Rialp

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el poble d'aquest nom. Si cerqueu l'antic municipi, vegeu «Rialb (antic municipi)».
«Rialb» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Rialb (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaRialp
Bandera de Rialp Escut de Rialp
Bandera de Rialp Escut de Rialp
Rialb. Vista general des de migdia.JPG
La vila de Rialb des de la Bastida

Localització
Localització de Rialp respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 26′ 45″ N, 1° 08′ 07″ E / 42.445833333333°N,1.1352777777778°E / 42.445833333333; 1.1352777777778
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Sobirà
Entitats de població 7
Població
Total 669 (2016)
• Densitat 10,57 hab/km²
Geografia
Superfície 63,3 km²
Altitud 725 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Gerard Sabarich Fernández-Coto
Indicatius
Codi postal 25594 i 25595
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25183
Codi IDESCAT 251832
Modifica dades a Wikidata

Rialp (nom oficial) o Rialb (grafia etimològica, l'única admesa i recomanada per l'Institut d'Estudis Catalans i les publicacions de caràcter acadèmic)[1] és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Sovint és anomenada amb el complement de Noguera davant de l'existència d'altres topònims semblants; de tota manera, Rialb de Noguera també podria generar confusions, atès que la Baronia de Rialb és a la comarca de la Noguera.

Està situada just al sud de la meitat nord de la comarca, o bé al nord de la zona central, a prop i al nord de Sort. La vila és a la dreta de la Noguera Pallaresa, mentre que el terme comprèn la major part de la vall.

El 1969 fou unit al terme antic de Rialb el de Surp, per tal de formar el municipi actual, molt més extens que el primigeni.

L'església parroquial de Rialb, dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors, és actualment seu d'una agrupació de parròquies; és una de les quatre localitats de la comarca amb capellà resident, i des d'on s'organitzen els serveis religiosos catòlics de les localitats dels entorns. D'ella depenen també les altres esglésies i capelles de la vila: la de Sant Cosme i Sant Damià, la de Santa Caterina, ara en ruïnes, i la de Sant Francesc de Paula.

Damunt de la Noguera Pallaresa hi ha el Pont de l'Horta.

Etimologia[modifica]

Tal com estableixen tots els estudis filològics sobre el tema, Rialb, amb b final, és l'única forma justificable etimològicament, atès que Rialb ve del llatí Rivo Albo, que dóna Riu Alb (riu blanc). Així ho demostren, per exemple, Joan Coromines,[2] Josep Moran i Joan Anton Rabella[3] o el mateix Institut d'Estudis Catalans.[4]

Tanmateix, la insistència dels pobladors i dirigents d'aquesta vila ha fet prevaldre les raons de caràcter subjectiu, i volen mantenir el nom de la vila de la manera que era anomenat oficialment[5] en les èpoques històriques en què la llengua catalana era exclosa de l'ús oficial, com, per exemple, tot el segle XVIII després del Decret de Nova Planta o les dues dictadures del segle XX. Entre 1980 i 1989, tanmateix, fou acceptat el nom correcte, acabat amb b.

Geografia[modifica]

Rialb es troba al centre de la comarca del Pallars Sobirà, sobretot a la vall principal de la Noguera Pallaresa, tot i que també ocupa una part de la Vall d'Àssua i, sobretot, la vall del Riu de Caregue, subsidiària de la Vall d'Àssua. També el vessant septentrional de la Torreta de l'Orri i les valls dels barrancs que s'hi formen, on hi ha l'Estació d'esquí de Port Ainé.

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Àneu Llavorsí Llavorsí
Sort Brosen windrose-fr.svg Llavorsí
Sort Soriguera Soriguera

Entitats de població[modifica]

Entitat de població Habitants (2011)
Beraní 8
Caregue 22
Escàs 30
Rialp 497
Rodés 19
Roní 58
Surp 30
Font: Municat

La vila de Rialp[modifica]

Les cases de la vila[6][modifica]

  • Casa Alberto
  • Casa Anita
  • Casa Antònia
  • Casa Aron
  • Casalot de l'Aron
  • Casa Barrumba
  • Casalot de Barrumba
  • Casa Barrumbet
  • Casa Basili
  • Casa Baster
  • Casa la Batllessa
  • Casa Benet
  • Casa Benetó
  • Casa Boter
  • Casa Botiguet
  • Casa Cabana
  • Casa Camèlia
  • Casa Càndida
  • Casa Cardaire
  • Casa Cardosenc
  • Casa Caregana
  • Casa Carlesa
  • Casa Carlí
  • Casa Carlos
  • Casa Carrera
  • Casa la Casilla
  • Casa Cavaller (I)
  • Casa Cavaller (II)
  • Casa Cisquet del Narrador
  • Casa Costa
  • Casa Damià
  • Casa Emmetzinat
  • Casa Esmolat
  • Casa Eulària
  • Casa Fatiga
  • Casa Feliu
  • Casa Fernandet
  • Casa Ferrer
  • Casa Ferrer de Jaumot
  • Casa Fideuer
  • Casa Folrat
  • Casa Fraret
  • Casa Fuster (I)
  • Casa Fuster (II)
  • Casa Gabriel
  • Casa Gall
  • Casa Gasset
  • Casa Gosset
  • Casa Jan
  • Casa Janet
  • Casa Janó
  • Casa Jantet
  • Casa Jaume del Sord
  • Casa Jaumot
  • Casa Jepet d'Antònia
  • Casa Jepetó
  • Casa Jepetó Real
  • Casa Joan Baró
  • Casa Joan de Damià
  • Casa Joan de la Cisca
  • Casa Joan de Martí
  • Casa Joan de la Mercè
  • Casa Joan de Rei
  • Casa Josep de l'Ametginat
  • Casa Josepet
  • Casa Juliana
  • Casa Júlio Montaner
  • Casa Laron
  • Casa Llacai
  • Casa Llauner
  • Casa Lleó
  • Casa Llevot
  • Casa Lluís de l'Ermengol
  • Casa Lluïsa
  • Casa Lluquet
  • Casa Maïlla
  • Casa Marc
  • Casa Marieta
  • Casa Martí
  • Casa Martí del Corrier
  • Casa Maurissa
  • Casa Mestre Benet
  • Casa Miqueló
  • Casa la Mola
  • Casa Moliner
  • Casa Monner
  • Casa Montrosset
  • Casa Moret
  • Casa Mossèn Sança
  • Casa Musiquet
  • Casa Paier
  • Casa Pastisser nou
  • Casa Pastisser vell
  • Casa Patata
  • Casa Patató
  • Casa Pau
  • Casa Pepa
  • Casa Pere
  • Casa Peret de l'Esteve
  • Casa Pericó
  • Casa Pona
  • Casa Potecari
  • Casa la Pubilla
  • Casa Quim
  • Casa Quimet
  • Casa Rabassa
  • Casa Ramon de Montardit
  • La Rectoria
  • Casa Ribot
  • Casa Rita (I)
  • Casa Rita (II)
  • Casa Roig Pastisser
  • Casa Ros
  • Casa Sabater
  • Casa Salvador
  • Casa Saviel
  • Casa Sec
  • Casa Secretari
  • Casa Serrador
  • Casa Setjornades
  • Casa Simonet
  • Casa Sorreu
  • Casa Sort
  • Casa Tecla
  • Casa Teodoro
  • Casa Teresa de Jan
  • Casa Terrissaire
  • Casa Tomàs
  • Casa Ton de l'Aron
  • Casa Ton del Músic
  • Casa Toni
  • Casa Tonyets
  • Casa Tort
  • La Fàbrica del Tort
  • Casa Trenat
  • Casa Tureta
  • Casa Veler
  • Casa Verget
  • Casa Víctor
  • Casa Virós
  • Casa Vivatxó
  • Casa Xampaina
  • Casa Xampaineta
  • Casa Xavelí
  • Casa Xelana
  • Casa Zidret
  • Casa Zidro

Història[modifica]

Edat mitjana[modifica]

La vila de Rialb té el seu origen en el castell enclavat en una eminència situada a la dreta del Noguera Pallaresa, des d'on es controlava el pas cap a la Vall d'Àssua i les valls de l'Alt Pallars. En un principi, era una torre o una avançada del castell de Surp, el terme del qual arribava fins a la Noguera i al riu de Sant Antoni.

La població, que havia estat closa, encara avui dia conserva l'arcada gòtica del Portal del Torrent de Sant Antoni, per on passava el camí ral de la Ribera (avui carrer del Mig) i una de les torres de defensa, la Torre de Virós, avui dia convertida en habitatge. El Carrer Major, seu d'un mercat comarcal d'importància, conserva cases porticades semblants a les existents en moltes poblacions catalanes que havien tingut mercat.

Pertanyent al Vescomtat de Castellbò, la vila de Rialb fou cap d'un dels seus cinc quarters, el de Rialb i Àssua. A finals del segle XV fou cap d'aquest quarter el capitost Joan Xiberri, el Marxicot, que s'havia distingit al servei del Comte de Foix en totes les conteses en què intervingué. Més tard, ja en època moderna, passà a lloc reial, com totes les possessions del Vescomtat de Castellbò.

Rialb havia estat també seu d'un priorat de l'orde dels Hospitalers, que depenia de la Comanda de Susterris.

Abans Rialp era un poble de menestrals (gent d'ofici): cadiraires, sastres, llauners, músics, basters, pagesos, fusters... Ha estat, al llarg de moltes dècades, la segona població de la comarca i, per tant, la quantitat de serveis que oferia era gran; per això existien tants oficis menestrals a la vila.

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Rialb declara 2 focs eclesiàstics i 40 de laics,[7] uns 210 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[8] a Rialb (Rialp). Hi diu que és una vila amb ajuntament que comprèn els pobles de Roní i Beraní, a més del terme rural de San Poni. Està situada en un petit pla a la dreta de la Noguera Pallaresa, dominat de muntanyes molt altes. El clima hi és temperat, però domina sobretot el vent del nord; s'hi pateixen inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 50 cases, incloses les de la Casa de la Vila i la presó. Té escola de nens, concorreguda per uns 40 alumnes. L'església parroquial de Santa Maria del Valle de Flores té com a annexos les de Vilamur i Embonui, i està servida per un rector ordinari de la diòcesi i un vicari, que resideix a Vilamur. A prop del poble hi ha diverses fonts, i té una ermita, dedicada a Sant Joan Ante-Portam-Latinam, situada en el cim d'una muntanya. Les terres són en general fluixes, pedregoses i la major part muntanyoses. S'hi collia sègol, blat, ordi, fenc, nous, patates, ametlles, pomes, peres, prunes, cireres i algunes figues. S'hi criaven vacum i ovelles. Hi havia molta caça de conills, llebres i perdius i s'hi pescaven truites. Hi havia una mica d'indústria: un teler, una serradors i alguns batans. Comptava amb 45 veïns de cadastre (caps de casa) i 391 ànimes (habitants).

Avui dia, l'activitat principal és el turisme, tant a l'hivern (Estació d'esquí Port Ainé) com a la resta de l'any amb diverses activitats, com per exemple les activitats d'aigües braves a la Noguera Pallaresa, que rep el nom daiguadicció-Rialp'. Això ha portat una gran transformació a Rialp i a la comarca en general.

Escut municipal antic de Rialb

L'ajuntament[modifica]

Els alcaldes[modifica]

  • Josep Mesegué i Utgé (1979 - 1980)
  • Francisco Vidal Baró (1980 - 1980)
  • Josep Maria Galí i Vidal (1980 - 1983)
  • Josep Mesegué i Utgé (1983 - 2003)
  • Maria Pilar Tomàs i Chavalí (2003 - 2007)
  • Gerard Sabarich i Fernández-Coto (2007 - actualitat)

Legislatura 2011 - 2015[modifica]

Resultats electorals - Rialp, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Gerard Sabarich i Fernández-Coto 285 7 85,84
Total 345 7
  • Gerard Sabarich i Fernández-Coto (CiU), Alcalde
  • Jordi Altieri i Montserrat (CiU), Regidor
  • Marc Farré i Cuñat (CiU), Regidor
  • Jordi Abrantes i Vidal (CiU), Regidor
  • Montserrat Albiñana i Riera (CiU), Regidora
  • Francesc Virós i Jantorre (CiU), Regidor
  • Joan Josep Abellà i Iglesias (CiU), Regidor.

Activitat econòmica[modifica]

Antigament, l'economia de Rialb es basava en l'agricultura i la ramaderia, inclosa l'explotació de la fusta dels nombrosos boscos del terme. En l'actualitat, sense abandonar la cria de bestiar, sobretot boví i porcí, una part important se sustenta en el turisme. D'una banda, les pistes de l'Estació d'esquí de Port Ainé i tots els serveis que comporta. D'altra banda, l'acreditat Hotel Comtes del Pallars. Com a indústries d'arrel més tradicional es pot esmentar la Central hidroelèctrica de Rialb i la serradora Sebastià, indústries de la Fusta, que, de fet, continua una de les activitats més tradicionals de la vila.

Llocs d'interès[modifica]

Mare de Déu de la Muntanya de Caregue conservada al Museu Diocesà d'Urgell

'Cal visitar' el 'carrer del Mig' amb les seves porxades, el Raval, el 'castell' des d'on es té una vista general de la vila closa (actualment en fase de consolidació i adequació), l'Església de Ntra. Senyora de Valldeflors, la petita església dels 'Sants Patrons Cosme i Damià'. A més, es pot gaudir d'uns fabulosos itineraris de senderisme pels antics camins del municipi, com poden ser els camins que ens porten a la Vall d'Àssua, al Parc Nacional d'AigüesTortes i Estany de Sant Maurici i els camins que ens porten al Parc Natural de l'Alt Prineu, (com pot ser el camí de la Canerilla).

S'ha de destacar l'Església de Surp (St. Iscle i Sta. Victòria) d'estil romànic llombard. El retaule, les imatges i les pintures de l'església es troben al Museu Diocesà d'Urgell (La Seu d'Urgell), al Museu Nacional d'Art de Catalunya i a l'Art Museum de la ciutat de Toledo (Ohio) (EUA). Actualment es troba en fase de recuperació i manteniment.

Demografia del municipi de Rialb[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
29 53 86 597 843 1.273 1.123 1.065 890 801
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.035 929 740 595 754 656 375 466 452 534
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
527 535 517 554 612 649 656 654 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Beraní i Roní; i el 1970, Surp, al qual s'havia unit el 1857 Caregue, Escàs i Rodés.

Demografia de la vila de Rialb[9][modifica]

Evolució demogràfica
1857 1888 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
519 408 336 619 432 355 327 259 400 452 2779 341 394 418 464 493 484 482 497

Fills i filles il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Presentació del nomenclàtor major oficial de Catalunya». A: Estudis romànics. vol.27. Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 263. 
  2. Coromines 1996.
  3. Document 1 sobre el topònim Rialb
  4. Document 2 sobre el topònim Rialb
  5. INE
  6. Montaña 2004.
  7. Mossèn Joan Llenes i Mossèn Bernat Mas; Mestre Joan Mas, Lluís Negrer, Ramon Burgueta, Joan Amiguet, Guillem Degà, Mestre Antoni Serra, Bartomeu de Mur, Joanot Fuster, Pere Barat, Jaume Llenes, Guillem Poc, Pere Llenes, procurador, Pere Llenes, Pere de Faura, Bastard Rotger, Jaume Font, Jaume Claus, Joan Xic, traginer, Domenge Troiet, Antoni Moga, la vídua Paraire, Antoni Prada, Bernat Sellarí, Arnau Llarg, Joan Miquel, Pere Xic, la vídua Franqueta, Antoni Farrer, Domenge Bertran, Joan lo Gavatx, Bernat Mas, Joan Moreig, Mestre Bernat Alamany, la vídua Jaumeta, Joan de Guillamot, la vídua de Bernat Gai, Joan Xic Raget, Bertran Verge, Bernat Raget i Rabadà Raget. Iglésias 1981, p. 65.
  8. Madoz 1845.
  9. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España. Madrid: Imprenta Nacional, 1858. ISBN No en té. 
  • Coromines, Joan. «Re- oi- noms fluvials». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 84-7256-852-0. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Rialb de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rialp Modifica l'enllaç a Wikidata