Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Eleccions al Parlament de Catalunya (1932)
85 escons al Parlament de Catalunya
20 de novembre de 1932
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Francesc Macià Joan Ventosa Joan Comorera
Cap de llista Francesc Macià Joan Ventosa Joan Comorera
Candidatura ERC LR USC
Escons aconseguits 56 16 5
4a candidatura 5a candidatura 6a candidatura
Jaume Simó
Cap de llista Jaume Simó Joan Soler Abel Velilla
Candidatura PRAT UC PRDF
Escons aconseguits 4 1 1
Parliament of Catalonia election, 1932 results.svg
 Flag of Catalonia.svg 1980

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Procés electoral[modifica | modifica el codi]

Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià.[1] Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys.

L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català.

Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14). El sistema electoral triat fou el mateix que regia per les Corts Espanyoles, conegut com a majoritari per districtes, amb reserva de minories, de tal manera que l'elector disposava d'un nombre múltiple de vots d'uns 3/4 dels diputats a elegir en la seva circumscripció. A la pràctica aquest sistema representava que la candidatura guanyadora s'enduia aquestes 3/4 parts dels escons (el que es coneixia com "majories") i el segon partit la resta ("minories"). Els partits menors tenien molt poques possibilitats d'aconseguir representació. Al Parlament s'elegien 68 diputats de majoria i 17 de minoria.

Les eleccions van donar una aclaparadora victòria a la coalició republicano-socialista encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya i integrada a més per la Unió Socialista de Catalunya i per altres petits partits republicans. Liderada per Francesc Macià, va obtenir les majories a les 5 circumscripcions - 67 dels 85 escons de la càmera catalana - mentre que la coalició encapçalada per la Lliga Regionalista aconseguia 17 dels 18 reservats a la minoria i el Partit Catalanista Republicà aconseguia el restant. El Partit Republicà Radical - un 5% - la Dreta de Catalunya - un 3% - i el Bloc Obrer i Camperol - un 2% - no aconseguiren representació.

Història de la legislatura[modifica | modifica el codi]

El 6 de desembre de 1932 es constituí el Parlament de Catalunya amb 83 diputats. El dia 14 de desembre el Parlament elegí Francesc Macià com a 122è. President de la Generalitat, i a Lluís Companys, també d'ERC, com a President del Parlament de Catalunya.

El 20 de desembre de 1932, el President Macià presentava el primer Govern de la Generalitat estatutària.

L'última sessió del Parlament, a la seu del palau, fou l'1 d'octubre de 1938, el mateix mes que el general Franco decretà la suspensió del règim autonòmic, en derogar-ne l'Estatut de Núria. La Generalitat començà aleshores els anys de l'exili.

Després de 1932 i fins a l'any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament de Catalunya a causa primer de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per la dictadura franquista, entre 1938 i 1976.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1932

Candidatures Vots 1932 % Vot 1932 Parl. 1932
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 269.550 52,6 56
Lliga Regionalista (LR) 137.990 27,0 16
Unió Socialista de Catalunya (USC) - amb ERC 5
Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRAT) - amb ERC 4
Unió Catalanista (UC) - amb ERC 1
Partit Republicà Federal (PRF) - amb ERC 1
Partit Catalanista Republicà+Acció Catalana Republicana (PCR/ACR) 39.280 7,7 1
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) - amb LR 1
P. Republicà Radical (PRR) 25.795 5,0 -
Altres partits sense representació 39.445 7,9 -

Diputats elegits per partits i circumscripcions[modifica | modifica el codi]

ERC LR USC PRAT UC UDC PRDF PCR
Barcelona Ciutat
  1. Martí Barrera i Maresma (52547)
  2. Nicolau Battestini i Galup (54786)
  3. Joan Casanellas i Ibars (55640)
  4. Amadeu Colldeforns i Margalló[2][3] (54966)
  5. Josep Dencàs i Puigdollers (55794)
  6. Miquel Guinart i Castellà (54262)
  7. Joan Lluhí Vallescà (57716)
  8. Francesc Macià i Llussà (62190) [4]
  9. Pere Màrtir Rossell i Vilar (54004)
  10. Carles Pi i Sunyer (59019)
  11. Joan Puig i Ferreter (57990)
  12. Francesc Ribas i Soberano (54052)
  13. Jaume Serra i Húnter[5] (58643)
  14. Joan Baptista Soler i Bru (54704)
  15. Josep Tarradellas i Joan (56894)
  16. Joan Tauler i Palomeras (54244)

Barcelona Circumscripció

  1. Salvador Armendares i Torrent (77815)
  2. Joan Balart i Armengol (76363)
  3. Joaquim Bilbeny i Bosch (76887)
  4. Lluís Bru i Jardí (77371)
  5. Pere Comas i Calvet (78262)
  6. Lluís Companys i Jover (77401)
  7. Gaspar Armengol i Taló (78021)
  8. Josep Fontbernat Verdaguer (76961)
  9. Pere Mestres i Albet (77183)
  10. Francesc Riera i Claramunt (76851)
  11. Jaume Sallés i Figueras (76035)
  12. Joan Selves i Carner[5] (77221)

Girona

  1. Joan Bancells i Xiberta
  2. Pere Blasi i Maranges[6]
  3. Joan Casanovas i Maristany
  4. Pere Cerezo i Hernáez
  5. Laureà Dalmau i Pla
  6. Antoni Dot i Arxer
  7. Josep Fàbrega i Pou[7][8]
  8. Josep Irla i Bosch
  9. Antoni Xirau i Palau
  10. Francesc Arnau i Cortina
  11. Xavier Casademunt i Arimany

Lleida

  1. Enric Canturri i Ramonet
  2. Josep Companys i Jover (31550)
  3. Pere Corominas i Montanya (32289)
  4. Francesc Macià i Llussà (32404)
  5. Jaume Magre i Ubach
  6. Josep Maria Espanya i Sirat
  7. Pere Mias i Codina
  8. Ricard Palacin i Soldevila
  9. Joan Sauret Garcia
  10. Humbert Torres i Barberà (32785)
  11. Francesc Viadiu i Vendrell[9] (32025)

Tarragona

  1. Josep Andreu i Abelló
  2. Francesc Farreres i Duran[5]
  3. Manuel Galès i Martínez
  4. Ventura Gassol i Rovira
  5. Martí Rouret i Callol[10]
  6. Antoni Rovira i Virgili
Barcelona Ciutat
  1. Lluís Duran i Ventosa (32184)
  2. Josep Maria Tallada i Paulí (33078) [11]
  3. Antoni Martínez i Domingo (33852)
  4. Ferran Valls i Taberner (33241)
  5. Joan Ventosa i Calvell (33146)

Barcelona Circumscripció

  1. Josep Maria Trias de Bes i Giró (44775)
  2. Antoni Miracle i Mercader (43852)
  3. Miquel Vidal i Guardiola (44780)

Girona

  1. Ramon d'Abadal i Calderó
  2. Tomàs Carreras i Artau
  3. Joan Vallès i Pujals

Lleida

  1. Joan Rovira i Roure
  2. Antoni Secanell Aparicio
  3. Romà Sol i Mestre

Tarragona

  1. Josep Maria Casabò i Torras
  2. Josep Maria Tallada i Paulí
Barcelona Ciutat
  1. Joan Fronjosà i Salomó (54243)
  2. Estanislau Ruiz i Ponsetí (54415)

Barcelona Circumscripció

  1. Joan Comorera i Soler (77615)
  2. Manuel Serra i Moret (78814)

Tarragona

  1. Carles Gerhard Ottenwälder[12]
Tarragona
  1. Miquel Cunillera Rius
  2. Josep Folch i Folch
  3. Gonçal Ibars Meseguer[13]
  4. Jaume Simó i Bofarull
Barcelona Ciutat
  1. Joan Soler i Pla[14]
Barcelona Circumscripció
  1. Pau Romeva Ferrer
Barcelona Circumscripció
  1. Joan Mora i Adserà (76731)
Tarragona
  1. Pere Lloret Ordeix

Llista alfabètica dels diputats[modifica | modifica el codi]

Diputats per ordre alfabètic de cognoms:[15]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llibre del cinquantenari: 1932-1982. Barcelona: Parlament de Catalunya, 1984. Pàgines 47-103
  • La Vanguardia. Suplemento (6 de desembre de 1932)
  • Morales, Mercè. El Parlament de Catalunya: República, Guerra Civil i exili. Barcelona: Base, 2012

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DOGC de convocatòria d'eleccions.
  2. Amadeu Colldeforns i Margalló
  3. Letònia i Colldeforns
  4. Renuncià a l'acta ja que també havia estat escollit per Lleida i aquesta quedà vacant
  5. 5,0 5,1 5,2 Biografies de polítics manresans al web de l'ajuntament de Manresa
  6. La biblioteca de Torroella portarà el nom de Pere Blasi
  7. Un libro analiza la ejecución del único diputado catalán que no se exilió en 1939(castellà) #El País 14/04/2001
  8. Josep Fàbrega i Pou
  9. La memòria recuperada de Francesc Viadiu i Vendrell
  10. Móra d'Ebre dedicarà dos carrers a polítics republicans a ebredigital.com
  11. Renuncià a l'acta ja que també havia estat escollit per Tarragona
  12. Segons GEC i Vicenç Riera Llorca Els exiliats catalans a Mèxic fou diputat d'USC i no pas d'ERC
  13. Grau Verge, Ferran. «Personatges d'Ulldecona» (en castellà). Ajuntament d'Ulldecona. [Consulta: 16 setembre 2011].
  14. Tot i que ell sempre es considerà un diputat de la UC integrat a Esquerra, rebé la desautorització de la direcció d'UC perquè deixés de presentar la seva condició de membre destacat d'UC com a presentació electoral. Encara el 1933 la direcció d'UC hagué de reiterar que Solé no representava com a diputat aquesta organització.
  15. Parlament de Catalunya - Resum de deliberacions des de la constitució fins al dia 5 d'octubre de 1934, 1936, p. 15. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]