Alexandre Gallart i Folch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlexandre Gallart i Folch
Biografia
Naixement24 octubre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1972 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Buenos Aires, Argentina Argentina
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitLliga Catalana
Família
PareJosep Gallart i Forgas Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancesc de Paula Folch i Amich (avi matern) Modifica el valor a Wikidata

Alexandre Gallart i Folch (Barcelona, 24 d'octubre de 1893[1] - Buenos Aires, 1972) fou un jurista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Fill de Josep Gallart i Forgas natural de La Bisbal d'Empordà i de Mercè Folch i Parellada natural de Barcelona, propietaris del Palau de les Heures. Net de Francesc de Paula Folch i Amich. Llicenciat i doctorat en Dret per la Universitat de Barcelona, hi fou professor de dret del treball entre 1917 i 1936, així com de l'Escola d'Estudis Socials de la Generalitat de Catalunya. El 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball d'Espanya. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per Barcelona ciutat per la Lliga Catalana.[2] També fou Conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 14 de desembre de 1935 i el 16 de febrer de 1936.

En esclatar la guerra civil espanyola donà suport al nou règim franquista, fou assessor de la Junta de Burgos i el 1939 treballà al Ministeri d'Acció Sindical. Poc després, però, s'exilià cap a l'Argentina, on fou assessor de diverses empreses i publicà nombrosos llibres de dret de treball, camp on esdevingué una autoritat reconeguda.

Obres[modifica]

  • Derecho español del trabajo (1936)
  • El ocaso de una gran utopía. Consideraciones sobre el pensamiento político de la Edad Contemporánea (1941)
  • El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958)
  • Las Convenciones Colectivas de condiciones de trabajo

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]