[modifica]

En total es recolliren 1.721.112 vots vàlids.

Partit Vots % Regidors
(total)
Regidors
(Caps comarca
i ciutats)
Alcaldes
(Caps comarca
i ciutats)
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 611.187 35,51 1.546
Unió de Centre Democràtic (UCD) 585.302 34,01 2.024
Partit Comunista d'Espanya (PCE) 248.717 14,45 500
Coalició Democràtica-Alianza Popular (CD-AP) 36.043 2,09 89
Unió Valencianista Regional (URV) 18.015 1,05 2
Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) 17.377 1,01 27
Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) 10.773 0,63 12
Organització Revolucionària dels Treballadors 9.664 0,56 5
Alicante Independiente (AI) 4.300 0,25 -
Izquierda Republicana (IR) 4.218 0,25 4
Esquerra Independent de Castelló (EIC) 4.146 0,24 2
Partit dels Treballadors del País Valencià (PTPV) 3.774 0,22 8
Acción Republicana Democrática Española (ARDE) 2.845 0,17 5
Alianza Republicana Socialista - Front Valencià 2.707 0,16 5
PSOE-històric 1.948 0,11 2

Enllaços externs[modifica]