Vés al contingut

Joaquim Santasusagna i Vallès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Santasusagna i Vallès
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 març 1899 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1982 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógeògraf, assagista, escriptor, activista cultural Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, Baix Camp, 7 de març de 1899 - 19 de març de 1982) va ser un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural català que va desenvolupar la seva tasca al llarg del segle xx

Biografia

[modifica]

Era fill de Joaquim Santasusagna Pàmies, comerciant, i de Raimunda Vallès Vidal, tots dos de Reus. Va ser, des de molt jove, vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i com a tal va impulsar el ressorgiment de La Veu del Camp, periòdic que havia sortit anteriorment sota l'empara de l'Associació Catalanista de Reus. A la redacció de la nova època de la revista va coincidir amb Josep Iglésies amb qui va establir una forta amistat.[1] Quan es va fundar Acció Catalana es va afiliar al nou partit, descontent amb el conservadorisme de la Lliga. Va fracassar en l'intent de crear un escamot a Reus al fundar Estat Català. El 1930 es va acostar de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix va fer l'any 1936 amb Estat Català. En la seva joventut col·laborva a la revista satírica Reus 1973 i més endavant a La Vixeta, també humorística, i va ser redactor de la Revista del Centre de Lectura i d'Estudis. Entre 1930 i 1936 va redactar la majoria d'editorials de Les Circumstàncies, portaveu d'Acció Catalana i va col·laborar durant la guerra al setmanari reusenc Estat Català. Excursionista actiu, en va teoritzar la pràctica i va organitzar, durant els anys vint, diversos aplecs excursionistes comarcals que van fer sorgir entitats excursionistes en localitats on no n'hi havia, organitzant exhibicions de fotografies i pel·lícules de caràcter muntanyenc, i cursets de geografia a càrrec de Pau Vila, exposicions sobre Poblet, i sobre prehistòria a la comarca a partir de la col·lecció de Salvador Vilaseca. Va publicar tres guies excursionistes juntament amb Josep Iglésies sobre la Serra de Prades, la Serra la Llena i el Montsant.[1] En acabar la Guerra Civil espanyola va treballar en un banc i va ser mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya com ara la Font Grossa de La Riba, la Vall, un frondós pinar de Montblanc, el Mas de Mont-ravà, a Alcover, o bé en masies properes a la ciutat de Reus, com el mas del doctor Barrufet,[2] on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i Xavier Amorós. Una de les sessions es va dedicar a la poesia d'Antoni de Bofarull[1] Va ser el principal animador, junt amb Iglésies, de l'Associació Excursionista de Reus, que, a través del seu butlletí redactat en català divulgava temes de muntanya. La seva obra més ambiciosa és Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900, la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de Pau Font de Rubinat, obra que va trigar deu anys a redactar, ja que l'anàlisi dels escriptors reusencs en llengua catalana, meticulosa i crítica, li va portar moltes consultes bibliogràfiques, difícils d'aconseguiur en la postguerra.[1][3] Al final de la seva vida va quedar cec. Reculls pòstums d'articles seus publicats a Les Circumstàncies, mostren, segons Magí Sunyer, el seu valor com a assagista.[4]

A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat, entre la plaça de Morlius i el carrer de Roig.[5]

Obres

[modifica]
  • Del Camp de Tarragona a l'Ebre: guia itinerària precedida d'un esbós monogràfic. En col·laboració amb Josep Iglésies. Reus: Impremta de Marian Roca, 1931.
  • Present i futur del catalanisme. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1932.
  • Les serres encantades: impressions pirinenques. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1936. Amb una reedició a Barcelona: Selecta, 1956.
  • Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Gràficas Martorell, 1949. Amb una reedició a Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982.
  • Definició de l'excursionisme. Reus: Associació Excursionista de Reus, 1959.
  • A eixam: discursos i conferències. Reus: Poblet: Tip. del Monestir de santa Maria de Poblet, 1968
  • Memòries d'un muntanyenc. Poblet: Impremta Monàstica, 1969.
  • L'escampall: articles de caràcter excursionista. Reus: l'autor, 1971.
  • Paraules d'ahir: articles editorials de Les Circumstàncies. Reus: l'autor, 1974.
  • Entre la revolució i la guerra. Reus: Centre de Lectura, 1983.
  • L'opció a la democràcia: editorials de 1930 a Les Circumstàncies. Reus: Centre de Lectura, 2000

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Iglésies, Josep; Anguera, Pere. Joaquim Santasusagna: notícia bio-bibliogràfica. Reus: l'Ajuntament, 1982, p. 11.
  2. ↑ Història gràfica del Reus contemporani, II: 1939-1979. Reus: l'Ajuntament, 1987, p. 148. ISBN 8439870027.
  3. ↑ Anguera, Pere. Coses de Reus. Reus: Pragma, 2006, p. 127. ISBN 9788493495206.
  4. ↑ Sunyer, Magí. «La literatura». A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 161. ISBN 8489688222
  5. ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 73. ISBN 9788497916929.

Bibliografia

[modifica]
  • Pere Anguera. «La consciència nacional a l'obra de Joaquim Santasusagna». A: L'Ombra de l'estel blanc: estudis sobre el catalanisme polític. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989. ISBN 8478560300 Pàg. 72-78 i 135-153
  • Xavier Ferré. Nació i excursionisme: biografia intel·lectual de Joaquim Santasusagna. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006.

Enllaços externs

[modifica]