Amadeu Aragay i Daví

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAmadeu Aragay i Daví
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 7 de gener de 1936
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 6 de desembre de 1886
Sabadell
Mort 10 d'octubre de 1965(1965-10-10) (als 78 anys)
Ciutat de Mèxic
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Polític, empresari i sindicalista català
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata
Amadeu Aragay
Dades personals
Nom complet Amadeu Aragay i Daví
Data de naixement 6 de desembre de 1886
Lloc de naixement Sabadell, Catalunya
Data de defunció 10 d'octubre de 1965(1965-10-10) (als 78 anys)
Lloc de defunció Ciutat de Mèxic, Mèxic
Posició Centrecampista
Clubs professionals 1
Anys Equip
1911-1914[1][2] CE Sabadell
1 Partits jugats i gols marcats a la lliga

Amadeu Aragay i Daví (Sabadell, 6 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 10 d'octubre de 1965)[3] fou un polític, empresari i sindicalista català.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

A la seva joventut va estudiar a l'Escola Pia de Sabadell i a l'Institut General i Tècnic de Barcelona. Treballà a l'hostal que tenien els seus pares al carrer de Sant Joan, però aviat les inquietuds polítiques l'allunyaren del negoci familiar. Va ser un destacat jugador de futbol del Centre d'Esports Sabadell i formava part de l'equip que el 1913 va guanyar la Copa del Rei de segona categoria a Madrid.[3]

Inicialment milità a les joventuts del Partit Republicà Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux, i fou molt combatiu amb Solidaritat Catalana des de les pàgines de El Progreso, i des dels setmanaris sabadellencs El combate i ¡Rebeldes!, en els quals escrivia amb el pseudònim Fray Amado Araga.[4] Fou regidor pel mateix PRR de l'Ajuntament de Sabadell (1911-1914), però des del 1915 va mantenir postures crítiques amb el partit[4] i s'aproximà al Bloc Republicà Autonomista.

Gràcies a la influència de Lluís Companys i Francesc Layret, el 1922 va participar de la fundació de la Unió de Rabassaires, de la que en fou nomenat secretari general el 1924 fins al 1936,[5] moment en què fou expulsat del sindicat.[4] Alhora es va anar distanciant del lerrouxisme. En aquests anys es va casar amb la republicana i feminista Leonor Viñerta.[6]

El 1930 va signar el Manifest d'Intel·ligència Republicana i el gener de 1931 fou empresonat quatre setmanes al Castell de Montjuïc per donar suport a la sublevació de Jaca. El març de 1931 participà en la Conferència d'Esquerres i s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. Escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona el 14 d'abril,[4] va participar amb Lluís Companys, el dibuixant Ricard Opisso i altres, de l'ocupació de la casa de la ciutat tot participant en la proclamació de la República Catalana.

A les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya,[7] i participà en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària (1932) en defensa dels rabassaires catalans. El 1936 fou expulsat de la Unió de Rabassaires[4] per oposar-se a la forta influència del PSUC.

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic. Entre els anys 1941 i 1942 va redactar unes notes biogràfiques sobre Lluís Companys que es conserven al fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, d'alt valor històric i testimonial, les quals havia adreçat al jurista i polític Ángel Ossorio y Gallardo mentre estava treballant en el seu llibre Vida y sacrifico de Companys. A Mèxic DF treballà en diverses activitats comercials. Intervingué en els diversos grups catalanistes i fou membre actiu a l'Orfeó Català de Mèxic. També fou durant tota la seva vida un destacat membre de la francmaçoneria.

El 24 d'abril de 1998 Sabadell li dedicà una plaça al barri del Centre.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El ocaso de las almas (1915)
  • El pirata (opereta)
  • Terra nostra (El rabassaire) (1925)[8]
  • La tragedia de Quimot (1926)[9]
  • El problema agrari català (1933)[4][10]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «En Sabadell». Mundo Deportivo, 16-02-1911. [Consulta: 1 desembre 2014].
  2. «En Sabadell». Mundo Deportivo, 07-05-1914. [Consulta: 1 desembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Nomenclàtor. «Plaça d'Amadeu Aragay». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 10 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 52
  5. Sàiz i Xiqués, Carles. Joaquim Pou Mas, 1891-1966, dinamisme i ambició: de cooperativista agrari a conseller de la Generalitat. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.48. ISBN 8484151786. 
  6. MOTA MUÑOZ, José Fernando. «Elionor Vinyerta, republicana i feminista». [Consulta: 22 febrer 2016].
  7. Fitxa del Congrés dels Diputats
  8. Aragay, Amadeu. Terra Nostra. El rabassaire. Barcelona: L'Avenç Gràfic, 1925. 
  9. Aragay, Amadeu. La tragèdia de Quimot. Barcelona: Lux, 1926. 
  10. Aragay, Amadeu. El problema agrari català. Barcelona: Porcar, 1933.