Salvador Albert i Pey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSalvador Albert i Pey
Nom original Salvador Albert
 Diputats al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
18 de juny de 1910 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció La Bisbal d'Empordà[1]
 Diputat a les Corts de la República
Escudo de la Segunda República Española.svg
4 de juliol de 1931 – 12 de maig de 1933
← -
- →
Districte Girona
Dades biogràfiques
Naixement 31 de març 1845
Palamós
Mort 1944
Cerdanyola
Activitat professional
Ocupació Periodista, polític i escriptor
Gènere novel·la
Altres dades personals
Partit polític UFNR
ERC
Modifica dades a Wikidata

Salvador Albert i Pey (Palamós, Baix Empordà, 1868 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1944) va ser un polític i escriptor català.[2]

Estudià dret, però no acabà la carrera. De jove va militar en el republicanisme possibilista, representat primer per la UFNR i després pel Partit Republicà Català. A les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914 fou elegit diputat per La Bisbal, fent-se famós a tot el país per superar el que en principi era el gran favorit, Francesc Cambó.[2] Gràcies als electors de Sant Feliu de Guíxols, que el van triar massivament, va anar revalidant l'acta de diputat a les eleccions de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. En aquestes conteses sovint participava de coalicions republicanes, d'esquerres i catalanistes. Juntament amb Joaquim Salvatella formava part de l'anomenat "baluard empordanès" per la fidelitat que els mostraven els seus electors.[2]

Proclamada la Segona República Espanyola, fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 per ERC, essent el candidat amb més vots de tota la província de Girona. Just després fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-1934).[2] Després de la guerra civil espanyola va romandre empresonat a Girona a la mateixa cel·la que Carles Rahola i Llorens, i fou alliberat poc abans de morir.

Obres[modifica | modifica el codi]

Van destacar els seus estudis sobre Amiel i Ibsen i col·laborà a la Revista de Catalunya, La Publicitat, La Jornada, i El Imparcial de Madrid.[2] També va escriure poemes molt influïts per Joan Maragall

Poesia

Novel·la

Teatre

  • El despertar d'un cor, (1896)

Assaig

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Consta de 40 cartes de Salvador Albert i Pey adreçades a Encarnació Gimeno entre 1929 i 1942. Inclou també 3 cartes d'Aurora Sala, esposa de Salvador Albert, i 1 cara de Salvador Albert a Joan Borrell i Nicolau (1931). El contingut de la correspondència és privat.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 20
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 219
  4. «Salvador Albert i Pey». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]