Eleccions municipals espanyoles de 1931

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions municipals espanyoles de 1931
Tipus eleccions municipals
Data 12 abril 1931
Període Segona República Espanyola
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata
Portada de l'Heraldo de Madrid del 13 d'abril de 1931.

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La crisi econòmica, la contestació social tant de la petita burgesia com de la classe estudiantil i obrera, acaben en gener de 1930 amb la dictadura de Primo de Rivera. El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dámaso Berenguer y Fusté, cap de la casa militar del rei. Aquest constitueix un govern conegut com la dictablanda en clara al·lusió a la manca de fortalesa respecte al règim anterior tot i seguir sent militarista i no democràtic. La monarquia, que havia estat còmplice de la dictadura, està fortament qüestionada. Antics liberals afectes al règim proposen ara una sortida democràtica abans que hi hagi una explosió revolucionaria.

El moviment obrer creixia vertiginosament, tant a la UGT, com a la CNT. Els partits republicans tenen cada dia més afiliats. El 17 d'agost de 1930, es reuneixen a Sant Sebastià, Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura amb els representants de diversos grups polítics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i a la monarquia, i signen el Pacte de Sant Sebastià, en la que s'acorden una sèrie de mesures orientades a la instauració d'una república parlamentària i un tracte diferencial per Catalunya.

Es produeixen molts intents de cop d'estat. El més destacat moviment de rebel·lió militar va ser la revolta de Jaca el desembre de 1930 que, tot i fracassar, a la llarga acabà donant els seus fruits. També fracassa un intent de bombardeig del palau reial que havia d'efectuar Ramon Franco qui, finalment, opta per llençar fulletons i refugiar-se a Portugal. Els signants del Pacte de Sant Sebastià són arrestats, la qual cosa els comportarà una ampla popularitat. Berenguer proposà unes eleccions generals que no li són acceptades ni per la dreta (que ho considerava arriscat) ni per l'esquerra (que exigia més llibertats i garanties). Així, el febrer-març de 1931, Berenguer dimití i fou substituït per l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas. Aquest estructurà un govern conservador amb antigues figures monàrquiques com Garcia Prieto, comte de Romanones, Juan de la Cierva i Joan Ventosa i Calvell de la Lliga Regionalista. Finalment, per sortir de l'embús i les divergències, tothom convingué a fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional.

Els partits a les eleccions[modifica | modifica el codi]

La Lliga Regionalista, que en aquell moment estava al govern de Madrid, volia aprofitar el desgavell dels partits monàrquics i liberals i creà un partit d'àmbit estatal, el Centre Constitucional. El Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux s'integrà en una coalició amb el PSOE i altres. En aquesta coalició hi han figures destacades com Marcel·lí Domingo i Manuel Azaña que representava Acción Republicana.

A Catalunya les esquerres s'estan reorganitzant. El 17 de març de 1931 es creà Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català. Esquerra Republicana no veu clar que pugui tenir presència a les eleccions i li proposà una coalició a Acció Catalana, on militaven Lluís Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili. Aquests no varen acceptar la proposta i finalment es presentaren separadament.

Sistema electoral[modifica | modifica el codi]

L'objectiu de les eleccions és escollir els regidors de tots els ajuntaments espanyols. Les eleccions es regeixen per la llei municipal de 1877 i per la llei electoral de 1907. El nombre de regidors de cada ajuntament depenia de la població del municipi: [1]

Població Regidors Població Regidors Població Regidors
<500 6 16.001–18.000 21 55.001–60.000 36
501–800 7 18.001–20.000 22 60.001–65.000 37
801–1.000 8 20.001–22.000 23 65.001–70.000 38
1.001–2.000 9 22.001–24.000 24 70.001–75.000 39
2.001–3.000 10 24.001–26.000 25 75.001–80.000 40
3.001–4.000 11 26.001–28.000 26 80.001–85.000 41
4.001–5.000 12 28.001–30.000 27 85.001–90.000 42
5.001–6.000 13 30.001–32.000 28 90.001–95.000 43
6.001–7.000 14 32.001–34.000 29 95.001–100.000 44
7.001–8.000 15 34.001–36.000 30 100.001–120.000 45
8.001–9.000 16 36.001–38.000 31 120.001–140.000 46
9.001–10.000 17 38.001–40.000 32 140.001–160.000 47
10.001–12.000 18 40.001–45.000 33 160.001–180.000 48
12.001–14.000 19 45.001–50.000 34 180.001–200.000 49
14.001–16.000 20 50.001–55.000 35 >200.001 50

Els municipis se subdividien en districtes, que alhora es podien subdividir en col·legis (circumscripcions), tot i que normalment els límits dels col·legis i dels districtes eren els mateixos. La llei municipal deia que en cada col·legi s'havien d'escollir entre tres i sis regidors per col·legi.[1]

El sufragi era masculí. El sistema de votació era el vot limitat: els electors tenien menys vots que el nombre d'electes del col·legi. Per exemple: en un col·legi on s'havien d'escollir 4 regidors, un elector només podia votar fins a 3 candidats. Sortien electes els candidats amb més vots.[2]

L'article 29 de la llei electoral de 1907 estipulava que en aquells llocs on hi hagués menys candidats que escons a escollir, aquests quedaven escollits directament.[2] A Catalunya el 44,3% dels regidors van ser escollits a través de l'article 29. A Espanya aquesta xifra era del 37%.[3]

L'elecció de l'alcalde corresponia al ple de l'ajuntament. S'escolliria a la primera sessió de la legislatura.[1]

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Resultats globals[modifica | modifica el codi]

Guanyador en regidors per província i per capital de província. Republicans + Socialistes + Comunistes:
  •  <50%
  •  >50%
  • Monàrquics:
  •  <50%
  •  >50%
  • Altres:
  •  <50%
  •  >50%

Diversos autors han fet recomptes propis que difereixen molt entre ells. Els resultats que es mostren a continuació són extrets de l'Anuari Estadístic d'Espanya de 1931:[3]

Candidatures Total Proclamats per l'article 29 Escollits per votació
Regidors % de regidors Regidors % de regidors Regidors % de regidors
Republicans 34.368 42,71 13.940 46,77 20.428 40,32
Socialistes 4.813 5,98 887 2,98 3.926 7,75
Comunistes 67 0,08 10 0,03 57 0,11
Monàrquics 19.035 23,65 6.065 20,35 12.970 25,60
Altres 15.198 18,89 6.043 20,28 9.155 18,07
No consta 6.991 8,69 2.859 9,59 4.132 8,16
Total 80.472 100,00 29.804 100,00 50.668 100,00

Les llistes republicanes van triomfar al nord i a l'est d'Espanya. A Andalusia, les Balears, Extremadura i Múrcia van guanyar les candidatures monàrquiques.

El resultats a les grans ciutats donava una victòria aclaparadora als partits republicans. El vot rural va ser majoritàriament monàrquic tot i que es considera que aquest resultat estava condicionat per la pressió dels cacics locals. Els llocs on els escrutinis eren favorables a les esquerres, la gent envaïa els carrers per a celebrar-ho i en molts ajuntaments es proclamava, directament, la república. El primer ajuntament a pronunciar-se amb aquesta proclama va ser el d'Eibar. Va ser tan forta la pressió dels partidaris republicans que s'estima que no es va arribar a fer l'escrutini total dels vots a tota Espanya.

Capitals de província[modifica | modifica el codi]

Nombre de regidors electes per ideologia: [4][5]

Municipi Regidors Republicans Monàrquics
Rep Soc Com Altres Total Mon Altres Total
Alacant 39 15 14 29 10 10
Albacete 32 14 4 18 14 14
Almeria 35 24 4 28 7 7
Àvila 19 8 8 11 11
Badajoz 33 11 10 21 12 12
Barcelona 50 34 4 38 12 12
Bilbao 46 12 12 11 35 3 8 11
Burgos 30 10 4 14 16 16
Càceres 24 14 14 10 10
Cadis 40 0 40 40
Castelló de la Plana 30 24 2 26 4 4
Ceuta 35 16 10 26 9 9
Ciudad Real 24 4 12 16 8 8
Conca 21 6 5 11 10 10
Còrdova 44 19 8 27 17 17
Girona 23 12 3 15 3 5 8
Granada 45 17 18 35 6 4 10
Guadalajara 20 6 8 14 5 1 6
Huelva 33 13 10 23 2 8 10
Jaen 32 11 11 22 10 10
La Corunya 39 33 1 34 5 5
Las Palmas 39 8 8 16 20 3 23
Lleida 30 23 23 7 7
Lleó 26 11 7 18 7 1 8
Logronyo 28 17 3 20 8 8
Lugo 28 3 4 7 21 21
Madrid 50 16 15 31 18 1 19
Màlaga 47 31 5 1 37 10 10
Melilla 32 19 9 28 4 4
Múrcia 46 18 4 2 24 19 3 22
Navarra 29 9 6 15 14 14
Osca 20 14 14 4 2 6
Ourense 23 6 4 3 13 10 10
Oviedo 40 27 27 13 13
Palència 24 11 5 16 8 8
Palma 41 5 4 9 27 5 32
Pontevedra 27 7 2 2 5 16 9 2 11
Salamanca 31 14 5 19 12 12
Sant Sebastià 39 18 7 6 31 6 2 8
Santa Cruz de Tenerife 36 22 3 25 11 11
Santander 40 16 9 25 15 15
Saragossa 47 26 6 32 15 15
Segòvia 21 8 3 11 10 10
Sevilla 50 25 8 33 17 17
Sòria 17 7 1 8 7 2 9
Tarragona 28 17 2 19 4 5 9
Terol 19 7 5 12 7 7
Toledo 25 12 5 17 3 5 8
València 50 32 32 9 9 18
Valladolid 44 16 10 26 18 18
Vitòria 31 12 3 15 16 16
Zamora 22 7 7 1 15 5 2 7
Total 1.724 767 290 20 11 1.088 468 168 636

Catalunya[modifica | modifica el codi]

Majoria d'escons a les capitals de partit judicial
  •  Monàrquics
  •  Republicans
  •  Sense dades
Partit amb més regidors a les capitals de partit judicial.
Candidatures Total Proclamats per l'article 29 Escollits per votació
Regidors % de regidors Regidors % de regidors Regidors % de regidors
Republicans 6.001 68,42 2.782 71,65 3.219 65,86
Socialistes 133 1,52 19 0,49 114 2,33
Comunistes 10 0,11 2 0,05 8 0,16
Lliga Regionalista 1.773 20,21 759 19,55 1.014 20,74
Monàrquics 399 4,55 120 3,09 279 5,71
No consta 455 5,19 201 5,18 254 5,20
8.771 100.00 3.883 100.00 4.888 100.00

Catalunya, juntament amb Aragó, Ceuta i Melilla, va ser una de les zones amb més vot republicà.[3] Els republicans van guanyar a totes les ciutats importants de Catalunya, tret d'Igualada. A Berga van empatar la llista del PCR (republicana) amb la de la Lliga (monàrquica) a 7 escons.[6]

Ciutats importants[modifica | modifica el codi]

Nombre de regidors electes per llista: [6]

Municipi Regidors Republicans Monàrquics
ERC PCR PRR PRDF Altres Total LR Altres Total
Arenys de Mar 13 13 13 0
Badalona 32 9 8 17 15 15
Balaguer 13 9 9 4 4
Barcelona 50 25 12 1 38 12 12
Berga 14 7 7 7 7
Cervera 10 4 2 6 2 2 4
El Vendrell 12 7 7 5 5
Falset 11 7 7 1 3 4
Figueres 20 12 6 1 19 1 1
Gandesa 11 7 7 4 4
Girona 23 11 4 15 5 3 8
Granollers 18 13 13 5 5
Igualada 18 8 8 10 10
La Bisbal d'Empordà 12 2 1 5 8 4 4
La Seu d'Urgell 11 7 7 4 4
Les Borges Blanques 12 8 8 4 4
L'Hospitalet de Llobregat 26 8 1 2 4 15 11 11
Lleida 30 16 5 1 22 8 8
Manresa 27 9 1 7 17 7 3 10
Mataró 26 6 6 5 17 9 9
Montblanc 12 8 8 4 4
Olot 18 11 11 1 6 7
Puigcerdà 10 7 7 3 3
Reus 29 11 5 5 21 8 8
Sabadell 33 3 1 5 13 22 11 11
Sant Feliu de Llobregat 13 9 4 13 0
Santa Coloma de Farners 12 8 8 3 1 4
Solsona 11 7 7 4 4
Tarragona 28 7 10 2 19 2 7 9
Terrassa 31 8 5 8 21 1 9 10
Tortosa 30 20 20 2 8 10
Tremp 10 7 1 8 2 2
Valls 12 8 2 10 2 2
Vic 19 9 2 11 7 1 8
Vilafranca del Penedès 21 3 4 12 1 20 1 1
Vilanova i la Geltrú 21 15 15 6 6

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El govern espanyol, aclaparat per la reacció davant dels resultats, suggereix al rei que accepti el consell dels líders republicans i abandoni Madrid. El rei acceptà la decisió i declarà:

"Les eleccions celebrades el diumenge, em revelen clarament que no tinc, avui, l'amor del meu poble. Podria trobar mitjans suficients per tal de mantenir les meves regies prerrogatives, en eficaç forcejament amb aquells que les combaten. Però, resoludament, vull apartar-me de tot allò que sigui llençar un compatriota contra un altre, en fratricida guerra civil. I, mentre la nació es manifesta, suspenc deliberadament l'exercici del poder reial."

El 14 d'abril de 1931 un govern provisional republicà, presidit per Alcalá Zamora, es fa càrrec dels centres de poder de l'estat mentre Alfons XIII abandona Espanya. El nou govern convocà eleccions per a elaborar unes corts constituents el 28 de juny de 1931.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ley Municipal». Gaceta de Madrid, 04-10-1877.
  2. 2,0 2,1 «Ley electoral (1907)». Gaceta de Madrid, 10-08-1907.
  3. 3,0 3,1 3,2 Anuario Estadístico de España. 1931, p. 482. 
  4. Anuario Estadístico de España, 1931, p. 483. 
  5. Hoyos y Vinent, José María de. Mi testimonio. Madrid: Afrodisio Aguado, 1962. 
  6. 6,0 6,1 Soler Becerro, Raimon «Apèndix 1. Eleccions municipals de 1931». Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]