Faustí Ballvé i Pallisé

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Faustí Ballvé i Pellicer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFaustí Ballvé i Pallisé
Faustino Ballvé.jpg
modifica
Biografia
Naixement21 octubre 1887 modifica
Sants (Barcelonès) modifica
Mort31 octubre 1958 modifica (71 anys)
Ciutat de Mèxic modifica
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióBarcelona
Dades personals
NacionalitatEspañola i Mexicana
ReligióAteu
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitFront d'Esquerres
Família
CònjugeKate Müller

Faustí Ballvé i Pallisé (Sants, 21 d'octubre de 1887 - Mèxic, 31 d'octubre de 1958)[1] fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Faustí Ballvé va néixer a la vila de Sants, abans de l'agregació d'aquesta població a Barcelona de l'any 1897, fill de Josep Ballvé i de Dolors Pallisé i Mariné. Fou el segon fill de tres germans (Josep, Faustí i Lluís). Estudià dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la Universitat de Madrid, i va ampliar estudis a la Gran Bretanya i Alemanya, cosa que li va permetre treballar com a advocat al consolat alemany a Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la Societat d'Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín.

Va obtenir una beca a finals de 1910 per a poder realitzar estudis de Sociologia a Alemanya.[2]

Es va casar el juliol de 1913 en Brentford, Middlesex, Anglaterra, amb l'alemanya Helene Kathe Muller Jaeckel (1887-1966), amb qui va tenir dos fills: Otger i Elena Dolors. Després va tornar a Barcelona, on es va establir com a advocat al carrer Mallorca.

El 1925 fou un dels fundadors a Catalunya del Partit Català d'Acció Republicana,[3] que el 1935 es transformà en Partit Republicà d'Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, amb el que fou elegit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins del Front d'Esquerres.[4] En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, mentre a Espanya el Tribunal de Responsabilitats Polítiques l'obria un expedient sancionador.[5] Va arribar a Mèxic el 1942 a bord del vaixell Nyassa. En aquest país fou professor d'economia a l'Institut Tecnològic de Mèxic (ITM) i a la facultat de dret de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).

Obres[modifica]

  • Libertad y economía (1954)
  • Diez lecciones de economía (1956)
  • Esquema de metodología jurídica (1956)
  • Formulación procesal civil (1958)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]