Manuel Florensa i Farré
 Manuel Florensa i Farré | |
|---|---|
Diputat al Congrés dels Diputats
 | |
| 4 de maig de 1923 – 6 de juny de 1923 | |
| Circumscripció | Lleida[1] |
Diputat a les Corts de la República
 | |
| 20 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939 | |
| Circumscripció | Lleida |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
1885 Lleida |
| Mort |
1976 Lleida |
| Alma mater | Universitat de Barcelona |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Advocat |
| Altres dades | |
| Partit polític |
Lliga Regionalista Lliga Catalana |
 | |
Manuel Florensa i Farré (Lleida, 1885 - 1976) fou un advocat i polític lleidatà, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.
Biografia[modifica]
Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Saragossa, on es doctorà en Dret Mercantil. Fou president del Canal de Catalunya i Aragó i membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI).
Militant del Partit Liberal Fusionista de 1911 a 1917, fou diputat per Cervera-Solsona el 1911, 1913 i 1917 i vicepresident de la comissió Provincial el 1915-1916. El 1917 es passà a la Lliga Regionalista, després Lliga Catalana partit amb el qual fou nomenat governador civil de Logronyo (1921) i novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1923.
Durant la segona república espanyola fou diputat per la província de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1933 i de 1936 pel Front Català d'Ordre.[2]
Referències[modifica]
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Enllaços externs[modifica]
| |||||||
.svg){kind=small}
| |||||||||||||||||||||||
|
