Lladorre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lladorre
Bandera de Lladorre Escut de Lladorre
(En detall) (En detall)
Localització

Lladorre situat respecte Catalunya
Lladorre situat respecte Catalunya

Localització de Lladorre respecte del Pallars Sobirà


Municipi del Pallars Sobirà
Sant Bartomeu de Tavascan
Sant Bartomeu de Tavascan
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Gentilici De Lladorre
Superfície 146,98 km²
Altitud 1.052 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
238 hab.
1,62 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 356575 4720350Coord.: 42° 37′ 20″ N, 1° 15′ 4″ E / 42.62222°N,1.25111°E / 42.62222; 1.25111
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Salvador Tomàs i Bosch
Codi territorial 251235
Festa major 29 de juliol

Lladorre és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situat a la Vall de Cardós. El seu extens terme municipal ocupa tota la part septentrional de la Vall de Cardós, la capçalera de la Ribera de Cardós. És un dels pocs municipis pallaresos que no ha sofert modificacions al llarg dels segles XIX i XX, més enllà de la incorporació de Tavascan el 1847. En un primer moment, però, el cap de municipi fou Tavascan, que sempre ha estat el nucli més poblat, i no Lladorre. Així mateix, el nom del municipi era Tavascan.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Coromines,[2] Lladorre és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per un dels dos ètims següents: lit/lut (que en els diferents dialectes del basc significa diverses variants a partir de “terra fonda” o “despreniment de terra”) i el sufix -orr, amb reforç vocàlic final, de significat imprecís, però freqüent en diversos topònims pallaresos.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ocupa l'extrem nord-est de la comarca, ja al límit amb Occitània. És un dels termes pallaresos que no ha sofert modificacions al llarg del segle XX.

Termes municipals limítrofs:

Alt Àneu Coflens i Uston (Coserans, Occitània)
La Guingueta d'Àneu Brosen windrose-fr.svg Occitània
Vall de Cardós Esterri de Cardós Alins

Les principals entitats geogràfiques del municipi són: Les Tuques, el Tuc de Montabòna, la Tuca de Salibarri, el Pic de Mariola, el Pic de la Lleia i el Pic del Port de Tavascan.

Perímetre del terme[modifica | modifica el codi]

Comença aquesta descripció al Pic de Sotllo, a l'extrem nord del terme municipal d'Alins, on es troben els termes municipals d'Alins i de Lladorre, amb els termes comunals occitans d'Ausat, del parçan de Vic de Sòs i Uston, del de Coserans.

Límit amb Alins[modifica | modifica el codi]

Des del Pic de Sotllo, de 3.072,8 metres d'altitud, el termenal amb Lladorre segueix cap a ponent la carena més alta, fins al Pic dels Estanys (2.956); en aquest pic, la línia de terme torç cap al sud-sud-oest, en direcció al Coll de Canedo (2.712,6) i el Pic de Baborte (2.933,8). Un cop en aquest darrer pic, torna a girar cap a l'oest, sempre seguint la carena, fins a un cim de 2.764,6, on torna a trencar cap al sud-oest i tot seguit cap al sud, per tal d'anar seguint la carena del límit nord del Circ de Baborte. En direcció sud, arriba al Coll de Sellente, de 2.488 metres d'altitud, i torna a agafar la direcció sud-oest; al cap de poc arriba al cim de més al nord-oest dels Tres Pics (2.652), a la Tartera de la Llaguna. Torna a tòrcer cap a l'est, fent un arc convex cap al nord, fins a arribar a l'extrem nord del Serrat de la Llaguna, on torna a girar cap al nord, passant pel Coll de la Llaguna (2.595,4). Una mica al nord d'aquest coll, seguint encara la carena, gira cap a ponent per pujar a la Roca Cigalera (2.667,8), emprèn el Becero, serrat que segueix del tot, de llevant a ponent, fins a atènyer el Roc d'Ausinsi (2.545,3), al costat de llevant del Cap de Montarenyo. En aquest roc torna a agafar la direcció sud-sud-oest, fins a la Collada de Boldís (2.455,3); al cap de poc gira més cap al sud-oest, puja al Montarenyo de Boldís (2.592,9), i continua en la mateixa direcció fins als Plans de Boldís.

En aquest lloc torç cap al sud-sud-oest, passa pel Coll dels Berdissos (2.452), i puja fins al Racó Roi (2.477,1). Torç cap al sud, i poc després cap al sud-sud-est, i assoleix el cim de les Escales de Pallars (2.368,1). Sempre cap al sud, i sempre seguint la carena més alta, com ha estat fent des del començament, el termenal passa pel Coll de la Pleta dels Ceps (2.242,8), i arriba a l'extrem nord-est de la Serra de Tudela (2.319,3); la segueix tota cap al sud-oest, passa pel cim de Tudela (2.327,8), i, en el vessant sud-oest d'aquest cim, a uns 150 metres, troba el triterme entre Alins, Lladorre i Esterri de Cardós.

Límit amb Esterri de Cardós[modifica | modifica el codi]

Des de Tudela, el termenal amb Esterri de Cardós davalla cap a ponent, molt lleugerament decantat cap al sud. Passa per la Punta de Roquetes de 1.987,3 metres d'altitud, després va cap a la Punta (1.808,3), s'inclina cap a l'oest-nord-oest, segueix la carena de Roc Bataller (1.727,8), fins que, a 900 metres d'aquest roc arriba a un nou punt tritermenal, ara entre Lladorre, Esterri de Cardós i Estaon (actualment, Vall de Cardós).

Límit amb l'antic terme d'Estaon (ara, Vall de Cardós)[modifica | modifica el codi]

El nou termenal segueix exactament en la mateix direcció i en línia recta fins que assoleix la llera de la Noguera de Cardós uns 150 metres al nord de la Mare de Déu del Pont. Aleshores, la línia de terme gira cap al nord, seguint aigües amunt el riu esmentat, fins que arriba al pont de Can Serra i del Càmping Serra; en aquell punt gira en angle recte cap a ponent, deixant el fons de la vall i enfilant-se per travessar un coster i una petita carena i anar a trobar el Barranc dels Cortals. Segueix aquest barranc cap al sud-oest fins al paratge de les Ventades, on el barranc fa un retomb sobtat; aleshores, el termenal abandona el fons de vall del barranc per tal d'enfilar-se en la carena que limita pel nord aquest barranc, i segueix coster amunt fins a la cota 1.850. En aquell lloc fa un colze cap al sud per tal d'anar a cercar la carena principal i girar cap al nord, principalment, passa pel Coll de Lleret, de 1.952,5 metres d'altitud. Tot seguit, sempre per la carena cap al nord, passa per Perafita, assoleix l'extrem meridional de la Serra Mitjana, tot seguit la Serra de Gallauba, girant cap al nord-est, i arriba a lo Caubo (2.284). En aquest cim torna a canviar de direcció, i ara cap al nord-nord-oest, va cap al Pic de Serra Plana (2.303,7). Tot seguit, segueix cap al nord-oest tota la Serra Plana, sempre per la carena més alta, fins que assoleix el cim del Pic des Tovarres (2.447,6), des d'on passa per la carena de llevant dels quatre estanys de Campirme (Estany de Soliguera, Estany de Finestres, Estany Gran de Campirme i Estanys de Campirme) fins que arriba a dos cims seguits, un de 2.448,2 metres d'altitud, i el segon, de 2.522,7. En aquest segon es troben els termes de Lladorre, Estaon (Vall de Cardós) i Unarre (la Guingueta d'Àneu).

Límit amb l'antic terme d'Unarre (ara, la Guingueta d'Àneu)[modifica | modifica el codi]

Des del punt anterior, el termenal marxa cap al nord-est, fent la volta des del sud fins a l'est de l'Estany de Mascarida, per dalt de la carena, baixa de la carena per anar a buscar un barranc afluent del Torrent de Mascarida, que segueix cap al nord-est i va girant cap al nord. Travessa el Torrent de Mascarida, i gira cap al nord-oest enfilant-se per una carena cap al Pic de la Coma del Forn, de 2.683 metres d'altitud. En aquell cim gira cap al nord, passa pel Coll del Forn (2.517,3), i, sempre cap al nord, s'adreça al Pic de Ventolau (2.851,5). En aquest pic, el termenal torç cap al nord-oest, per fer en un arc tota la volta pel costat de ponent del Circ de la Gallina, on hi ha l'Estany Major de la Gallina. Així, arriba al Pic Major de la Gallina (2.687,5), després al Pic de la Gallina (2.756,5), des d'on, agafant la direcció nord-oest, puja al cim del Mont-roig, de 2.846,3 metres d'altitud. En aquest lloc es troben quatre termes: els municipals, catalans, de Lladorre, la Guingueta d'Àneu (abans, Unarre), i Alt Àneu (antigament, Isil), i el comunal, occità, de Coflens, al parçan de Coserans.

Límit amb l'antic terme d'Isil (ara, Alt Àneu)[modifica | modifica el codi]

El contacte amb el terme d'Isil, ara Alt Àneu, és simplement un punt, al cim del Mont-roig.

Límit amb la comuna de Coflens (Coserans, Occitània)[modifica | modifica el codi]

Aquest termenal, entre el terme municipal de Lladorre i el comunal de Coflens, que és alhora entre la comarca del Pallars Sobirà i el parçan de Coserans, entre Catalunya i Occitània i entre els estats espanyol i francès, segueix la carena més alta dels Pirineus. Des de Mont-roig va cap al nord-est, puja a un segon pic del mateix Mont-roig, aquest de 2.864,6, i s'adreça al Pic de l'Estanyet (2.633) i al Pic de la Roia de Mollàs (2.643,6), on comença a seguir un tram bàsicament cap a l'est. Passa per la Collada de la Roia (2.482,6), pel Coll de Cerbi (2.488,6) i el Pic de Mariola (2.663,3). En aquest cim torna a girar cap al nord-est, deixant el gran Estany de Mariola al sud, i va a buscar el Port de Mariola (2.564,8) i, al cap d'un bon tros, el Pic de Montarenyo (2.616), que és el punt més septentrional del terme i de la comarca. En aquest lloc, per la part occitana, parteixen els termes comunals de Coflens i d'Uston.

Límit amb la comuna d'Uston (Coserans, Occitània)[modifica | modifica el codi]

Des del Montarenyo, el termenal comença a seguir una línia bàsicament cap al sud-est, però que va fent tots els retombs que la mateixa carena principal dels Pirineus marca. Així, va a buscar el Port de Tavascan, de 2.216,7 metres d'altitud, per on passava l'antic camí ral de França, després el Pic del Port de Tavascan (2.493,3), la Collada de la Roia (2.465,2), i, seguint aquest darrer tram la direcció sud, al Pic de Marterat (2.666,4).

En aquest lloc el termenal torna a girar cap a llevant, passa pel Port de la Lleia (2.552,3), el Pic de la Lleia (2.775,5), i la Collada de l'Estany Blanc (2.698,6). Torna a tòrcer cap al nord, arriba al Tuc de Lassauguèda (2.761,5), gira altre cop cap a l'est, fins que assoleix el Tuc de Montabòna (2.795,2); des d'aquest darrer tuc, el termenal tomba cap al sud, en direcció al Pic de Certascan, però sense acabar-hi de pujar: a la cota 2.750 del vessant septentrional del Certascan Nord gira altre cop cap a l'est-nord-est, fent la volta pel nord del Circ de Certascan, fins al Tuc de Senó (2.556,1), just al nord de l'Estany de Certascan. Sempre cap a l'est, puja al Pui del Cap de l'Estany (2.603,3), per, ara cap al nord-est, passa pel Port de Colatx (2.416,1), i arriba al Pic de Colatx (2.569,5). Ara cap a l'est, arriba al Pic del Turquilla (2.527,8). Torna a canviar de direcció: ara cap al sud-est, passa pel Port de Guiló (2.372), torna a emprendre cap a l'est per anar cap al Pic Roi (2.439), el Port d'Aulús (2.340,2), el Pic de Guiló (2.556,2), el Port dels Tres Comtes (2.471,7) i el Cap de Guiló (2.615,6), que és l'extrem nord-oriental del terme de Lladorre.

Del Cap de Guiló, la línia de terme, i frontera estatal, emprèn cap al sud, i després sud-oest, passa pel Pic dels Tres Comtes (2.659,7), les Tuques (2.569,1), el Port de Lladorre (2.466), la Tuca de Salibarri (2.540,9), el Port de l'Artiga (2.468,5) i la Punta del Port (2.603), on torna a girar cap al sud-est. Tot seguit, passa pel Pic de Salibarri (2.610,9), el Port de Salibarri (2.561,7), i el Pic de Broate (2.705,9), on canvia cap a l'est. Aleshores, va cap al Port de Broate (2.584,9) i el Pic de Montestaure (2.659), on torç cap al sud-est i poc després cap al sud i sud-oest, fent el tomb per la capçalera del circ de Broate, sempre per la carena més enlairada. Així, arriba als Guins de l'Ase (2.961,1), i, ja cap al sud, s'adreça al Coll dels Guins de l'Ase (2.863,8) i, finalment, al Pic de Sotllo, de 3.072,8 metres d'altitud, on es troben els termes municipals de Lladorre i Alins i els comunals de Coflens i Ausat, on ha començat aquesta descripció.

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2011)
Aineto 21
Boldís Jussà 23
Boldís Sobirà 13
Lladorre 53
Lleret 20
Tavascan 114
Font: Municat

Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, que són els pobles que formen el terme municipal de Lladorre, disposen cadascun d'ells del seu article propi. També el tenen els grups de bordes que van arribar a constituir nuclis de població, almenys de temporada, del terme de Lladorre: Graus, Ison, Noarre i Quanca.

Situat a l'esquerra del Riu de Lladorre, el poble de Lladorre està compost de dos nuclis separats per un coster al bell mig del qual es troba l'església parroquial de Sant Martí. És a migdia d'un congost estret, al nord del qual es troben Aineto i Tavascan, vigilat per l'antic Castell de Lladorre, del qual es conserven restes a ponent del poble, a la dreta del riu. Al nord del congost esmentat hi ha la Coma de Borito, amb el Molí de Lladorre i el Pont de Borito, medieval. Al sud, a més de mig quilòmetre del poble, hi ha la important masia de Can Serra, amb l'església romànica de Santa Eulàlia. En l'actualitat, en aquesta antiga masia hi ha el Càmping Serra. També existia l'església de Sant Miquel.

Les cases del poble
[3] ====
  • Casa Aiguanot
  • Casa Angolet
  • Casa Badia
  • Casa Barrau
  • Casa Batlle Vell
  • Casa Bord
  • Casa Cabasset
  • Casa Cabullera
  • Casa Canal
  • Casa Casaler
  • Casa Cisco
  • Casa Ermengol
  • Casa Ferrer
  • Casa Girons
  • Casa Gironset
  • Casa Guelis
  • Casa Janxic
  • Casa Jep
  • Casa Joan
  • Casa Lino
  • Casa Mariano
  • Casa Martí
  • Casa Micàs
  • Casa Millat
  • Casa Moliner
  • Casa Nasi
  • Casa Pau
  • Casa Pep
  • Casa Paratge
  • Casa Pilara
  • Casa Recoder
  • La Rectoria
  • Casa Ricard
  • Casa Rita
  • Casa Sala
  • Casa Sant
  • Casa Serra
  • Casa Teresa
  • Casa Tresorer
  • Casa la Vídua
  • Casa Xirinet

Història[modifica | modifica el codi]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

En el fogatge del 1553, Ladorre declara 1 foc eclesiàstic i 9 de laics,[4] uns 50 habitants. Els altres pobles del terme declaren independentment de Lladorre.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Lladorre. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada damunt d'una penya, envoltada de muntanyes. El clima hi és fred, propens als refredats i reumes. Tenia en aquell moment 30 cases i l'església parroquial de Sant Martí, servida per un rector de nomenament ordinari; té també una ermita dedicada a Santa Anna. El territori és pedregós i muntanyós, i el creua el camí que mena al port de França. S'hi produïa sègol, herbes per a pastures i fruites. S'hi criava vacum, ovelles i cabres. Hi havia caça de perdius i pesca de truites i poques anguiles. Comptava amb 38 veïns (caps de casa) i 227 ànimes (habitants).

En el cens del 1857[6] Tabescan apareix amb 780 habitants i 153 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Boldís, 154 habitants i 30 cèdules; Lladorre, 188 i 42; Lleret, 96 i 16, i Tabescan, 342 i 65.

Política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]
  • Miquel Ros (1898 - 1899)

Des de les primeres eleccions democràtiques, l'Ajuntament de Lladorre ha tingut els alcaldes següents:

  • Lluís Colomé i Llau (1979 - 2011)
  • Salvador Tomàs i Bosch (2011 - actualitat)
Regidors[modifica | modifica el codi]

Des del 1979, Lladorre ha tingut els regidors següents: Joan Francesc Abrié Roca, Maria Ancil Cuscó, Ferran Blasi Angrill, Manuel Colomé Gironi, Lluís Colomé Llau, Josep Colomé Marquès, Josep Gaspa Ticó, Xavier Gironi Gomà, Francesc Lladós Malé, Josep Ticó Català, Ignasi Ticó Colomé, Josep Maria Ticó Colomé, Salvador Tomàs Bosch, Salvador Tomàs Feliu, Marc Tomàs Gironi i Fermín Trujillo Rodríguez.

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals de Lladorre, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Salvador Tomàs i Bosch 127 5 67,91
AEILL Josep Ticó i Català 68 0 36,36
ICV-EUiA-E Manuel Manjón i Escolà 49 0 26,20
PP Antonio Bravo Redondo 2 0 1,07
Total 199 5
  • Salvador Tomàs Bosch (CiU), Alcalde
  • Manel Colomé Gironi (CiU), Regidor
  • Francesc Lladós Malé (CiU), Regidor
  • Xavier Gironi Gomà (CiU), Regidor
  • Marc Tomàs Gironi (CiU), Regidor.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
19 - 29 219 454 780 657 563 592 467
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
534 606 412 397 445 239 183 227 218 219
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
212 207 234 224 212 211 230 232 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Coromines, Joan. «Lladorre i Lledura». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  3. Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  4. Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 76. ISBN 84-232-0189-9. Mossèn Joan Gros, rector; Joan Miques, Ramon Ricart, Guillem Ramon Gras, Guillem Robald, Ramon Torrent, Arnaut Baliar, Bernadí Vidal, Antoni Galí i Gabriel Visa.
  5. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  6. Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España. Madrid: Imprenta Nacional, 1858. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Lladorre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lladorre Modifica l'enllaç a Wikidata