Josep Iglésies i Fort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Iglésies i Fort Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Naixement 9 de setembre de 1902
Reus
Mort 18 de novembre de 1986(1986-11-18) (als 84 anys)
Barcelona
Ocupació Geògraf, historiador i escriptor
Premis
Modifica dades a Wikidata
Placa dedicada a Josep Iglésies, reusenc il·lustre, situada al poble abandonat de La Mussara.

Josep Iglésies i Fort[1] (Reus, Baix Camp, 9 de setembre de 1902 - Barcelona, 18 de novembre de 1986) fou un geògraf, historiador i escriptor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

1983. Homenatge a Josep Iglésies, al mig del banc de primera fila, del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Pere Anguera llegeix una semblança de l'homenatjat.

Va fer els primers estudis i el batxillerat a Reus i a Barcelona es llicencià en dret, però mai va exercir d'advocat. Militant catalanista des de la joventut, publicà en periòdics reusencs: La Veu del Camp, Foment, Revista del Centre de Lectura, Ciutat: diari de la tarda, i d'altres. Va dirigir la fàbrica familiar a La Riba, per la qual cosa va estudiar temes relacionats amb les indústries tèxtils i la direcció d'empreses. El 1918 es va traslladar a Barcelona i durant la Generalitat republicana va col·laborar amb Palestra (entitat catalanista) i va ser un dels membres de la Ponència d'estudi de la divisió comarcal de Catalunya. Després de la guerra civil espanyola organitzà a casa seva tertúlies on es presentaven llibres i escriptors novells o es feien comunicacions científiques i lectures poètiques clandestines entre 1946 i 1952, amb la participació de la intel·lectualitat barcelonina catalanista. Xavier Amorós recorda Marià Manent, Tomàs Garcés, Josep M. López Picó, Josep Maria Boix i Selva, Josep Maria de Sucre, Ferran Canyameres, Albert Manent, i alguns intel·lectuals reusenc amics de l'Iglésies com ara Joaquim Santasusagna i d'altres.[2]

Destacà en el camp de l'excursionisme, publicant l'Enciclopèdia de l'excursionisme el 1964, i, juntament amb Joaquim Santasusagna, les famoses guies de Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena, Del Camp de Tarragona a l'Ebre, Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles[3]

En el camp de la narrativa gira entorn de dos grans interessos, la ciutat de Reus i les muntanyes de Prades i el Montsant. Com a historiador se sent atret per la llegenda i en basteix una èpica de la ciutat i de la muntanya.[4]

Com a investigador va publicar els cens de població de diverses èpoques i va fer treballs de geografia agrícola i d'història, especialment de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a Terra Alta. El 1950 va endegar les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos com una iniciativa científica i catalanista.[5] Fou secretari i president de la Societat Catalana de Geografia, i des del 1981 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obres[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • Cens de 1857-1950 (1961)
  • El Fogatge de 1365-70 (Barcelona: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1962)
  • La població de Catalunya en la dècada 1950-1960 (Barcelona: Rafael Dalmau, 1966)
  • El cens del comte de Floridablanca: part de Catalunya (Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1969-70)
  • Estadístiques de la població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (Barcelona: Rafael Dalmau, 1974)
  • El Fogatge de 1553: estudi i transcripció (Barcelona: Fundació Rafael Vives Casajuana, 1979-1981)

Geografia i història agrària[modifica | modifica el codi]

  • Les ciutats del món (Barcelona: Arca, 1948)
  • Geografia de Catalunya (1960-1974)
  • La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (Barcelona: Edicions 62, 1968)
  • Enciclopèdia de l'excursionisme (Barcelona: Rafael Dalmau, 1964-1965), els dos primers volums
  • Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (Reus: Centre de Lectura, 1929). En col·laboració amb Joaquim Santasusagna
  • Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (Reus: Impremta de Marian Roca, 1934). En col·laboració amb Joaquim Santasusagna
  • Juli Soler i Santaló, (Barcelona: Rafael Dalmau, 1971), biografia de Juli Soler i Santaló
  • Pau Vila (Barcelona: Rafael Dalmau, 1981)
  • La població de les vegueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa segons el fogatge de 1496 (Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1987)

Narracions[modifica | modifica el codi]

  • La terra d'en Gallarí: narracions i paisatges de la muntanya tarragonina (Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1932)
  • El pare cuiner (1933), presentat als Jocs Florals de Barcelona[6]
  • La gerra d'ossos (Barcelona: Arca, 1949)
  • Saó de llegenda: (novel·la) (Barcelona: Dalmau i Jover, 1953)
  • Siurana: narracions (Barcelona: Barcino, 1960)
  • L'aiguat de Santa Tecla (Barcelona: Rafael Dalmau, 1971)
  • Capta de fantasies (Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1976)
  • L'Aposta (Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté documentació generada i rebuda per Josep Iglésies i Fort; documentació personal i documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a geògraf (congressos, conferències, cursos, llibretes d'apunts sobre diferents comarques i agrupacions excursionistes, publicacions) i de la seva activitat professional com a escriptor (premis, concursos i publicacions). El fons aplega, també, documentació de la família Fontserè, principalment del meteoròleg Eduard Fontserè i Riba (correspondència, programes i treballs), corresponents al període 1910-1967. Del conjunt del fons destaca, especialment, la sèrie de correspondència, tant pel volum de cartes que conserva com per l'interès dels corresponsals.[7]

Rerefències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Iglésies i Fort». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Amorós, Xavier. "Els noucentistes reusencs que he conegut" A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 23. ISBN 848787343X
  3. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 365-366. 
  4. Sunyer, Magí. "La narrativa de Josep Iglésies: els senyals de la terra" A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 65. ISBN 848787343X
  5. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 69, entrada: "Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos". ISBN 84-297-3521-6. 
  6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 15
  7. «Josep Iglésies». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Antoni DURÀ GUIMERÀ, Ignasi CUADROS I VILA. "Josep Iglésies i Fort, Un excursionista de la vella escola (1902-1986)". Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN 0212-1573, núm. 13, 1988, pàgs. 93-101 (versió electrònica aquí) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  • "En homenatge a Josep Iglésies i Fort". Revista EL BRUGENT Portaveu del poble de la Riba, Any VII - 2a època, desembre de 1986, núm. 47, pàg. 11.
  • Xavier FORT I BUFILL. "Biografia de Josep Iglésies". Revista Catalana de Geografia, núm. 1, 1978
  • Jacint CORBELLA I CORBELLA, Edelmira DOMÈNECH. Científics del Priorat. Institut d'Estudis Catalans, 2002, pàgs. 171-175. ISBN 8472836584
  • Immaculada IGLÉSIES i CIRAC, Jordi RIUS i JOVÉ. "Josep Iglésies i Fort: recull bibliogràfic 1979-1989" A: XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya. Volum III. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 1989. Pàgs. 23-30
  • Magí SUNYER. “La narrativa de Josep Iglésies: els senyals de la terra” A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 45-66. ISBN 848787343X
  • "Homenatge a l'acadèmic Excm. Sr. Josep Iglésies i Fort". A: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 871 (1989)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]