Gaietà Vilella i Puig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGaietà Vilella i Puig
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
7 de desembre de 1933 – 7 de gener de 1936
Circumscripció Tarragona
Dades biogràfiques
Naixement 1898
Reus
Mort 1966
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Lliga Catalana
Modifica dades a Wikidata
Recreació de la fàbrica de Poblenou al carrer Fluvià, 11.

Gaietà Vilella Puig (Reus, Baix Camp, 1898Barcelona, 1966) fou un polític i financer català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Fundador, amb el seu germà Joan, de la Banca Vilella de Reus, després integrada en el Banco de Vizcaya (1969). Atret per l'art i l'arqueologia, ajudà diversos museus de Barcelona, especialment el Museu Marés, i en fundà un de privat a Camprodon, on hi tenia una col·lecció de càntirs.

Militant de la Lliga Catalana, fou escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933[1][2] i candidat del Front d'Ordre, també per la Lliga, a les eleccions del febrer de 1936.

El 1926 va agafar el relleu a l'empresa familiar "Juan Vilella, S. en C." que havia fundat el seu avi i remuntat el seu pare, i amb el seu germà fundà "Juan y Cayetano Vilella, S. en C.". La nova direcció de l'empresa va entrar al negoci d'importació i refinat del petroli amb el nom de "La Pennsylvania". Van fundar també la "Compañía Reusense de Automóviles La Hispania". Una secció de l'empresa es dedicava a temes bancaris.

El 1949, "Juan y Cayetano Vilella" canvia el seu nom i passa a denominar-se Banca Vilella coincidint amb el moment en què l'empresa familiar separa el negoci bancari de la resta d'activitats empresarials de la família. L'entitat es consolida fent de la defensa de l'economia agrícola i industrial de l'àrea d'influència de Reus, el punt més important de l'activitat de la Banca Vilella.

Més enllà del negoci financer, Gaietà Vilella va tenir vocació cultural. El 1943 fou soci fundador de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona amb Joan Prats i Tomàs, Joan Sedó i Peris-Mencheta, Alfons Macaya i Josep Porter, que va fer edicions de bibliòfil de clàssics catalans. El 1951 fou fundador i primer president de l'Associació d'Estudis Reusencs (AER).[3] Era soci d'honor del Centre de Lectura de Reus i tenia la Encomienda de Alfonso X el Sabio.

Posteriorment a la seva mort, el 31 d'octubre de 1969 se signava l'absorció la xarxa d'oficines de la Banca Vilella a Catalunya per part del Banco de Vizcaya, d'aquesta manera el banc basc va aconseguir ampliar de manera considerable la seva implantació a Catalunya. En l'actualitat el Banco de Vizcaya forma part del grup BBVA[4]

Referències[modifica]

  1. Villa García, Roberto. La República en las urnas. Madrid: Marcial Pons, 2011, p. 572. ISBN 9788492820511. 
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 683. 
  4. Cruzado, Miguel A. «El Archivo Histórico BBVA: un centro para el conocimiento de la banca, la economía y la empresa (ponència)». Curs d'Estiu, juliol 2011: Archivos de empresa al rescate (entre la gestión de la calidad y la memoria). Universitat Jaume I [Castelló], 2011, pàg. 1-30.

Bibliografia complementària[modifica]