Joan Ventosa i Roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Ventosa i Roig
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 7 de gener de 1936
Circumscripció Barcelona
 Conseller d'Economia i Agricultura
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
4 d'octubre de 1933 – 3 de gener de 1934
Dades biogràfiques
Naixement 11 de desembre de 1883
Vilanova i la Geltrú
Mort 30 de juliol de 1961(1961-07-30) (als 77 anys)
Mèxic Mèxic
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Pedagog
Altres dades personals
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de desembre de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família benestant de Vilanova de caràcter liberal, va viure l'ambient de la Vilanova de l'època de l'"Havana Xica", amb una intensa vida cultural, la qual cosa va influir en l'educació i les seves inquietuds intel·lectuals. Va rebre una educació religiosa abans d'iniciar estudis de farmàcia a la Universitat de Barcelona. Durant la seva estada a Barcelona s'inscrigué al Centre Escolar Catalanista on coneix a Àngel Guimerà, Pere Aldavert, el mestre Enric Morera, Domènec Martí i Julià, i Pompeu Gener, entre d'altres. Amplià els seus estudis a París i els orientà vers l'agricultura, on obtingué el títol de perit agrícola el 1907, en l'Escola Provincial d'Agricultura de Barcelona.

Es casà amb Pepita Pinilla i Campoamor, neboda de l'advocat republicà Jesús Pinilla i Fornell, un dels fundadors del Partit Republicà Català. Tingueren quatre fills.

Retornà a Vilanova i col·laborà en el setmanari republicà federal La Democracia, que s'havia creat l'abril de 1907 i del qual fou de seguida el director. Publicà nombrosos articles a La Humanitat, L'Opinió, La Publicitat, La Renaixença, etc.

Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1922-1934) i de la Federació Nacional de Cooperatives d'Espanya (1929-1934). També fou membre del Comitè Central de l'Aliança Cooperativista Internacional (1924-1944). Col·laborà en la redacció de la Llei de cooperatives de la Segona República i en la Llei de bases de la cooperació catalana (1934). El 1909 s'afilià al Partit Republicà Federal de Vilanova, i dos anys més tard en fou el president. El desembre de 1909 va ser regidor de Vilanova i l'any 1916, el primer alcalde per sufragi popular de la seva ciutat.

Com a alcalde s'adherí a l'Assemblea de Parlamentaris, el 1917, de la mateixa manera com havia donat suport amb entusiasme a la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Amb el suport del Partit Republicà Federal i de la Unió de Rabassaires, es presentà a les eleccions legislatives de 1923, que no pogué guanyar enfront de Josep Bertran i Musitu de la Lliga Regionalista.

La seva prolífica activitat el portà a fundar l'any 1912 el Montepiu i Caixa d'Invalidesa Vilanovina, a ser president de Parcs i Arbrats de Vilanova i de la cooperativa La Regeneradora; fou director del Laboratori Municipal d'Higiene; vicepresident de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

Amb la dictadura de Primo de Rivera va estar suspès del seu càrrec com a director del Laboratori Municipal, al negar-se a entrar a la Unión Patriótica. Després de les eleccions municipals espanyoles de 1931, Ventosa proclamà la República catalana des del balcó de la Casa de la Vila. Fou elegit diputat a les Corts Espanyoles per la demarcació provincial de Barcelona amb el segon major nombre de vots després de Lluís Companys. A les corts, el 1932 defensà la qüestió rabassaire, i formà part de la comissió de traspassos de competències fruit de l’estatut de Núria. De l'octubre de 1933 al gener de 1934 formà part del govern del president Macià com a conseller d'Economia i Agricultura. Arran dels Fets del sis d'octubre de 1934, s'exilià a París primer, i a Brussel·les més tard, d'on tornà a Catalunya. El 26 d'abril de 1936, fou elegit compromissari per a les eleccions a la presidència de la Segona República Espanyola. Entre el 1937 i el 1939 formà part del Consell d'Economia de Catalunya, i fou secretari de la Junta General de Cooperación, a proposta de Negrín.

Exiliat a Mèxic a partir del novembre de 1941, després d'una segona estada a París, treballà com a químic i creà una fàbrica d'hiperclorit de calci. Un temps més tard treballarà al món de l'educació i el cooperativisme. El 1948 ingressà a la Departament d'Educació Cooperativa, i a causa de la seva tasca, el 1956 fou encarregat per la UNESCO d'estudi sobre les cooperatives escolars al món. Alhora, formà part de la junta directiva d'ERC a l'exili fins al 1950.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Las cooperativas obreras (1918)
  • Importancia y estado de la cooperación en el mundo (1947)
  • Las cooperativas y el Estado (1949)
  • Temas cooperatistas de actualidad (1950)
  • Elementos de cooperación escolar (1955)
  • La cooperación escolar, estudi elaborat per a la UNESCO (1957)
  • El moviment cooperatiu a Catalunya (1961)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Mias i Codina
Conseller d'Economia i Agricultura
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg

octubre-1933 – desembre-1933
Succeït per:
Joan Comorera i Soler