Martí Esteve i Guau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMartí Esteve i Guau
Retrat de Martí Esteve i Guau.jpg
Retrat de Martí Esteve i Guau, aproximadament a l'edat de 42 anys. modifica
Biografia
Naixement1895 modifica
Barcelona modifica
Mort1977 modifica (81/82 anys)
Ciutat de Mèxic modifica
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
28 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Girona
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
16 octubre 1931 – 9 octubre 1933
← Gabriel Alomar i Villalonga
Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Barcelona
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Conseller de la Generalitat de Catalunya
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióEscriptor
PartitERC

Martí Esteve i Guau (Torà, Segarra 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Biografia[modifica]

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat a la Secció d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general el 1918. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista el 1921-1923 i col·laborà a La Veu de Catalunya, Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Va publicar el 1917 la primera biografia d'Enric Prat de la Riba.[1]

Fou un dels fundadors i membre del comitè executiu d'Acció Catalana Republicana i director de La Publicitat del 1922 al 1926. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre de la diputació provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona[2] i de la ponència redactora de l'Estatut de Núria, i fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern català.

Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat i nomenat novament conseller del març fins al setembre. Quan esclatà la guerra civil espanyola marxà a París com a advocat de l'ambaixada espanyola. El juny de 1939 s'exilià a Cuba, on residí fins al 1961 i hi fou un membre actiu de la colònia catalana. De Cuba es traslladà a Mèxic, on treballà com a traductor a l'ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de México (BANAMEX).

Referències[modifica]

  1. «Martí Esteve i Guau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 408. ISBN 84-7202-716-3 [Consulta: 19 març 2014]. 

Bibliografia[modifica]

  • Jesús, Mestre i Campi. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya. 6a ed.. Barcelone: Edicions 62, 2004. ISBN 978-84-412-1885-7.