Martí Esteve i Guau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMartí Esteve i Guau
Retrat de Martí Esteve i Guau.jpg
Retrat de Martí Esteve i Guau, aproximadament a l'edat de 42 anys.
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931[1] – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció Barcelona ciutat

28 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Girona
Dades biogràfiques
Naixement 1895
Torà, Segarra
Mort 1977
Ciutat de Mèxic
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Altres dades
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Martí Esteve i Guau (Torà, Segarra 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat a la Secció d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general el 1918. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista el 1921-1923 i col·laborà a La Veu de Catalunya, Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Va publicar el 1917 la primera biografia d'Enric Prat de la Riba.[2]

Fou un dels fundadors i membre del comitè executiu d'Acció Catalana Republicana i director de La Publicitat del 1922 al 1926. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre de la diputació provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona[3] i de la ponència redactora de l'Estatut de Núria, i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i conseller de finances de la Generalitat de Catalunya fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern català.

Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat, i fou nomenat novament conseller del març fins al setembre. Quan esclatà la guerra civil espanyola marxà a París com a advocat de l'ambaixada espanyola a París. El juny de 1939 s'exilià a Cuba, on residí fins al 1961 i hi fou un membre actiu de la colònia catalana. De Cuba es traslladà a Mèxic, on treballà com a traductor a l'ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de México (BANAMEX).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. «Martí Esteve i Guau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 408. ISBN 84-7202-716-3 [Consulta: 19 març 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jesús, Mestre i Campi. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya. 6a ed.. Barcelone: Edicions 62, 2004. ISBN 978-84-412-1885-7.