Martí Esteve i Guau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMartí Esteve i Guau
Retrat de Martí Esteve i Guau.jpg
Retrat de Martí Esteve i Guau, aproximadament a l'edat de 42 anys.
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931[1] – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció Barcelona ciutat

28 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Girona
Dades biogràfiques
Naixement 1895
Torà, Segarra
Mort 1977
Ciutat de Mèxic
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Escriptor
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Martí Esteve i Guau (Torà, Segarra 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat a la Secció d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general el 1918. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista el 1921-1923 i col·laborà a La Veu de Catalunya, Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Va publicar el 1917 la primera biografia d'Enric Prat de la Riba.[2]

Fou un dels fundadors i membre del comitè executiu d'Acció Catalana Republicana i director de La Publicitat del 1922 al 1926. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre de la diputació provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona[3] i de la ponència redactora de l'Estatut de Núria, i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i conseller de finances de la Generalitat de Catalunya fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern català.

Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat, i fou nomenat novament conseller del març fins al setembre. Quan esclatà la guerra civil espanyola marxà a París com a advocat de l'ambaixada espanyola a París. El juny de 1939 s'exilià a Cuba, on residí fins al 1961 i hi fou un membre actiu de la colònia catalana. De Cuba es traslladà a Mèxic, on treballà com a traductor a l'ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de México (BANAMEX).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. «Martí Esteve i Guau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 408. ISBN 84-7202-716-3 [Consulta: 19 març 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jesús, Mestre i Campi. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya. 6a ed.. Barcelone: Edicions 62, 2004. ISBN 978-84-412-1885-7.