Josep Maria Trias de Bes
Josep Maria Trias de Bes i Giró (Barcelona, 5 de novembre de 1890 [1]- Barcelona, 1965) va ser un jurista i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.
Biografia[modifica]
Josep Maria Trias de Bes i Giró era fill de Joan de Déu Trias i Giró (1859-1914) i Rosa Bes Baguer. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Després de doctorar-se en dret a la Universitat de Madrid va ser catedràtic de dret internacional a la Universitat de Salamanca (des del 1916 fins al 1919) i posteriorment a la de Barcelona (des del 1919 fins al 1960). També treballà com a advocat al bufet del seu pare.
Es casà amb Teresa Borràs de Quadras i tingueren tres fills, Josep Maria Trias de Bes Borràs, pare de Josep Maria Trias de Bes i Serra, i Rosa i Montserrat, casada aquesta última amb Francesc Tusquets Padrosa i mare de Carles Tusquets i Trias de Bes.[2] La seva germana Montserrat Trias de Bes i Giró estava casada amb el ginecòleg Santiago Dexeus i Font, per la qual cosa també fou oncle dels germans Josep Maria i Santiago, fundadors de l'Institut Universitari Dexeus.
En el camp polític va ser militant de la Lliga Regionalista i diputat al Congrés dels Diputats els anys 1919, 1923, 1933 i 1936 per les circumscripcions de la Seu d'Urgell i Granollers.[3]
A més, va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Trias de Bes va ser el marmessor i assessor de Francesc Cambó i Batlle. Durant la Guerra Civil, es va oferir com a expert en Relacions Internacionals a la direcció del bàndol nacional, encapçalada per Francisco Franco. D'altra banda, va ser membre del consell privat del comte de Barcelona.
Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta que, designats pel Ministeri de Governació, el 21 de desembre de 1938 van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936”.
En el franquisme, va ser cap de l'assessoria del Ministeri d'afers exteriors. També va ser membre de la Comissió de Codificació del Ministeri de Justícia i va representar a Espanya en el Tribunal Internacional de Justícia. Com a jurista va presidir l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.[4] i fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1945.[5] Va morir a Barcelona l'any 1965.
Obres[modifica]
- Nuevas orientaciones sobre la nacionalidad y la admisión de extranjeros (1913)
- Derecho internacional público y privado (1926)
- Derecho internacional privado (1932)
Referències[modifica]
- ↑ «Naixements.1895.Registre núm.5483.Jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-11-1895. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «TRIAS DE BES Y GIRÓ, José María (1890-1965)» (en castellà). Universidad Carlos III, 2015. Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Josep Maria Trias de Bes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Medalla 13 Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine. de la RACMYP
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Ventosa i Calvell |
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1959-1965 |
Succeït per: Ramon Maria Roca i Sastre |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor |
 Medalla 13 1945-1965 |
Succeït per: Manuel Díez-Alegría Gutiérrez |
Marià Maspons i Labrós (1876-1879) · Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (1881-1893/1898) · Manuel Planas i Casals/Álvaro Carvajal Melgarejo (1896) · Felip Ricart de Córdoba (1899) · Frederic Travé i Escardó (1901/1905) · Robert Ferratges i Domínguez (1903) · Ignasi Girona i Vilanova (1907) · Bonaventura Maria Plaja i Tapis (1910-1916) · Joan Lligé i Pagès (1918-1919) · Francesc Torras i Villà (1920) · Josep Maria Trias de Bes i Giró (1923) |  | |
Constancio Gambel Aybar (1876) · José Porrúa y Moreno/Francesc Xavier Tort i Martorell (1879/1884) · Isidre Boixader i Solana (1881/1886) · Ramón Martínez Campos y Rivera (1891-1901) · Ricardo Guillerna y de las Heras (1903) · Joan Garriga i Massó (1905-1910) · Eduard Aunós i Cau (1914) · Vicente Sales Musoles (1916) · Josep Maria Trias de Bes i Giró (1918-1919) · Joan Sarradell i Farràs (1920-1923) |  | |
.svg){kind=small}
- Juristes barcelonins contemporanis
- Militants barcelonins de la Lliga
- Franquistes catalans
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga
- Diputats al Parlament de Catalunya per la Lliga
- Diputats pel districte de Granollers
- Diputats pel districte de la Seu d'Urgell
- Professors de dret
- Professors de la Universitat de Salamanca
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Estudiants de dret de la UB
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Presidents de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
- Morts a Barcelona
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1890