Ramon Pla i Armengol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Pla i Armengol
Naixement 1880
Alentorn
Mort 1956
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Fundador del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la Tuberculosi
Un dels peoners mundials de la Teoria mutativa del bacil de Koch
Ocupació Metge
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat

Partit polític Unió Socialista de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Ramon Pla i Armengol (Alentorn, Artesa de Segre, Noguera, 1880 - Barcelona, 1956) fou un metge i polític català.

Trajectòria mèdica[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1901 i doctorat a la Universitat de Madrid en 1904, especialitzat en bacteriologia. Treballà com a metge a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i fou ajudant del doctor Ramon Turró i Darder al Laboratori Municipal de Bacteriologia. El 1903 va fundar el Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi i des del 1907 fou el redactor d'Annals de Medicina.[1] El 1918, l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya sol·licità de la Mancomunitat de Catalunya que subvenciones aquests treballs, creant-ne poc temps després en el manicomi de Salt, sota els auspicis d'aquell organisme, un laboratori antituberculós dirigit per Ravetllat i Estech i Pla i Armengol, que funcionà un període de tres anys, acabat el qual aquests doctors van publicar una memòria sobre els treballs realitzats, a la que seguiren altres exposant les bases científiques del sèrum elaborat per ells per curar aquella terrible malaltia.[2] Fou un dels peoners mundials de la teoria mutativa del bacil de Koch, que conduí a la descoberta de la vacunació antituberculosa de Calmette.

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

Interessat per la política de ben jove, ingressà a la Unió Catalanista de la mà de Domènec Martí i Julià i Manuel Serra i Moret, i en el III Congrés de Metges de Llengua Catalana de 1919 proposà la fundació d'un sindicat de metges. El 1917 ingressà a l'Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i el 1919 en fou candidat a diputat provincial pel districte Vilanova-Sant Feliu, però no fou escollit. Durant aquells anys destacà pel seu anticatalanisme i per mostrar-se partidari de col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera. Va representar diverses agrupacions socialistes als Congressos del PSOE de 1928, 1931 i 1932 i de 1931 a 1932 fou president de la Federació Catalana del PSOE.[3]

El 1933 abandonà el PSOE per ingressar a la Unió Socialista de Catalunya (USC). A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres.[4] Participaria en la darrera sessió de les Corts republicanes al Castell de Figueres, el dia 1 de febrer de 1939. Després es va exiliar a Bèlgica i França i, el 1942 arribà a Mèxic a bord del Nyassa. Allí va col·laborar amb la Borsa del Metge Català a Mèxic i hi fundà les Edicions Minerva amb Miquel A. Marín i Ricard Mestre i Ventura. El 1947 va anar a París, on va treballar per a la Creu Roja Republicana, i el 1948 tornaria a Barcelona.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La dieta hídrica (1907)
  • De Catalanisme (1908)
  • Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910)
  • De com s'estima la vida i perquè (1917)
  • El socialismo en Cataluña (1930)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]