Joan Ventosa i Calvell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Ventosa i Calvell
Juan Ventosa.jpg
 Ministre d'Hisenda
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg
3 de novembre de 1917 – 2 de març de 1918
president Manuel García Prieto

18 de febrer de 1931 – 14 d'abril de 1931
President Juan Bautista Aznar-Cabañas
 Ministre d'Abastiments
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg
3 de setembre de 1918 – 9 de novembre de 1918
← Nou càrrec
President Antoni Maura i Montaner
 Diputat al Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg
28 d'abril de 1907 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Santa Coloma de Farners
 Diputat a les Corts de la República
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
3 de gener de 1934 – 2 de febrer de 1939
← -
- →
Circumscripció Barcelona
 Procurador en Corts
Coat of Arms of Spain (1945-1977).svg
16 de març de 1943 – 21 de febrer de 1946
← -
- →
Apartat Designats pel Cap de l'Estat
Dades biogràfiques
Naixement 7 de març de 1879
Barcelona
Mort 17 d'agost de 1959(1959-08-17) (als 80 anys)
Lausana Suïssa
Activitat professional
Ocupació Polític i economista
Altres dades
Partit polític Lliga Regionalista/Lliga Catalana
Parella Julia Herrera y Herrera
Modifica dades a Wikidata
Ventosa vist per Ramon Casas (MNAC).

Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i el 1903 fou fundador i secretari de la Lliga Regionalista, i el 1904 primer director del diari El Poble Català. El 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i a les eleccions generals espanyoles de 1907 diputat a Corts per Santa Coloma de Farners, càrrec que ocupà fins al 1923. Era membre de la comissió d'acció política de la Lliga Regionalista, destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives. El gener del 1917 va fer un viatge a València per tal d'organitzar una aliança amb el valencianisme conservador, però fou un fracàs.

Fou ministre de finances en el govern de concentració de Manuel García Prieto, sorgit després de la crisi provocada per l'Assemblea de Parlamentaris, del novembre del 1917 al febrer del 1918, comissari de proveïments, i després ministre, en el govern de concentració d'Antoni Maura de setembre a novembre del 1918. Fou un col·laborador íntim de Francesc Cambó, tant políticament com financerament -bona part de les cartes que li envià Cambó es conserven a la Biblioteca de Catalunya-, i també ocupà importants càrrecs empresarials com vicepresident de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad i del Banc Vitalici, president de Llum i Forces de Llevant i de la Societat Financera de la Indústria i Transport.

Partidari de la participació dins la política espanyola i de la monarquia d'Alfons XIII, fou el dirigent màxim de la Lliga quan Cambó es retirà temporalment de la política. Ocupà el ministeri de finances novament en l'últim govern de la monarquia, presidit per Juan Bautista Aznar-Cabañas, de febrer a abril del 1931

Quan es va proclamar la Segona República Espanyola i la República Catalana marxà a França. Va tornar nou mesos després i fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, i actuà sempre com a portaveu de la minoria regionalista. Durant la guerra civil espanyola col·laborà amb Francesc Cambó en l'organització de l'ajut financer al general Francisco Franco des de l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, i des de la fi del 1936 residí a Burgos.

El 1943 fou nomenat procurador a les primeres corts franquistes, i va ser un dels signants del Manifest dels Vint-i-set, lletra de 30 procuradors que demanaven Francisco Franco la restauració monàrquica. Posteriorment, el 1947 fou membre del consell privat de Joan de Borbó, participà en diverses empreses financeres amb Joan March i Ordinas i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La situación política y los problemas económicos de España (1932)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ventosa i Calvell Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Gabino Bugallal Araujo
Ministre d'Hisenda
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1917-1918
Succeït per:
Josep de Caralt i Sala
Precedit per:
Nou càrrec
Ministre d'Abastiments
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1918
Succeït per:
Pablo Garnica y Echevarría
Precedit per:
Julio Wais Sanmartín
Ministre d'Hisenda
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1931
Succeït per:
Indalecio Prieto Tuero
Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Sánchez de Toca Calvo
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 1

1942-1959
Succeït per:
José María de Oriol y Urquijo