Josep Maria Trias de Bes i Giró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Trias de Bes i Giró
José María Trías de Bes.png
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
6 de març de 1918 – 2 d'octubre de 1920
Circumscripció La Seu d'Urgell[1]

9 de maig de 1923 – 6 de juny de 1923
Circumscripció Granollers
 Diputat a les Corts de la República
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
8 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció província de Barcelona
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
8 de desembre de 1932 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció província de Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 1890
Barcelona
Mort 1965
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Advocat
Ocupador Universitat de Salamanca
Altres dades personals
Partit polític Lliga Regionalista
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Trias de Bes i Giró (Barcelona, 1890 - Barcelona, 1965) va ser un jurista i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Josep Maria Trias de Bes i Giró va ser fill de Joan de Déu Trias de Bes. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Després de doctorar-se en dret a la Universitat de Madrid va ser catedràtic de dret internacional a la Universitat de Salamanca (des del 1916 fins al 1919) i posteriorment a la de Barcelona (des del 1919 fins al 1960). També treballà com a advocat al bufet del seu pare.

En el camp polític va ser militant de la Lliga Regionalista i diputat al Congrés de Diputats els anys 1919, 1923, 1933 i 1936 per les circumscripcions de la Seu d'Urgell i Granollers.[2]

A més, va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Trias de Bes va ser el marmessor i assessor de Francesc Cambó i Batlle. Durant la Guerra Civil, es va oferir com a expert en Relacions Internacionals a la direcció del bàndol nacional, encapçalada per Francisco Franco. D'altra banda, va ser membre del consell privat del comte de Barcelona.

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta els qui designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936”.

En el franquisme, va ser cap de l'assessoria del Ministeri d'afers exteriors. També va ser membre de la Comissió de Codificació del Ministeri de Justícia i va representar a Espanya en el Tribunal Internacional de Justícia. Com a jurista va presidir l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.[3] i fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1945.[4] Va morir a Barcelona l'any 1965.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Nuevas orientaciones sobre la nacionalidad y la admisión de extranjeros (1913)
  • Derecho internacional público y privado (1926)
  • Derecho internacional privado (1932)

Referències[modifica | modifica el codi]

Premis i fites
Precedit per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 13

1945-1965
Succeït per:
Manuel Díez-Alegría Gutiérrez