Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Eleccions al Parlament de Catalunya (2015)
135 escons al Parlament de Catalunya
27 de setembre de 2015
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Raül Romeva Inés Arrimadas Miquel Iceta
Cap de llista Raül Romeva Inés Arrimadas Miquel Iceta
Candidatura JxSí C's PSC-PSOE
Escons anteriors 62[nb 1] 9 20
Escons aconseguits 62[nb 2] 25 16
Variació escons = +16 -4
Vots 1.628.714 736.364 523.283
Percentatge 39,59% 17,90% 12,72%
4a candidatura 5a candidatura 6a candidatura
Lluís Rabell Xavier García Albiol Antonio Baños
Cap de llista Lluís Rabell Xavier García Albiol Antonio Baños
Candidatura CSQP PPC CUP
Escons anteriors 13[nb 3] 19 3
Escons aconseguits 11 11 10
Variació escons -2 -8 +7
Vots 367.613 349.193 337.794
Percentatge 8,94% 8,49% 8,21%
Parlament 2015 independència.svg
Distribució d'escons al Parlament segons model plebiscitari
2012 Flag of Catalonia.svg 2019?

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí.[1][2]

Aquestes eleccions, donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent) i van fer possible la creació d'un govern pro-referèndum.[3]

Prèvia[modifica | modifica el codi]

Anunci de les eleccions[modifica | modifica el codi]

El 14 de gener de 2015, Artur Mas va anunciar la convocatòria de les eleccions plebiscitàries després d'haver assolit l'entesa de la seva coalició, CiU, amb ERC (liderat per Oriol Junqueras), l'Assemblea Nacional Catalana (liderada per Carme Forcadell), Òmnium Cultural (liderat per Muriel Casals) i l'Associació de Municipis per la Independència (presidida per Josep Maria Vila d'Abadal).[4][5] Per aquest motiu, per l'independentisme, van esdevenir unes eleccions plebiscitàries sobre la independència de Catalunya.[6][7][8][9][10][1] De fet, Artur Mas definí aquestes eleccions com la «consulta definitiva».[11] A part de la convocatòria d'eleccions, l'acord també contemplà acabar les estructures d'estat com a element bàsic per culminar el procés de transició nacional[12] així com la negociació dels pressupostos.[13] Mas i Junqueras demanaren disculpes pel clima polític enrarit en el si dels partits independentistes per les negociacions que es van produir durant les setmanes anteriors a l'anunci de les eleccions.[14]

El govern espanyol respongué, davant l'anunci d'eleccions a vuit mesos vista, que «Mas no té gens d'interès a solucionar i atendre els problemes dels catalans, ni gens de capacitat per a resoldre'ls».[15] PP, PSOE i UPyD també van criticar l'anunci de les eleccions.[16]

Eleccions locals[modifica | modifica el codi]

La primavera de 2015 van tenir lloc unes eleccions locals que van canviar el mapa municipal d'alcaldies catalanes. Entre els canvis més destacats s'hi troba l'accés a l'alcaldia de Barcelona d'Ada Colau, cap de llista de Barcelona en Comú, una coalició de partits i moviments de l'esquerra alternativa. Aquest canvi a l'Ajuntament de Barcelona i els bons resultats de diverses candidatures alternatives arreu del territori català, va provocar reaccions en diversos partits polítics.

Creació de coalicions[modifica | modifica el codi]

La primera coalició que es donà a conèixer fou Catalunya Sí que es Pot, formada per Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo i amb la qual van intentar replicar el model Barcelona en Comú a escala catalana.

Per un altre costat, els partits independentistes van convocar diverses reunions per tal de plantejar la possibilitat d'una llista conjunta que donés un caràcter més plebiscitari a les eleccions, on excepcionalment es podrien incorporar diversos representants de la societat civil. Després de diverses converses i negociacions el dia 20 de juliol de 2015 es va presentar la coalició Junts pel Sí, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Demòcrates de Catalunya (DC) i Moviment d'Esquerres (MES). La creació d'aquesta coalició va ser possible després que la federació de Convergència i Unió es va donar per finalitzada durant el mes de juny de 2015, davant de la negativa d'Unió Democràtica de Catalunya de donar suport al procés independentista català.[17]

D'altra banda, la Candidatura d'Unitat Popular ja havia anunciat dies abans que presentaria una llista amb el suport d'altres organitzacions independentistes i d'esquerres, davant del desacord d'incorporar polítics a la llista unitària. De fet, feia temps que estava en negociacions per presentar-se a les eleccions amb Procés Constituent a Catalunya i diversos partits locals.[18]

Decret de convocatòria i reaccions[modifica | modifica el codi]

Signatura del decret d'eleccions.

El 3 d'agost de 2015 el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria a les 9 del vespre al Palau de la Generalitat de Catalunya i posteriorment va fer una compareixença davant les càmeres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals confirmant la regularitat del sistema de convocatòria d'eleccions parlamentàries i l'extraordinarietat en el fons de la proposta, on no va constar la paraula plebiscit. El President va argumentar la convocatòria extraordinària després d'haver intentat negociar sense èxit la convocatòria d'un referèndum pactat amb el Govern d'Espanya.[19][20] En les declaracions a premsa dels partits, només els independentistes van reconèixer el caràcter plebiscitari de les eleccions i la resta de partits van argumentar que -tot i ser unes eleccions importants- no deixaven de ser unes eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i això,[21] van deixar entreveure la possibilitat d'un pacte postelectoral per frenar el procés independentista.[22] El Govern espanyol va dir que vigilaria amb lupa la legalitat de tot el procés de convocatòria i va demanar a Mas neutralitat en el procés.[23] Mariano Rajoy va dir: «No hi haurà eleccions plebiscitàries, així com tampoc va haver-hi referèndum», en relació amb el 9 de novembre de 2014.[24] Diversos partits i mitjans van qüestionar la legalitat de celebrar la manifestació Via Lliure a l'Avinguda Meridiana el dia 11 de setembre, ja que va coincidir amb la data d'inici de la campanya electoral.

Diversos partits sense representació parlamentària —com Plataforma per Catalunya i Unió, Progrés i Democràcia— van anunciar que no es presentarien a aquestes eleccions.[25]

Xifres[modifica | modifica el codi]

Xifra Referències
Nombre de candidatures 40 [26]
Cens 5.510.853 [27]
Residents a l'estranger (inclosos en el cens) 196.065 [27]
Cens circumscripció de Barcelona 4.124.349 [27]
Cens circumscripció de Tarragona 561.935 [27]
Cens circumscripció de Girona 510.826 [27]
Cens circumscripció de Lleida 313.743 [27]
Nous electors 164.247 [26]
Titulars de les meses 24.543 [26]
Suplents de les meses 40.086 [26]
Personal de processament de dades 4.500 [26]
Dispositiu Mossos d'Esquadra 8.181 [26]
Dispositiu Policia local 1.703 [26]
Dispositiu Vigilants de seguretat 143 [26]
Periodistes acreditats (total) 550 [26]
Periodistes acreditats (estrangers) 180 [26]
Diputats a escollir (total) 135 [28]
Diputats a escollir (circumscripció de Barcelona) 85 [28]
Diputats a escollir (circumscripció de Tarragona) 18 [28]
Diputats a escollir (circumscripció de Girona) 17 [28]
Diputats a escollir (circumscripció de Lleida) 15 [28]
Junta electoral central 1 [28]
Juntes electorals provincials 4 [28]
Juntes electorals de zona 31 [28]
Membres de les juntes electorals 224 [28]

Candidatures i programes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Sistema electoral de Catalunya

Segons la reforma de 2011 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, els partits extraparlamentaris hauran d'aconseguir prèviament l'aval del 0,1% dels votants de cada circumscripció per poder presentar candidatures. El període de campanya va tenir lloc de l'11 de setembre al 25 de setembre de 2015. Es proclamaren un total de quaranta candidatures.[29]

Candidatures al Parlament durant la X legislatura
Candidatura Caps de llista Programa Lema
Barcelona Tarragona Girona Lleida
JxSí
Junts pel Sí
Raül Romeva Germà Bel Lluís Llach Josep Maria Forné «Compromís per la llibertat»[30] «El vot de la teva vida»[31]
PSC-PSOE
Partit dels Socialistes de Catalunya
Miquel Iceta Carles Castillo Rafel Bruguera[32] Òscar Ordeig «Solucions justes i acordades»[33] «Per una Catalunya millor en una Espanya diferent»
PP
Partit Popular
Xavier García Albiol[34] Alejandro Fernández Álvarez Josep Enric Millo Marisa Xandri «100 propostes de govern 2015»[35] «Units guanyem, plantem cara!»
CatSíqueesPot
Catalunya Sí que es Pot
Lluís Rabell[36] Gerard Bargalló Marc Vidal Sara Vilà «El programa de la gent»[37] «La Catalunya de la gent»
UNIÓ.CAT
Unió Democràtica de Catalunya
Ramon Espadaler Anna Maria Solé[38] Xavier Dilmé Josep Maria Pelegrí[39] «Catalunya 2015»[40] «La força del seny»
C's
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Inés Arrimadas Matías Alonso Jean Castel Jorge Soler «Un projecte per la convivència»[41] «Una nova Catalunya per a tothom»
CUP
Candidatura d'Unitat Popular
Antonio Baños Sergi Saladié Benet Salellas Ramon Usall «Programa polític»[42][43] «Governem-nos»
Candidatures sense representació durant la X legislatura
Candidatura Caps de llista Programa Lema
Barcelona Tarragona Girona Lleida
PACMA
Partit Animalista Contra el Maltractament Animal
Anaïs Arranz [44] Laura García Miguel Ángel Rodríguez David Martínez «Programa electoral»[45] «Pels animals, el medi ambient i la justícia social»
PIRATA.CAT/XDT
Pirates de Catalunya
No es presenta No es presenta Enric Pineda No es presenta «Drets humans, democràcia directa, transparència»
RECORTES CERO - ELS VERDS
Recortes Cero - Els Verds
Jordi Martínez Rut Clemente Francesc Ibañez Pedro Menchón «Per la Redistribució de la Riquesa i la Unitat»[46] «El teu vot sí que té alternativa»
GANEMOS
Guanyem Catalunya
No es presenta Xavier Salvadó Ayax Perrella Antoni Cuadra
Cartells electorals
Junts pel Si cartell 27s.jpg PSC-PSOE PP CatSíqueesPot UDC C's CUP
JxSí PSC-PSOE PP CatSíqueesPot UNIÓ.CAT C's CUP

Campanya electoral[modifica | modifica el codi]

Inici de campanya i Diada Nacional[modifica | modifica el codi]

La Via Lliure va marcar els tempos de l'inici de campanya

La campanya electoral va començar oficialment l'11 de setembre, però la nit abans tots els candidats ja van fer l'acte de presentació de la campanya. Junts pel Sí van presentar-se al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Catalunya Sí que es Pot ho va fer al Casinet d'Hostafrancs, i la CUP, a l'Auditori del Casal Pere Quart de Sabadell i al casal independentista "La Cruïlla" de Barcelona. A l'acte de presentació de campanya del PSC, realitzat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi va participar Pedro Sánchez, on es va presentar el lema del partit "Per una Catalunya millor en una Espanya diferent". Molt a prop, a la sala gran del MACBA, es va presentar el projecte d'Unió Democràtica de Catalunya, que es presentà per primera vegada en solitari. El PP va iniciar la campanya al districte de Nou Barris amb un sopar amb militants i al seu torn Ciutadans ho va fer a l'Hotel Catalonia de Barcelona.[47]

El primer dia oficial de campanya electoral va tenir lloc, a més dels corresponents actes oficials, l'anomenada Via Lliure, una concentració d'entre 500.000[48] i 2 milions de persones - segons la font - que va ocupar 5,2 quilòmetres de l'Avinguda Meridiana de Barcelona tot reclamant la independència de Catalunya. L'acte fou organitzat per la campanya Ara és l'hora, impulsada per Òmnium Cultural i l'Assemblea i va ser acusat d'electoralista per alguns dels candidats no sobiranistes.[49]

Primera setmana de campanya[modifica | modifica el codi]

Alguns dels partits a favor de seguir amb l'statu quo van promoure activament la crida a la participació ciutadana, basant-se en la teoria que històricament les eleccions al Parlament de Catalunya havien tingut participacions més baixes que les generals espanyoles, i que sovint la bossa de votants abstencionistes estava identificada amb persones amb un sentiment més espanyolista.[50]

Durant la primera setmana diverses personalitats internacionals van alertar dels perills d'una possible secessió catalana. La diplomàcia espanyola va encetar una sèrie de contactes internacionals, aconseguint que líders mundials mencionessin en diversos graus la voluntat de mantenir una Espanya unida, incloent missatges de David Cameron, Angela Merkel, Barack Obama.[51] Altres institucions de l'estat van alertar de la possible sortida del FC Barcelona de La Liga[52] Fins i tot ho van fer algunes empreses, com Laboratoris Almirall,[53] o l'Associació Espanyola de Banca i la Confederación Española de Cajas de Ahorro, que inclou a bancs com Caixabank, Sabadell, BBVA o Santander,[54]

Gérard Onesta, ex-vicepresident de la Mesa del Parlament Europeu, com a membre dels observadors de la Comunitat Europea. Visita al col·legi electoral de l'Ametlla del Vallès

Al seu torn, Junts pel Sí va demanar la presència d'observadors internacionals[55] i la CUP va advertir que no recolzaria un nou president autonòmic. Es van realitzar diversos debats televisius de candidats a 7 bandes. El primer de tots va ser a 8 tv[56] el dijous 17 de setembre, el segons a La Sexta[57] el dissabte 19 i el tercer el dia 20 de setembre a TV3.

A finals de la primera setmana de campanya, el diumenge 20 de setembre, TV3 i Catalunya Ràdio van retransmetre, obligades per la resolució de la Junta Electoral Central (JEC),[58] els actes dels partits polítics que no van assistir a la manifestació independentista anomenada Via Lliure. La sentència deixava clar que la retransmissió s'havia de fer en dia festiu i en la mateixa franja horària que la retransmissió de la Via Lliure. Finalment TV3 i Catalunya Ràdio van retransmetre actes de Ciutadans, Catalunya Sí que es Pot, PSC i PP; mentre que Unió Democràtica de Catalunya, va decidir no retransmetre els seus actes.[59]

Actes centrals de campanya[modifica | modifica el codi]

La majoria d'actes centrals de campanya es van celebrar el cap de setmana del 19 i 20 de setembre. Junts pel Sí va celebrar el seu a La Farga de L'Hospitalet de Llobregat. El PSC va convertir la seva tradicional Festa de la Rosa de Gavà en acte central de campanya, amb presència de Pedro Sánchez.[60] Al seu torn, la CUP va celebrar un acte a l'Auditori de Barcelona. El PP va organitzar el seu acte central de campanya a Badalona, ciutat on el seu candidat García Albiol era alcalde fins al maig de 2015.[61] Ciutadans va fer el seu acte al Fòrum de Barcelona.

Segona setmana[modifica | modifica el codi]

Segons els analistes polítics, l'objectiu de la segona setmana de campanya va ser atreure el vot indecís i desmobilitzar el rival directe. El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques dies anteriors va preveure una alta participació, similar màxima històrica màxima en unes eleccions catalanes: el 67,7% a les de 2012, però anunciant també que hi havia uns 900.000 electors encara indecisos. La campanya va continuar la seva polarització entre unionisme i independentisme, on els partits unionistes van argumentar una possible sortida de Catalunya de la Unió Europea i els independentistes van intentar rebatre amenaces i el que ells mateixos van anomenar campanya de la por.[62]

Ciutadans va anunciar que centraria els seus esforços en la demarcació de Tarragona, on ja va promoure un acte unionista la Diada de 2014. El partit farien fins a tres actes grans en la demarcació, en contraposició a un sol acte a les demarcacions de Lleida i Girona.[63] La CUP va continuar reiterant que no farien president autonòmic a Artur Mas i proposaven una declaració unilateral d'independència el mateix dia 28 de setembre si la victòria era per vots i escons.[64][65] Al seu torn, Junts pel Sí va continuar demanant el vot per tenir una majoria absoluta pròpia sense dependre d'altres partits. Duran i Lleida i Espadaler es van repartir el territori i pràcticament no van coincidir en campanya. El seu objectiu va ser captar la bossa de vots de ciutadans que tradicionalment votaven Pujol al Parlament de Catalunya i PSOE a les Corts Espanyoles.[66] També van criticar Mas per abraçar el discurs de la CUP i es van presentar com els autèntics hereus de CiU, dient que era CDC la que s'havia radicalitzat.[67]

El PSOE va demanar el vot apel·lant a la identitat i l'origen dels milers de catalans que tenien familiars provinents d'altres parts de l'estat. Dins de l'apartat d'ofertes, Sánchez va prometre traslladar el Senat a Barcelona.[68] Diversos dirigents del Partit Popular espanyol es van desplaçar a Catalunya durant la setmana amb l'objectiu de reforçar la candidatura de Xavier Garcia Albiol. Pel que fa a CSQP, Pablo Iglesias va fer precampanya per a les eleccions generals espanyoles de 2015, dient que volia ser el president que escolta els catalans.[69] Al seu torn, Rabell va demanar a ERC que l'investissin a ell President de la Generalitat per garantir un govern d'esquerres.[70]

El dimarts dia 22 Mariano Rajoy, en una entrevista a Onda Cero, va cometre una relliscada en no poder argumentar per què els catalans deixarien de ser ciutadans espanyols i europeus en cas d'independència de Catalunya. La resta de partits van aprofitar-ho per afeblir els arguments del Partit Popular.[71] El BBVA i el Sabadell, a peticions de diversos col·lectius de clients (metges i funcionaris, respectivament) van fer una comunicació rectificant el seu posicionament i dient que no marxarien de Catalunya en cas d'una eventual independència.[72] El mateix dimarts 22 de setembre, l'arquebisbe de València, cardenal Antonio Cañizares, demanà als fidels de la diòcesi "resar per Espanya i la seva unitat" i instà totes les parròquies a incloure aquestes oracions en les seves misses. Per Cañizares "no hi ha justificació moral per a la secessió".[73] Automàticament, els bisbes catalans van emetre una nota en la qual defensaven la "legitimitat moral de totes les opcions polítiques" que es basin "en el respecte de la dignitat de les persones i dels pobles".[74] Pel seu costat, el bisbe de Solsona Xavier Novell, en una glossa publicada al full dominical del dia de les eleccions, demanà el vot en favor de les opcions independentistes (especialment Junts pel Sí.) [75]

El dia 23 José Manuel García-Margallo y Marfil i Oriol Junqueres van debatre a 8tv, que va tenir una audiència mitjana de 892.000 espectadors, amb un 28,2% de quota de pantalla i pics de més d'un milió d'espectadors. Va ser el programa més vist de la història de 8TV.[76]

Els darrers dies de campanya alguns posicionaments es van ajustar: Junts pel sí va demanar la concentració del vot independentista, anunciant que Europa entendria molt més els vots a la seva formació que a la CUP. Arrimadas va començar a perfilar-se com a segona força i va demanar els vots de les forces menys votades. Pablo Iglesias va comentar la possibilitat que QSQEP pactés amb Esquerra i la CUP un govern d'esquerres fisurant Junts pel Sí, fet que Artur Mas va desmentir el mateix dia.[77] La premsa conservadora espanyola va criticar Margallo pel fet d'accedir a fer aquest debat.[78]

Com ja va passar a les eleccions municipals espanyoles de 2015, la Junta Electoral Central va fer retirar les estelades penjades en ajuntaments o en edificis públics.[79]

Final de campanya[modifica | modifica el codi]

Junts pel Sí va organitzar una gran festa a l'Avinguda de Maria Cristina com a acte final de campanya, on van anunciar la participació d'Els Catarres i altres músics.[80] El PP va anunciar que comptaria amb el suport de Sarkozy i Mariano Rajoy en el seu acte de final de campanya, programat per a divendres a la tarda al Palau de Congressos de Catalunya.[81] CSQP va anunciar que el seu acte seria a Lleida, amb la participació d'Ernest Urtasun i Montserrat Pratdesaba.[82] La CUP va anunciar que celebraria el seu acte a Badalona, ciutat on governen des de les passades eleccions municipals de 2015.[83]

Actes de final de campanya[modifica | modifica el codi]

Temes tractats en campanya[modifica | modifica el codi]

La campanya electoral va estar marcada pel joc brut que, segons les formacions i entitats independentistes, feien servir les institucions de l'Estat Espanyol per a intentar minimitzar el nombre de vots independentistes; per altra banda, els partits unionistes, defensen que la "campanya de la por" no existeix, i que el que fan els mitjans és informar sobre els inconvenients d'una eventual independència. Aquests són els principals temes tractats durant la campanyaː

Permanència de Catalunya a la Unió Europea[modifica | modifica el codi]

Edifici de la Comissió Europea

Un altre dels temes principals sobre els quals es va fonamentar la campanya electoral va ser el de la posició de Catalunya respecte a la Unió Europea en cas d'independència. Els partits independentistes defensaven que una Catalunya independent no sortiria de la Unió; Junts pel Sí es mostrava partidari de seguir a la Unió, mentre que la CUP s'hi mostrava en contra. Per altra banda, els partits unionistes defensaven que una Catalunya independent quedaria automàticament de la Unió Europea. Les dues bandes van intentar diversos cops que la Comissió Europea es pronunciés a favor de les seves tesis. La Unió Europea té sempre com a resposta oficial no influenciar en afers interns dels estats membres. És destacable el fet que el 23 de setembre, la Comissió Europea, va donar dues respostes a una pregunta formulada per l'eurodiputat del PP Santiago Fisas. Aquestes dues respostes eren diferents en el contingut, una en castellà i l'altre en anglès. La resposta escrita en castellà deixava clar que «una declaració unilateral d'independència no tindria efectes jurídics i volaria la Constitució Espanyola»;[91] en canvi, la versió en anglès deia que «no correspon a la Comissió Europea expressar una posició sobre qüestions de l'organització interna relacionats amb les qüestions institucionals d'un Estat Membre».[92] Finalment la Comissió Europea va reconèixer el seu error i va afirmar que la resposta correcta era l'anglesa. També va obrir una investigació interna per a aclarir l'error.[92][93][94] Els eurodiputats d'Esquerra Republicana de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya van enviar una carta a Jean-Claude Juncker demanant-li que resolgués l'assumpte abans del dia 27 de setembre perquè els catalans poguessin votar amb tota la informació i que la Comissió Europea recuperés la seva credibilitat.[95] Tres dies abans de les eleccions, un eurodiputat i exministre d'exteriors de Letònia, Artis Pabriks va dir que Catalunya no podia ser expulsada de la Unió Europea, ja que, segons ell, no hi havia cap reglament que en permetés l'expulsió automàtica.[96]

Les organitzacions espanyoles de bancs i caixes van emetre un comunicat parlant dels riscos d'una eventual independència

Viabilitat econòmica[modifica | modifica el codi]

  • Sistema bancari: durant la campanya es va discutir sobre el model de sistema bancari que tindria una Catalunya independent. Per una banda, l'unionisme defensava que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i per tant fora de l'euro i sense suport del Banc Central Europeu; per l'altra banda, els independentistes asseguraven que en cap cas Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i per tant seguiria a l'Euro i amb ajuts del Banc Central Europeu. Durant la campanya, diverses entitats van fer manifestacions en contra del procés d'independència; totes aquestes manifestacions van ser posteriorment matisades o negades pels mateixos organismes que les havien fet. Les més rellevants sónː
  1. Comunicat de les organitzacions espanyoles de bancs i caixes: vuit dies abans de les eleccions, l'Associació Espanyola de Banca i la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi van emetre un comunicat que explicava els inconvenients que tindria una Catalunya separada d'Espanya. El comunicat el firmaven entre altres bancs, CaixaBank, Banco Santander, BBVA, Bankia, Banc Sabadell i Banco Popular.[97] Aquest comunicat també deia que en cas de separació, els bancs es replantejarien la seva implantació a Catalunya, i que en cas d'anar-se'n, el crèdit s'encariria. Tant Junts pel Sí com la CUP, van criticar el comunicat dels bancs, titllant-lo de «campanya de la por» i de coaccionar el vot de la gent; tots dos partits van reptar als bancs a anar-se'n.[98][99] Algunes entitats financeres (Coop57, Caixa d'Enginyers i Triodos Bank) es van desmarcar d'aquest comunicat.[100] Uns dies més tard, el BBVA, va assegurar que no s'havia plantejat abandonar Catalunya en cap cas.[101] Algunes entitats independentistes com l'Assemblea Nacional Catalana van estudiar de pressionar la banca amb retirades de fons col·lectives.[102]
  2. Declaracions del governador del Banc d'Espanya: uns dies més tard del comunicat de la banca, el governador del Banc d'Espanya, José María Linde, va mostrar-se preocupat pel «risc de corralito en cas que Catalunya s'independitzés» [103] Uns dies més tard, el mateix Linde va matisar les seves paraules tot dient que «el corralito és altament improbable, gairebé impossible» i que «el corralito no preocupa a ningú a Europa». Poques hores després de dir que no creia que hi hagués un corralito a Catalunya, sis economistes catalans de prestigi (Jordi Galí (UPF), Albert Marcet (CSIC), Ramon Marimon (European University Institute), Gerard Padró (London School of Economics), Xavier Sala i Martín (Columbia University) i Jaume Ventura (UPF), van demanar la dimissió de Linde per haver mentit inicialment sobre el corralito.[104]
  • Pensions: el tema de les pensions va ser un dels temes més esgrimits pels partits unionistes contra l'independentisme. Aquests partits defensaven que una Catalunya independent no podria pagar les pensions [105] o en cas de pagar-les series més baixes que les actuals. Els partits independentistes, en canvi, defensaven que serien més altes i es podien pagar amb total seguretat, ja que Catalunya és l'única comunitat autònoma que és una contribuent neta a la seguretat social. Un altre argument utilitzat a favor de l'independentisme en el cas de les pensions és la relació entre població activa i pensionistes i el PIB per capita, ja que a Catalunya era més favorable que al conjunt de l'Estat Espanyol i per tant, segons les tesis independentistes (moltes d'aquestes aportades també per el Col·lectiu Wilson), les pensions serien més elevades.[106] El conseller d'economia Andreu Mas Colell va deixar clar que l'Estat Espanyol hauria de seguir pagant les pensions als Catalans en cas d'independència, ja que les pensions «són un contracte individual entre ells i Espanya», també va deixar clar que en cas de no fer-ho l'Estat Espanyol, el govern de Catalunya garantiria el pagament de les pensions.[107] La discussió sobre les pensions, es pot donar per acabada quan el president del Govern Espanyol va declarar que les pensions les pagaria sempre l'Estat Espanyol, fins i tot en el cas que Catalunya proclamés la independència amb una declaració unilateral.[108]
  • Moneda: el tema de la moneda que utilitzaria una Catalunya independent també va ser tema de debat durant la campanya tot i que no tant com altres temes, degut als diversos precedents en altres casos. Els partits unionistes defensaven que una Catalunya independent quedaria fora de l'euro, recolzant-se en que si Catalunya era expulsada de la Unió Europea, també seria expulsada de l'euro.[109] Per contra, els partits independentistes defensaven que una Catalunya independent no quedaria fora de l'euro, ja que molts països tenen tractats bilaterals amb la UE per a tal d'utilitzar l'euro (Andorra, Mònaco, Ciutat del Vaticà, San Marino i Liechtenstein) i en altres casos acords unilaterals (Montenegro i Kosovo); a més a més defensaven que el país més interessat en que Catalunya no abandonés l'euro era Espanya.[110]

Nacionalitat catalana, espanyola i europea[modifica | modifica el codi]

Constitució espanyola del 1978

Un dels temes tractats durant la campanya va ser el que tractava sobre quina nacionalitat tindrien els habitants de Catalunya en cas que aquesta assolís la independència. Els representants dels partits partidaris de la independència sempre van defensar que els habitants mantindrien la nacionalitat catalana, l'espanyola i l'europea, ja que segons l'article 11.2 de la Constitució Espanyola, «Cap espanyol d'origen pot ser privat de la seva nacionalitat».[111] En canvi, els partits unionistes defensen que els ciutadans catalans, en cas d'independència deixarien de ser espanyols i europeus.[112] Segons la majoria de diaris catalans, els arguments unionistes van ser desmentits quan el president del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, va protagonitzar una ficada de pota en una entrevista radiofònica a Onda Cero; en aquesta entrevista, ell assegurava que els catalans perdrien la nacionalitat espanyola i europea si s'independitzaven; quan el periodista Carlos Alsina va contestar-li que en cap cas es perdia la nacionalitat espanyola (ja que la llei ho prohibia) i per tant tampoc es perdria l'europea, el president del govern es va quedar sense resposta.[113][114] Aquesta entrevista va ser utilitzada com a vídeo de la campanya electoral per Junts pel Sí.[115] Després de l'entrevista, les posicions sobre el tema dins del mateix Partit Popular eren diferents, mentre alguns ministres com Margallo sostenien que els catalans perdrien la nacionalitat,[116] altres com el ministre d'Interior van deixar caure la possibilitat que no perdessin les nacionalitats espanyola i europea.

Corrupció[modifica | modifica el codi]

Durant la campanya, la corrupció va ser emprada generalment pels partits unionistes contra la llista de Junts pel Sí, ja que un dels partits que la conforma (Convergència Democràtica de Catalunya), presentava en el moment en què es va dur a terme la campanya, nombrosos casos de corrupció, a més de 15 seus embargades.[117] L'argument de la corrupció també va ser utilitzat per la CUP, per a atacar a tota la resta de partits, ja que excepte la CUP, tots els altres partits amb representació al parlament (Convergència Democràtica de Catalunya,[118][119][120] Unió Democràtica de Catalunya,[121] Esquerra Republicana de Catalunya,[122] Ciutadans,[123][124] el Partit Popular,[125][126][127] el Partit dels Socialistes de Catalunya [128][129][130] i Iniciativa per Catalunya Verds)[122] van tenir casos mediàtics de corrupció, ja sigui a nivell individual, de partit, autonòmics o estatals. Tots els partits es van comprometre a aplicar mesures contra la corrupció en cas d'arribar a governar. Cal destacar que un parell de setmanes abans de la campanya electoral, el jutge va enviar la Guàrdia Civil a escorcollar la seu de Convergència.[131] Aquest escorcoll va ser molt polèmic, ja que diversos mitjans de comunicació van ser informats prèviament de l'escorcoll, i es van personar en el lloc on s'havia de dur a terme per a captar les imatges; això, sumat a la proximitat de les eleccions, va dur als responsables de CDC a titllar l'acció d'«escorcoll mediàtic» o «instrumentalització de les institucions públiques».[132][133][134] Representants d'altres partits com ara Lluís Rabell (CSQP) va demanar prudència per l'escorcoll.[135] Tres dies abans de les eleccions, l'Audiència de Barcelona va confirmar la imputació per frau fiscal de l'assessor de Ciutadans al Parlament Europeu [136] i exdiputat pel mateix partit al Parlament de Catalunya Jordi Cañas; aquesta confirmació es va donar arran de la desestimació d'un recurs que ell mateix havia presentat.[137]

Jornada electoral[modifica | modifica el codi]

Candidatures 2015.

Els col·legis electorals van obrir a les 9 del matí. Es van habilitar 8.181 urnes per tot el territori català. Un total de 550 periodistes provinents de 180 mitjans internacionals es van acreditar per cobrir el que s'esperaven com uns comicis històrics.[138]

Centres de seguiment de l'escrutini[modifica | modifica el codi]

Tots els partits van organitzar actes oberts al públic on fer seguiment de l'escrutini de les eleccions amb els seus militants i simpatitzants. Cuitadans i el Partit Popular ho van fer en un hotel, un a l'Hotel Barceló Sants i l'Altre al Gran Marina Hotel del World Trade Center. PSC i Unió ho van fer a les seves seus, al carrer de Nicaragua i al carrer Nàpols, respectivament. Les altres tres candidatures ho van fer al Born Centre Cultural (Junts pel Sí), al Casino l'Aliança de Poblenou (CUP) i a la Fàbrica Fabra i Coats (Catalunya Sí que es pot).[139]

Cobertura mediàtica[modifica | modifica el codi]

Un total de 550 periodistes es van acreditar per tal de seguir el desenvolupament de les eleccions des del Centre de Difusió de Dades. Televisió de Catalunya va organitzar un dispositiu especial al mateix Parlament, en un programa presentat per Lídia Heredia, Carles Prats, Toni Cruanyes i Agnès Marquès. A les 20.00 es faria públic el sondeig de TV3, fet a peu d'urna amb més de 30.000 entrevistes realitzades per l'empresa TNS. Com a novetat, la corporació va fer servir un sistema de grafisme on es mostraven -de manera sobreimpressionada- els resultats de les eleccions amb els colors dels partits polítics directament sobre els escons del parlament. Posteriorment es va realitzar un programa d'anàlisi de resultats amb la intervenció de José Antich, Lluís Orriols, José Domingo, Bel Olid i Ernesto Ekaizer, amb intervencions de Josep Maria Martí Rigau, Pere Bosch i Lluís Fatjó-Vilas.[140] 8tv també va realitzar programació especial per cobrir la jornada,[141] així com les televisions de La Xarxa de Comunicació Local, que van oferir un Especial 27-S eleccions i que va durar quatre hores, on es van analitzar els resultats en clau comarcal i local. Pel que fa als canals generalistes espanyols, Antena 3 va oferir un especial amb Susanna Griso i Vicente Vallés, La Sexta va oferir una edició especial del seu programa Al rojo vivo i Cuatro va fer el programa especial Cataluña, y ahora qué? dirigit per Javier Ruiz. La televisió pública espanyola va cobrir la jornada amb un programa encapçalat per María Casaso i Sergio Martín.[142]

Pel que fa a la ràdio, Mònica Terribas va presentar el programa especial 27-S, la nit que pot canviar la història a Catalunya Ràdio. Jordi Basté a RAC1 i Pepa Bueno a la Cadena SER també van dirigir programes radiofònics especials.

Calendari[modifica | modifica el codi]

Discurs d'Artur Mas després de signar el decret de dissolució del Parlament.
  • 14 de gener: anunci de la convocatòria d'eleccions
  • 3 d'agost: el president signa el decret de dissolució del Parlament
  • 4 d'agost: el decret apareix publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)
  • 10 al 17 d'agost: consulta i reclamacions al cens electoral
  • 11 al 25 de setembre: campanya electoral
  • 26 de setembre: jornada de reflexió
  • 27 de setembre: eleccions

Enquestes[modifica | modifica el codi]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Detall urna
Segons circumscripció
Distribució d'escons al Parlament de Catalunya segons model ideològic

La candidatura de Junts pel Sí va guanyar clarament les eleccions, obtenint 62 diputats, que van tenir un èxit de participació històrica, on més d'un 77% del cens electoral va expressar-se a les urnes. Els partits clarament independentistes (JxSí i CUP) van fregar els 2 milions de vots, sumant un total de 72 escons, que els atorga una majoria absoluta al Parlament, de 135 escons. En no haver aconseguit la majoria absoluta per si mateixos, Junts pel Sí es veuran obligats a negociar amb els Diputats de la CUP, que va triplicar escons, una eventual investidura d'Artur Mas. Ciutadans va ser un altre dels partits amb més creixement, passant de 9 a 25 diputats al Parlament. El PSC va baixar de 20 a 16 escons, aguantant unes enquestes que l'auguraven un resultat molt pitjors. Els partits que no van assolir les expectatives de campanya van ser Catalunya Sí que es pot, que va quedar amb 11 escons (2 menys que Iniciativa a les eleccions de 2012), el Partit Popular, que va passar de 19 a 11 escons i Unió Democràtica de Catalunya, que es va quedar sense representació parlamentària. Cap dels partits extraparlamentaris van aconseguir representació a la cambra.[143]

Participació[modifica | modifica el codi]

  • Respecte al vot per correu des de l'Estat Espanyol: El vot per correu dels catalans residents a l'Estat Espanyol va augmentar un 62,5% respecte a les últimes eleccions de 2012). Es van efectuar un total de 110.000 peticions de vot, de les quals es van efectuar 107.421 vots (respecte als 63,12% del 2012.[144]
  • Respecte al vot per correu des de l'estranger: El vot per correu dels catalans residents va augmentar lleugerament respecte al 2012; només un 11% (21.771 persones respecte a les 17.614 de 2012) dels residents a l'estranger van demanar la documentació per votar. 1.841 residents temporals van sol·licitar la documentació.[144]
  • Participació total just al finalitzar les eleccions: Un total de 5.510.798 persones eren cridades a participar en els comicis.[144] La participació final va ser del 77,45% [145]
Total Circumscripció de Barcelona Circumscripció de Tarragona Circumscripció de Girona Circumscripció de Lleida Referències
Participació (13h) (percentatge) [percentatge respecte 2012] (35,12%)
[+5,69%]
(34,75%)
[+5,32%]
(35,56%)
[+7,32%]
(38,47%)
[+5,76%]
(33,82%)
[+7,37%]
[146]
Participació (18h) (percentatge) [percentatge respecte 2012] (63,19%)
[+6,89%]
(63,27%)
[+6,69%]
(61,80%)
[+8.84%]
(65,29%)
[+6,15%]
(61,13%)
[+7,10%]
[146]
Participació (20h [final]) (percentatge) [percentatge respecte 2012] (77,44%)
[+9,68%]
(77,62%)
[+9,62%]
(76,00%)
[+10,83%]
(77,99%)
[+8,70%]
(76,79%)
[+10,01%]
[147]

Resultats per candidatura[modifica | modifica el codi]

Total de Catalunya
Cens Participació Abstenció
Vots Percentatge Vots Percentatge
5.510.853 4.130.196 74,95% 1.380.657 25,05%
Vots totals
Vàlids Nuls
4.114.244 99,61%
Vots a Candidatures Percentatge Vots en blanc Percentatge
4.092.349 99,47% 21.895 0,53% 15.952 0,39%
Candidatures
Candidatura Vots  % Diferència Diputats Diferència
Junts pel Sí (JxSí)[a][b] 1.628.714 39,59% +0,71% 62 =
Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) 736.364 17,90% +10,32% 25 +16
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 523.283 12,72% -1,72% 16 -4
Catalunya Sí que es Pot (CSQP)[c] 367.613 8,94% -0,96% 11 -2
Partit Popular (PP) 349.193 8,49% -4,49% 11 -8
Candidatura d'Unitat Popular (CUP) 337.794 8,21% +4,74% 10 +7
Unió Democràtica de Catalunya (UDC)[b] 103.293 2,51% -3,02% 0 -9
Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) 30.157 0,73% +0,16% 0 =
Recortes Cero-Els Verds[d] 14.444 0,35% +0,28% 0 =
Guanyem Catalunya (GANEMOS)[e] 1.167 0,03% -0,29% 0 =
Pirates de Catalunya - Per decidir-ho tot (Pirata.cat/XDT) 327 0,01% -0,49% 0 =
Notes
  1. Els vots i escons de Junts pel Sí es comparen amb els obtinguts conjuntament a les eleccions de 2012 pels partits CDC i ERC i pels diputats d'UDC que passaren a ser afiliats de Demòcrates de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 A causa de la dissolució de CiU, les comparacions no oficials que involucren CDC, UDC i Demòcrates de Catalunya prenen com a referència els escons ocupats per cada formació al Parlament abans de les eleccions
    i proporcionalment quant a vots (una proporció de 37/50, 9/50 i 4/50; CDC, UDC, Demòcrates).
  3. Els vots i escons de Catalunya Sí que es Pot es comparen amb els obtinguts per ICV-EUiA a les eleccions del 2012.
  4. Els vots i escons de Recortes Cero-Els Verds es comparen amb els obtinguts per UCE a les eleccions del 2012.
  5. Els vots i escons de Guanyem Catalunya es comparen amb els obtinguts per Farts.cat a les eleccions del 2012.[cal citació]

Diputats escollits[modifica | modifica el codi]

JxSí C's PSC-PSOE CSQP PP CUP
Barcelona
  1. Raül Romeva i Rueda
  2. Carme Forcadell i Lluís
  3. Muriel Casals i Couturier
  4. Artur Mas i Gavarró
  5. Oriol Junqueras i Vies
  6. Eduardo Reyes i Pino
  7. Oriol Amat i Salas
  8. Neus Munté i Fernàndez
  9. Marta Rovira i Vergés
  10. Jordi Turull i Negre
  11. Antoni Comín i Oliveres
  12. Josep Rull i Andreu
  13. Anna Simó i Castelló
  14. Neus Lloveras i Massana
  15. Chakir El Homrani Lesfar
  16. Marta Pascal i Capdevila
  17. Lluís Corominas i Díaz
  18. Oriol Amorós i March
  19. Irene Rigau i Oliver
  20. Germà Gordó i Aubarell
  21. Pere Aragonès i Garcia
  22. Antoni Castellà i Clavé
  23. Alba Vergés i Bosch
  24. Anna Figueras i Ibañez
  25. David Bonvehí i Torras
  26. Marc Sanglas i Alcantarilla
  27. Montserrat Candini i Puig
  28. Magda Casamitjana i Aguilà
  29. Maria Senserrich i Guitart
  30. Joan Ramon Casals i Mata
  31. Gerard Gómez del Moral i Fuster
  32. Jordi Cuminal i Roquet

Girona

  1. Lluís Llach i Grande
  2. Anna Caula i Paretas
  3. Carles Puigdemont i Casamajó
  4. Roger Torrent i Ramió
  5. Natàlia Figueras i Pagès
  6. Dolors Bassa Coll
  7. Lluís Guinó i Subirós
  8. Jordi Munell i Garcia
  9. Sergi Sabrià i Benito
  10. Maria Dolors Rovirola i Coromí
  11. Jordi Orobitg i Solé

Lleida

  1. Josep Maria Forné i Febrer
  2. Carmina Castellví i Vallverdú
  3. Albert Batalla i Siscart
  4. Bernat Solé i Barril
  5. Violant Cervera i Gòdia
  6. Montserrat Fornells i Solé
  7. Marc Solsona i Aixalà
  8. Antoni Balasch i Parisi
  9. David Rodríguez i González
  10. Ramona Barrufet i Santacana

Tarragona

  1. Germà Bel i Queralt
  2. Montserrat Palau Vergés
  3. Albert Batet i Canadell
  4. Ferran Civit i Martí
  5. Montserrat Vilella Cuadrada
  6. Josep Lluís Salvadó i Tenesa
  7. Jordi-Miquel Sendra i Vellvé
  8. Meritxell Roigé i Pedrola
  9. Teresa Vallverdú i Albornà
Barcelona
  1. Inés Arrimadas García
  2. Carlos Carrizosa Torres
  3. José María Espejo-Saavedra Conesa
  4. Fernando Tomás de Páramo Gómez
  5. Sonia Sierra Infante
  6. Antonio Espinosa Cerrato
  7. Fran Hervías Chirosa
  8. Susana Beltrán García
  9. David Mejía Ayra
  10. Marina Bravo Sobrino
  11. Joan García González
  12. Jesús Galiano Gutierrez
  13. Noemí de la Calle Sifré
  14. Sergi Sanz Jiménez
  15. Carmen de Rivera Pla
  16. Laura Vílchez Sánchez
  17. Elisabeth Valencia Mimbrero

Girona

  1. Jean Castel Sucarrat
  2. Alfonso Sánchez Fisac

Lleida

  1. Jorge Soler González
  2. Javier Rivas Escamilla

Tarragona

  1. Matías Alonso Ruiz
  2. Francisco Javier Domínguez Serrano
  3. Carlos Sánchez Martín
  4. Lorena Roldán Suárez
Barcelona
  1. Miquel Iceta Llorens
  2. Eva Maria Granados Galiano
  3. Ferran Pedret i Santos
  4. Alícia Romero Llano
  5. Jordi Terrades i Santacreu
  6. Assumpta Escarp Gibert
  7. David Pérez Ibáñez
  8. Esther Niubó Cindoncha
  9. Pol Gibert Horcas
  10. Marta Moreta Rovira
  11. Raúl Moreno Montaña
  12. Eva Maria Martínez Morales

Girona

  1. Rafel Bruguera i Batalla

Lleida

  1. Òscar Ordeig i Molist

Tarragona

  1. Carlos Castillo Rosique
  2. Rosa Maria Ibarra Ollé
Barcelona
  1. Josep Lluís Franco Rabell
  2. Gemma Lienas Massot
  3. Joan Coscubiela Conesa
  4. Àngels Martínez Castells
  5. Albano Dante Fachin Pozzi
  6. Joan Josep Nuet Pujals
  7. Jèssica Albiach Satorres
  8. Joan Giner Miguelez
  9. Marta Ribas Frias

Girona

  1. Marc Vidal i Pou

Tarragona

  1. Gerard Bargalló Boivin
Barcelona
  1. Xavier García Albiol
  2. Andrea Levy Soler
  3. Antonio Gallego Burgos
  4. Esperanza García González
  5. Santiago Rodríguez i Serra
  6. Alberto Villagrasa Gil
  7. María José García Cuevas
  8. Juan Bautista Milián Querol

Girona

  1. Josep Enric Millo i Rocher

Lleida

  1. Marisa Xandri Pujol

Tarragona

  1. Alejandro Fernández Álvarez
Barcelona
  1. Antonio Baños Boncompain
  2. Anna Gabriel i Sabaté
  3. Josep Manel Busqueta i Franco
  4. Maria Gabriela Serra i Frediani
  5. Albert Botran i Pahissa
  6. Eulàlia Reguant i Cura
  7. Julià de Jòdar i Muñoz

Girona

  1. Benet Salellas i Vilar

Lleida

  1. Ramon Usall i Santa

Tarragona

  1. Sergi Saladié i Gil

[148]

Resultats per circumscripció, comarca i municipis[modifica | modifica el codi]

Formació més votada per municipi:
     Junts pel Sí (JxSí)
     Ciutadans (C's)
     Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
     Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Circumscripció Comarca Capital de comarca Municipis més poblats (exceptuant la capital)
circumscripció de Barcelona
(5.487.935 hab.)
L'Alt Penedès Vilafranca del Penedès (39.221 hab.) Sant Sadurní d'Anoia (12.603 hab.)
Gelida (7.194 hab.)
L'Anoia Igualada (36.923 hab.) Piera (13.652 hab.)
Vilanova del Camí (12.208 hab.)
El Bages Manresa (73.140 hab.) Sant Joan de Vilatorrada (10.064 hab.)
Sant Vicenç de Castellet (7.737 hab.)
El Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat (43.769 hab.) Cornellà de Llobregat (86.687 hab.)
Sant Boi de Llobregat (83.408 hab.)
El Barcelonès Barcelona (1.602.386 hab.) Hospitalet de Llobregat (253.518 hab.)
Badalona (217.210 hab.)
El Berguedà Berga (16.456 hab.) Gironella (4.987 hab.)
Puig-reig (4.207 hab.)
El Garraf Vilanova i la Geltrú (65.941 hab.) Sant Pere de Ribes (29.339 hab.)
Sitges (28.171 hab.)
El Maresme Mataró (124.280 hab.) Premià de Mar (28.163 hab.)
Pineda de Mar (25.948 hab.)
El Moianès Moià (5.760 hab.) Castellterçol (2.400 hab.)
Santa Maria d'Oló (1.065 hab.)
Osona Vic (41.956 hab.) Manlleu (20.279 hab.)
Torelló (13.949 hab.)
El Vallès Occidental Terrassa / Sabadell (215.517 hab. / 207.444 hab.) Sant Cugat del Vallès (87.118 hab.)
Rubí (74.353 hab.)
El Vallès Oriental Granollers (59.930 hab.) Mollet del Vallès (51.719 hab.)
Les Franqueses del Vallès (19.170 hab.)
circumscripció de Tarragona
(805.789 hab.)
L'Alt Camp Valls (25.084 hab.) Alcover (5.143 hab.)
El Pla de Santa Maria (2.375 hab.)
El Baix Camp Reus (104.835 hab.) Cambrils (29.112 hab.)
Mont-roig del Camp (10.292 hab.)
El Baix Ebre Tortosa (34.832 hab.) Deltebre (11.063 hab.)
Roquetes (7.689 hab.)
El Baix Penedès El Vendrell (33.340 hab.) Calafell (21.871 hab.)
Cunit (11.102 hab.)
La Conca de Barberà Montblanc (6.767 hab.) L'Espluga de Francolí (3.857 hab.)
Santa Coloma de Queralt (3.035 hab.)
La Ribera d'Ebre Móra d'Ebre (5.232 hab.) Flix (4.006 hab.)
Móra la Nova (3.189 hab.)
El Montsià Amposta (21.240 hab.) Sant Carles de la Ràpita (15.511 hab.)
Alcanar (10.570 hab.)
El Priorat Falset (2.742 hab.) Cornudella de Montsant (1.006 hab.)
Marçà (662 hab.)
El Tarragonès Tarragona (132.199 hab.) Salou (26.558 hab.)
Vila-seca (21.923 hab.)
La Terra Alta Gandesa (3.028 hab.) Batea (2.094 hab.)
Horta de Sant Joan (1.241 hab.)
circumscripció de Girona
(756.810 hab.)
L'Alt Empordà Figueres (45.262 hab.) Roses (19.896 hab.)
Castelló d'Empúries (11.794 hab.)
El Baix Empordà La Bisbal d'Empordà (10.793 hab.) Palafrugell (22.942 hab.)
Sant Feliu de Guíxols (21.945 hab.)
La Garrotxa Olot (32.337 hab.) Sant Joan les Fonts (2.697 hab.)
La Vall d'en Bas (2.680 hab.)
El Gironès Girona (92.186 hab.) Salt (27.763 hab.)
Cassà de la Selva (8.994 hab.)
El Pla de l'Estany Banyoles (17.451 hab.) Porqueres (4.208 hab.)
Cornellà de Terri (2.106 hab.)
El Ripollès Ripoll (10.762 hab.) Sant Joan de les Abadesses (3.621 hab.)
Campdevànol (3.432 hab.)
La Selva Santa Coloma de Farners (12.601 hab.) Blanes (39.297 hab.)
Lloret de Mar (38.624 hab.)
circumscripció de Lleida
(443.032 hab.)
L'Alta Ribagorça El Pont de Suert (2.516 hab.) Vall de Boí (1.052 hab.)
Vilaller (667 hab.)
L'Alt Urgell La Seu d'Urgell (12.366 hab.) Oliana (1.870 hab.)
Montferrer i Castellbò (1.027 hab.)
La Cerdanya (la meitat forma part de la circumscripció de Girona) Puigcerdà (8.949 hab.) Bellver de Cerdanya (2.014 hab.)
Alp (1.576 hab.)
Les Garrigues Les Borges Blanques (5.734 hab.) Juneda (3.222 hab.)
Arbeca (2.431 hab.)
La Noguera Balaguer (15.281 hab.) Artesa de Segre (3.696 hab.)
Ponts (2.378 hab.)
El Pallars Jussà Tremp (6.022 hab.) La Pobla de Segur (3.089 hab.)
Isona i Conca Dellà (1.153 hab.)
El Pallars Sobirà Sort (2.360 hab.) Esterri d'Àneu (924 hab.)
Rialp (664 hab.)
El Pla d'Urgell Mollerussa (11.829 hab.) Linyola (2.587 hab.)
Torregrossa (2.311 hab.)
La Segarra Cervera (9.093 hab.) Guissona (5.253 hab.)
Torà (1.333 hab.)
El Segrià Lleida (124.709 hab.) Almacelles (6.056 hab.)
Alcarràs (5.241 hab.)
El Solsonès Solsona (9.067 hab.) Sant Llorenç de Morunys (1.004 hab.)
Olius (752 hab.)
L'Urgell Tàrrega (16.131 hab.) Agramunt (5.439 hab.)
Bellpuig (4.755 hab.)
La Vall d'Aran Vielha e Mijaran (5.454 hab.) Naut Aran (1.758 hab.)
Bossòst (1.179 hab.)
Llegenda: JxSí C's PSC-PSOE

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 37 CDC (dins CiU), 21 ERC i 4 UDC (dins CiU)
  2. D'aquests, 29 de CDC, 17 d'ERC, 14 independents (3 d'ells proposats per ERC i integrats en les seves llistes), 1 de DC i 1 de MES
  3. ICV-EUiA

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 March, Oriol; Vicens, Laia «27 de setembre: eleccions plebiscitàries amb full de ruta compartit i llistes separades». Ara [Barcelona], 14-01-2015.
  2. «Mas anuncia eleccions el 27 de setembre amb "llistes diverses i full de ruta compartit"». 324.cat [Barcelona], 14-01-2015.
  3. «Un mandat démocratique pour la Catalogne». Le Monde, 29-10-2015.
  4. March, Oriol; Vicens, Laia «27 de setembre: eleccions plebiscitàries amb full de ruta compartit i llistes separades». Ara [Barcelona], 14-01-2014.
  5. «Mas anuncia eleccions el 27 de setembre amb "llistes diverses i full de ruta compartit"». 324.cat [Barcelona], 14-01-2014.
  6. Catalonia will hold a plebiscite on independence on 27 September, Editorial del diari Ara.
  7. Artur Mas and David Fernàndez: ‘On 27-S we can write our history’, VilaWeb.
  8. «Catalonia leader calls election framed as vote on independence». The Telegraph, 03-08-2015. [Consulta: 8 agost 2015].
  9. «La Catalogne convoque une "élection-plébiscite" en vue de l’indépendance». France 24, 04-08-2015. [Consulta: 8 agost 2015].
  10. «Catalonia election: a guide to its most important vote yet». The Guardian, 24-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  11. «Mas: "El 9-N es farà una consulta anticipada de la definitiva [eleccions plebiscitàries"]». Els matins, TV3, 14-10-2014. [Consulta: 15 gener 2015].
  12. «La culminació de les estructures d'estat, una altra part de l'acord». 324.cat, 14-01-2015.
  13. «La negociació dels pressupostos, part de l'acord entre Mas i Junqueras». 324.cat.
  14. «Mas demana disculpes pel clima de les darreres setmanes». 324.cat, 14-01-2015.
  15. «El govern espanyol diu que Mas no té 'ni interès ni capacitat' per a resoldre els problemes dels catalans». Vilaweb, 14-01-2015.
  16. «"Frau, tragèdia, poca seriositat...": Madrid reacciona a l'anunci d'eleccions a Catalunya». Ara, 15-01-2015.
  17. Cardús, P. «CDC considera que CiU ja s'ha trencat». Vilaweb. [Consulta: 21 juny 2015].
  18. «La CUP es presentarà a les properes eleccions catalanes amb Procés Constituent i sota el nom de Crida Constituent». 324.cat. [Consulta: 15 gener 2015].
  19. «Artur Mas firma el decreto de convocatoria de las elecciones del 27S». La Vanguardia, 03-08-2015 [Consulta: 6 agost 2015].
  20. Noguer, Miquel «Mas convoca el 27-S sin decir qué apoyo necesita para la independencia». El País, 3 agost [Consulta: 6 agost 2015].
  21. «Arrenca la campanya del 27-S». 324.cat, 11-09-2015.
  22. Santamaría, Igor «Los constitucionalistas catalanes también encaran el 27-S con estrategia de plebiscito». Notícias de Guipúzcoa [Consulta: 6 agost 2015].
  23. Garea, Fernando «El Gobierno pide neutralidad a Mas arremetiendo contra su candidatura». El País, 03-08-2015 [Consulta: 6 agost 2015].
  24. Europa Press «Rajoy advierte a Mas: "No habrá elecciones plebiscitarias como tampoco hubo referéndum"». Europa Press. Europa Press, 31-07-2015 [Consulta: 6 agost 2015].
  25. «PxC no concorrerà a les eleccions del 27-S». web. Plataforma per Catalunya. [Consulta: 6 agost 2015].
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 26,8 26,9 Les eleccions del 27-S, en xifres Vilaweb
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 Eleccions al Parlament de Catalunya 2015, Generalitat de Catalunya
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 28,7 28,8 Diputats a escollir Gencat
  29. [hhttp://www.parlament2015.cat/ca/detalls/noticia/Nova-Noticia-03152.html Proclamades 40 candidatures per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S], Generalitat de Catalunya.
  30. Compromís per la llibertat, Junts pel Sí.
  31. Junts pel Sí presenta el lema de la Campanyaː el vot de la teva vida, Vilaweb
  32. Astorch, Núria «Marc Lamuà i Rafel Bruguera, caps de llista del PSC». El Punt Avui [Girona], 21-07-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  33. Solucions justes i acordades - programa electoral, Partit dels Socialistes de Catalunya.
  34. «Albiol será el cabeza de lista del PP catalán para el 27-S». El Periódico, 28-07-2015 [Consulta: 28 juliol 2015].
  35. 100 propostes de govern 2015, Partit Popular.
  36. Ríos, Pere «El líder vecinal Lluís Rabell será el candidato de Catalunya sí que es pot». El País, 24-07-2015 [Consulta: 24 juliol 2015].
  37. El programa de la gent, Catalunya Sí que es Pot.
  38. «Duran i Lleida tancarà la llista d'Unió per Barcelona». 324.cat, 05-08-2015. [Consulta: 5 agost 2015].
  39. Josep M. Pelegrí, proposat per la intercomarcal de Lleida com a cap de llista d'Unió en aquesta circumscripció per al 27-S
  40. Programa electoral d'Unió, Unió Democràtica de Catalunya.
  41. Un projecte per la convivència, Ciutadans - Partit de la Ciutadania.
  42. Programa polític, Candidatura d'Unitat Popular.
  43. Programa polític, Candidatura d'Unitat Popular.
  44. PACMA SE PRESENTA A LAS ELECCIONES CATALANAS DEL 27S
  45. Programa electoral, PACMA.
  46. Per la Redistribució de la Riquesa i la Unitat, Recortes Cero - Els Verds.
  47. «Arrenca la campanya del 27-S». 324.cat, 11-09-2015.
  48. En directo: la Via Lliure reúne en Barcelona a 1,4 millones de personas por la independencia de Catalunya (en castellà) Diario Público
  49. «La Diada Marca el primer dia de campanya». 324.cat, 11 setembre del 2015.
  50. Castro, Carles «L'enigma d'un altre món» (paper). La Vanguardia, 15 setembre, p. 20 [Consulta: 16 setembre 2015].
  51. C-, M. «Rajoy: Obama coincide con Merkel y Cameron en pedir una España unida». ABC, 16-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  52. «El Barça no jugará en la Liga si Cataluña se declara independiente». El País, 19-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  53. Pellicer, Lluís «Almirall advierte a la plantilla del riesgo de la independencia». El País, 19-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  54. Pellicer, Lluís «La banca se planteará su presencia en Cataluña si hay independencia». El País, 18-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  55. Roger, Maiol «Mas quiere un 27-S con observadores internacionales». El País, 19-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  56. «El debate de 8tv, en tres vídeos» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  57. «Ana Pastor modera en laSexta 'El Debat' entre los candidatos a las catalanas del 27S» (en castellà). La Sexta, 19-09-2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
  58. La Junta Electoral Central obliga a TV3 a «compensar» la cobertura de la manifestación, (en castellà) UH Notícias
  59. Escrit d'Unió a la Junta Electoral Provincial de Barcelona
  60. «Festa de la Rosa del PSC». Tv3, 19-09-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
  61. Soto Ivars, Julián «Rajoy sólo congrega a tres mil personas en el acto central de campaña de Albiol». El Confidencial, 20-09-2015.
  62. Tugas, Roger «L'objectiu de l'esprint final: atreure l'indecís i desmobilitzar el rival» (paper). Diari Ara, 20-09-2015, p. 10-11 [Consulta: 21 setembre 2015].
  63. Pruna, Gerard «Ciutadans llança "els lleons" contra Mas» (paper). Diari Ara, 20-09-2015, p. 16 [Consulta: 21 setembre 2015].
  64. Vicens, Laura «La CUP pressionarà per un president de consens». Diari Ara, 20-09-2015 [Consulta: 21 setembre 2015].
  65. Vicens, Laia «La CUP vol una DUI el 28-S si es guanya en vots» (paper). Diari Ara, 21-09-2015, p. 11 [Consulta: 21 setembre 2015].
  66. Orriols, Núria «Duran es desacomplexa per pugnar pel suport unionista» (paper). Diari Ara, 21-09-2015, p. 11 [Consulta: 21 setembre 2015].
  67. EFE «Unió pide un Govern de concentración reformista para presionar al Estado». La Vanguardia. EFE, 22-09-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
  68. García Morera, Auri «Iceta i Sánchez demanen el vot apel·lant a la identitat» (paper). Diari Ara, 21-09-2015, p. 9 [Consulta: 21 setembre 2015].
  69. «Iglesias:vull ser el president que escolta els catalans» (paper). Diari Ara, 21-09-2015, p. 8 [Consulta: 21 setembre 2015].
  70. EFE «Rabell pide a ERC que le vote como presidente y que no se esconda tras Mas». La Vanguardia. EFE, 22-09-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
  71. «La patinada de Rajoy esguerra el discurs unionista sobre la sortida de la UE». Vilaweb, 23-09-2015 [Consulta: 23 setembre 2015].
  72. «El BBVA assegura que no se n'anirà de Catalunya en cas d'independència». 324.cat, 23-09-2015 [Consulta: 23 setembre 2015].
  73. «El cardenal Cañizares demana resar per la unitat d'Espanya en totes les misses». www.naciodigital.cat, 22-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  74. «Els bisbes catalans responen el cardenal Cañizares i defensen la «legitimitat moral de totes les opcions polítiques».». www.naciodigital.cat, 22-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  75. «El bisbe de Solsona anima a tocar les campanes diumenge per anunciar que "ha arribat el dia de la llibertat"». www.mon.cat, 24-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  76. «El cara a cara Junqueras-Margallo bat rècords a 8tv» (paper). Diari Ara, 25-09-2015, p. 58 [Consulta: 27 setembre 2015].
  77. Tugas, Roger «L'alternativa a un Govern sobiranista s'embarranca» (paper). Diari Ara, 25-09-2015, p. 4-5 [Consulta: 27 setembre 2015].
  78. «La prensa conservadora carga contra Margallo por su debate con Junqueras». Eldiario.es, 25-09-2015 [Consulta: 27 setembre 2015].
  79. Ultimàtim de la junta electoral als ajuntaments perquè retirin les estelades
  80. «Junts pel Sí obre les inscripcions per omplir l'acte de final de campanya». Nació Digital, 22-09-2015 [Consulta: 23 setembre 2015].
  81. «Albiol comptarà amb Sarkozy com a suport en el final de campanya». Diari de Girona, 22-09-2015 [Consulta: 23 setembre 2015].
  82. «Acte final de campanya a Lleida amb Ernest Urtasun i Montserrat Pratdesaba». web. Catalunya Sí que es Pot. [Consulta: 23 setembre 2015].
  83. «Antonio Baños tanca a Sant Sadurní la campanya de les CUP de l’Alt Penedès». Xarxa Penedès, 23-09-2015 [Consulta: 23 setembre 2015].
  84. Cop de força multitudinari en l’acte final de campanya de Junts pel Sí Vilaweb
  85. Iceta crida a votar socialista ‘per fer fora Mas’ i contribuir al ‘canvi en marxa’ a Espanya Vilaweb
  86. Sarkozy, al míting del PP: ‘Europa i França necessiten una Espanya forta i unida’ Vilaweb
  87. Rabell acusa Mas de prioritzar interessos privats a la unitat del poble català Vilaweb
  88. Arrimadas vol demostrar que els catalans ‘no volen deixar de ser espanyols i europeus’ Vilaweb
  89. L’acte de final de campanya de la CUP, en directe Vilaweb
  90. La CUP porta la campanya avui a la resta del país Vilaweb
  91. La CE advierte que una declaración unilateral de independencia del Parlament catalán no tendría efectos, (en castellà) La Vanguardia
  92. 92,0 92,1 Bruselas admite un error en la versión sobre la DUI que facilitó en español, (en castellà) La Vanguardia
  93. La Comissió Europea investiga una manipulació en la traducció d’una resposta sobre la independència de Catalunya Vilaweb
  94. La Comissió Europea no va autoritzar cap resposta sobre les conseqüències d'una declaració d'independència Nació Digital
  95. Els eurodiputats de CDC i ERC reclamen a Juncker que resolgui abans del 27-S la polèmica per les dues versions Vilaweb
  96. Un eurodiputat letó conservador diu que Catalunya no pot ser expulsada de la UE
  97. Rotundo comunicado de la banca contra la secesión, (en castellà) El Confidencial
  98. Romeva critica la 'amenaza' bancaria con un guiño a la CUP, (en castellà) El Mundo
  99. Baños (CUP): "Bon vent i banca nova", Diari de Girona
  100. Caixa d'Enginyers es desmarca de l'amenaça dels grans bancs en cas d'independència, Ara.
  101. El BBVA assegura que no se n'anirà de Catalunya en cas d'independència CCMA
  102. L’ANC estudia de respondre a la banca amb retirades de fons col·lectives Vilaweb
  103. Linde advierte de que habría corralito con la secesión de Catalunya, (en castellà) El Periódico
  104. Seis economistas catalanes piden la dimisión de Linde por alertar de 'corralito'
  105. Albiol dice que con la independencia no se pagarán las pensiones, (en castellà) ElPaís
  106. Independencia y pensiones: La mentira más innoble, (en castellà) Col·lectiu Wilson
  107. España tiene "la obligación" de pagar a los pensionistas aunque Catalunya se independice, afirma Mas-Colell, (en castellà) El Periódico
  108. Rajoy admet que Espanya pagarà les pensions també en cas d’una DUI Vilaweb (el vídeo parla de les pensions a partir del minut 11ː00)
  109. La independencia dejaría a Cataluña fuera de la UE, del euro y de Schengen
  110. Romeva: "A España no le interesa Catalunya fuera del euro"
  111. Constitución Española
  112. Arrimadas: Si gana Mas, perderemos el pasaporte europeo, (en castellà) ElPaís
  113. La patinada de Rajoy esguerra el discurs unionista sobre la sortida de la UE, Vilaweb
  114. Carlos Alsina, el protagonista imprevisto del 27S
  115. Junts pel Sí cedeix un espai electoral compensatori a Rajoy
  116. Margallo afirma que los catalanes perderían la nacionalidad española si se independizan
  117. El juez embarga las 15 sedes de CDC por el 'caso Palau', (en castellà) El Periódico
  118. La fundación, una tapadera de ingresos para el partido de Mas, (en castellà) ElPaís
  119. Pérez Pons, Mercè «Tiempos de limpieza en Innova» (en castellà). El País, 05-03-2012 [Consulta: 10 març 2013].
  120. Raül Maigí i Manuel Cuyàs. «El saqueig del Palau, de la «A» a la «Z»». El Punt, 27-09-2009. [Consulta: 20 octubre 2009].
  121. Hoy. «Sentencia confirmada Unió lucro con el Caso Pallerols», 26 gener del 2013. [Consulta: 6 juny del 2013].
  122. 122,0 122,1 El caso Innova salpica a CiU, PSC, ERC e ICV, (en castellà) E-Notícies
  123. «El TSJC investiga al diputado de Ciutadans Jordi Cañas por presunto fraude fiscal». abc.es, 20-01-2014 [Consulta: 1 març 2015].
  124. Dimite el líder de Ciudadanos de Valencia, Fernando Mut, por su imputación en el Caso Innova, (en castellà) El Mundo
  125. «Las cuentas secretas de Bárcenas». El País, 31-01-2013.
  126. «Los papeles de Bárcenas muestran pagos periódicos a la cúpula y otros gastos». El País, 30-01-2013.
  127. (castellà) Dons i suborns a autoritats, per J. Yoldi i M. Altozano en El País, publicat el 13/02/2009.
  128. La corrupción golpea al PSC, (en castellà) ElPaís
  129. J.A. / ABC.es. «El caso de los ERE es negativo para nosotros», 06-03-2011. [Consulta: 9 març 2011].
  130. Pedro de Tena, Antonio Barreda / LibertadDigital.com. «Arenas dice que el caso "fondo de reptiles" es una ofensa a los parados andaluces», 07-02-2011.
  131. La Guardia Civil registra la sede de Convergència, (en castellà) El Correo
  132. Desgavell policial a l'escorcoll de la seu de CDC
  133. Escorcoll mediàtic de la guàrdia civil a la seu de CDC a un mes del 27-S
  134. Escorcollen la seu de CDC després de buscar documentació a la seva fundació
  135. Lluís Rabell demana prudència sobre l’escorcoll a la seu de CDC
  136. Ciutadans rescata a Jordi Cañas como asesor del eurodiputado Girauta, (en castellà) La Vanguardia
  137. L’Audiència de Barcelona confirma l’encausament de l’ex-diputat de Ciutadans Jordi Cañas per frau fiscal Vilaweb
  138. Antich, José «El dia de la veritat». El Món, 26-09-2015 [Consulta: 27 setembre 2015].
  139. GPS dels centres de seguiment de l'escrutini, Diari Ara, 27/09/2015, pàgina 15
  140. «"Especial eleccions 27S", a TV3 i el 3/24». CCMA, 26-09-2015 [Consulta: 27 setembre 2015].
  141. «Diumenge, programa especial: ‘Eleccions 27-S’». 8tv, 25-09-2015 [Consulta: 27 setembre 2015].
  142. El recompte, als mitjans, Diari Ara, 27/09/2015, pàgina 15
  143. Soler, Toni «Majoria absoluta sobiranista:una victòria amb interrogants». Diari Ara, 28-09-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  144. 144,0 144,1 144,2 La Generalitat preveu un augment de la participació arran de l’increment de les sol·licituds de vot per correu Vilaweb
  145. La participació en les eleccions al Parlament és del 77,45% al final de la jornada
  146. 146,0 146,1 Participació
  147. Resultats provisionals
  148. http://resultats.parlament2015.cat/09AU/DAU09000XX_L2.htm

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 Modifica l'enllaç a Wikidata