Joaquim Santasusagna i Vallès

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joaquim Santasusagna)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquim Santasusagna i Vallès
Joaquim Santasusagna.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1899
Reus
Mort 1982 (82/83 anys)
Reus
Activitat professional
Ocupació Geògraf, escriptor, assagista i activista cultural
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, 1899 - 1982) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural que va desenvolupar la seva tasca al llarg del segle XX

Biografia[modifica]

Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i com a tal va impulsar el ressorgiment de La Veu del Camp, periòdic que havia sortit anteriorment sota l'empara de l'Associació Catalanista de Reus. A la redacció de la nova època de la revista coincidí amb Josep Iglésies.[1] Quan es va fundar Acció Catalana s'afilià al nou partit, descontent amb el conservadorisme de la Lliga. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar Estat Català. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix féu el 1936 amb Estat Català. En la seva joventut col·laborà a la revista satírica Reus 1973 i més endavant a La Vixeta, també humorística, i fou redactor de la Revista del Centre de Lectura i d'Estudis. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de Les Circumstàncies, portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari Estat Català. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i organitzà durant els anys vint diversos aplecs excursionistes comarcals que van fer sorgir entitats excursionistes en localitats on no n'hi havia, organitzà exhibicions de fotografies i films de caràcter muntanyenc, i cursets de geografia a càrrec de Pau Vila, exposicions sobre Poblet, i sobre prehistòria a la comarca a partir de la col·lecció de Salvador Vilaseca. Publicà tres guies excursionistes amb Josep Iglésies sobre la Serra de Prades, Serra La Llena i el Montsant.[1] En acabar la Guerra Civil espanyola treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya com ara la Font Grossa de La Riba, la Vall, un frondós pinar de Montblanc, el Mas de Mont-ravà, a Alcover, o bé en masies properes a la ciutat de Reus, com el mas del doctor Barrufet,[2] on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i Xavier Amorós. Una de les sessions es va dedicar a la poesia d'Antoni de Bofarull[1] Va ser el principal animador, junt amb Iglésies, de l'Associació Excursionista de Reus, que, a través del seu butlletí redactat en català divulgava temes de muntanya. La seva obra més ambiciosa és Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900, la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de Pau Font de Rubinat, obra que trigà deu anys a redactar, ja que l'anàlisi dels escriptors reusencs en llengua catalana, meticulosa i crítica, li va portar moltes consultes bibliogràfiques, difícils en la postguerra.[1][3] Al final de la seva vida va quedar cec. Reculls pòstums d'articles seus publicats a Les Circumstàncies, mostren, segons Magí Sunyer, el seu valor com a assagista.[4] A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat.

Obres[modifica]

  • Del Camp de Tarragona a l'Ebre: guia itinerària precedida d'un esbós monogràfic. En col·laboració amb Josep Iglésies. Reus: Impremta de Marian Roca, 1931
  • Present i futur del catalanisme. Reus: Llibreria nacional i Estrangera, 1932
  • Les serres encantades: impressions pirinenques. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1936. Amb una reedició a Barcelona: Selecta, 1956
  • Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Gràficas Martorell, 1949. Amb una reedició a Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982
  • Definició de l'excursionisme. Reus: Associació Excursionista de Reus, 1959
  • A eixam: discursos i conferències. Reus: Poblet: Tip. del Monestir de santa Maria de Poblet, 1968
  • Memòries d'un muntanyenc. Poblet: Impremta Monàstica, 1969
  • L'escampall: articles de caràcter excursionista. Reus: l'autor, 1971
  • Paraules d'ahir: articles editorials de Les Circumstàncies. Reus: l'autor, 1974
  • Entre la revolució i la guerra. Reus: Centre de Lectura, 1983
  • L'opció a la democràcia: editorials de 1930 a Les Circumstàncies. Reus: Centre de Lectura, 2000

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Iglésies, Josep; Anguera, Pere. Joaquim Santasusagna: notícia bio-bibliogràfica. Reus: l'Ajuntament, 1982, p. 11. 
  2. Història gràfica del Reus contemporani, II: 1939-1979. Reus: l'Ajuntament, 1987, p. 148. ISBN 8439870027. 
  3. Anguera, Pere. Coses de Reus. Reus: Pragma, 2006, p. 127. ISBN 9788493495206. 
  4. Sunyer, Magí. "La literatura". A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 161. ISBN 8489688222

Bibliografia[modifica]

  • Pere Anguera. "La consciència nacional a l'obra de Joaquim Santasusagna" A: L'Ombra de l'estel blanc: estudis sobre el catalanisme polític. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989. ISBN 8478560300 Pàgs. 72-78 i 135-153
  • X. Ferré. Nació i excursionisme: biografia intel·lectual de Joaquim Santasusagna. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006

Enllaços externs[modifica]