Vés al contingut

Josep Maria Trias de Bes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Trias de Bes i Giró)
Infotaula de personaJosep Maria Trias de Bes i Giró

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1965 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Barcelona
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1959 – 1965
← Joan Ventosa i CalvellRamon Maria Roca i Sastre →
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (província)
Diputat a les Corts republicanes
18 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (província)
Diputat al Parlament de Catalunya
8 desembre 1932 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat a Corts
9 maig 1923 – 6 juny 1923
← Francesc Torras i Villà
Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers
Diputat a Corts
6 març 1918 – 2 octubre 1920
← Vicente Sales MusolesJoan Sarradell i Farràs →
Circumscripció electoral: la Seu d'Urgell
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
OcupadorUniversitat de Salamanca
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista
Membre de
Família
PareJoan de Déu Trias i Giró Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles Tusquets i Trias de Bes (net)
Francesc Tusquets i Trias de Bes (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Trias de Bes i Giró (Barcelona, 5 de novembre de 1890 [1]- Barcelona, 1965) va ser un jurista i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Després de doctorar-se en dret a la Universitat de Madrid va ser catedràtic de dret internacional a la Universitat de Salamanca (des del 1916 fins al 1919) i posteriorment a la de Barcelona (des del 1919 fins al 1960). També treballà com a advocat al bufet del seu pare.

En el camp polític va ser militant de la Lliga Regionalista i diputat al Congrés dels Diputats els anys 1919, 1923, 1933 i 1936 per les circumscripcions de la Seu d'Urgell i Granollers.[2]

A més, va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Trias de Bes va ser el marmessor i assessor de Francesc Cambó i Batlle. Durant la Guerra Civil, es va oferir com a expert en Relacions Internacionals a la direcció del bàndol nacional, encapçalada per Francisco Franco. D'altra banda, va ser membre del consell privat del comte de Barcelona.

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta que, designats pel Ministeri de Governació, el 21 de desembre de 1938 van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936”.

En el franquisme, va ser cap de l'assessoria del Ministeri d'afers exteriors. També va ser membre de la Comissió de Codificació del Ministeri de Justícia i va representar Espanya en el Tribunal Internacional de Justícia. Com a jurista va presidir l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.[3] i fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1945.[4] Va morir a Barcelona l'any 1965.

Família[modifica]

Josep Maria Trias de Bes i Giró és fill de Joan de Déu Trias (1859-1914) i Rosa Bes Baguer. Alhora, és net de Frederic Trias.

Es casà amb Teresa Borràs de Quadras i tingueren tres fills:

  1. Josep Maria Trias de Bes i Borràs, pare de Josep Maria Trias de Bes i Serra, el seu net.
  2. Rosa Trias de Bes i Borràs.
  3. Montserrat Trias de Bes i Borràs, casada amb Francesc Tusquets Padrosa i mare de Francesc Tusquets i de Carles Tusquets, també nets de Josep Maria.[5]

La seva germana Montserrat Trias de Bes i Giró era casada amb el ginecòleg Santiago Dexeus i Font (el seu cunyat, per tant), de manera que és oncle dels germans Josep Maria Dexeus i Trias de Bes i Santiago Dexeus, fundadors de l'Institut Universitari Dexeus.

Alhora, també és avi de Xabier Añoveros i Julio Añoveros i ressogre de Julia García-Valdecasas.

Obres[modifica]

  • Nuevas orientaciones sobre la nacionalidad y la admisión de extranjeros (1913)
  • Derecho internacional público y privado (1926)
  • Derecho internacional privado (1932)

Referències[modifica]

  1. «Naixements.1895.Registre núm.5483.Jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-11-1895. [Consulta: 23 juny 2019].
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. «Josep Maria Trias de Bes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Medalla 13 Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine. de la RACMYP
  5. «TRIAS DE BES Y GIRÓ, José María (1890-1965)» (en castellà). Universidad Carlos III, 2015. Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 30 desembre 2020].
Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Ventosa i Calvell
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1959-1965
Succeït per:
Ramon Maria Roca i Sastre
Premis i fites
Precedit per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 13

1945-1965
Succeït per:
Manuel Díez-Alegría Gutiérrez