Antoni Correig Massó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 març 1910  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 2 setembre 2002 (92 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Gènere | Poesia |
Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) fou un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.
De família senzilla, va tenir sempre profundes conviccions catalanistes i catòliques.[1] Les seves primeres temptatives literàries es publiquen al Semanario Católico de Reus, on hi té una secció fixa, "Kaleidoscopi", i on publica unes proses curts entre iròniques i poètiques i que signa amb el pseudònim "Boy". També publica al Diario de Reus i a Las Circunstancias, i en tots els casos ho fa en català. A partir de 1932 escriu només poesia. Va ser regidor a l'ajuntament de Reus per la CEDA el 1935. En esclatar la guerra civil s'hagué d'amagar per la seva vinculació a organitzacions catòliques i en concret al Centre Catòlic reusenc, i per les seves vinculacions al partit de Gil-Robles. Passà al bàndol franquista a través de França, fa cap a Burgos on entra a l'exèrcit i tornà a Reus enrolat a la falange.[2]
Així i tot, en la postguerra, des d'un bon inici va estar vinculat a la clandestinitat literària catalana i reusenca que es vehiculava a l'entorn de Joaquim Santasusagna. La seva millor obra fou la produïda durant els anys 30 i 40 del segle xx; a partir d'aquesta època entra en una fase espiritual i contemplativa de la realitat que l'envolta.[1] D'una estricta observança noucentista, el 1935 va publicar Els camins de cada hora, una obra formalista amb una majoria de sonets sobre l'amor, la mort, les fantasies i el sentiment religiós. Fruit de la seva participació en la guerra civil va ser L'arma i l'estel (1948), on, a més de descriure la guerra, les escenes sagnants i l'enyorança, té una mirada sobre el sentiment religiós que l'ha portat a la lluita. El 1952 va formar part del consell de redacció de Reus: semanario de la ciudad, on hi col·laborava amb crítiques d'art, de llibres, de conferències i conferenciants, i de publicacions diverses.[3] Participà, des del 1956, a tots els volums de l'Antologia de la poesia reusenca, dirigits per Bonaventura Vallespinosa.[2] Més endavant, Poemes reusencs, recull quasi dues-centes poesies, moltes sonets, sobre indrets, costums, monuments i personatges de Reus i la comarca, il·lustrats per Ramon Ferran. El seu estil és d'una gran correcció formal, escriu una poesia rimada que, per la gran varietat de la seva temàtica s'adapta a totes les seves obres.[3]
Va morir a l'edat de 92 anys. La ciutat de Reus va dedicar-li una plaça al barri de la Mare Molas, entre el carrer d'aquest nom i el de l'Alcalde Joan Bertran.[4]
Obra principal[modifica]
- Els camins de cada hora. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1935
- L'arma i l'estel. Barcelona: Torrell de Reus, 1948
- Poemes reusencs. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1970
- Coses que porten cua Reus: Centre de Lectura, 1986
- Temps de guerra, apunts autobiogràfics (1936-1939): des de la fe. Reus: Centre de Lectura, 1999. ISBN 8487873278
- Evocacions reusenques: amb els sons de quatre cordes. Reus: Centre de Lectura, 2002. ISBN 8487873448
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 201-202.
- ↑ 2,0 2,1 Veciana, Antoni. "L'obra literària d'Antoni Correig". A: La literatura de postguerra a Reus: cultura i ètica. Reus: Centre de Lectura, 2003, p. 125-131. ISBN 8487873529
- ↑ 3,0 3,1 Sunyer, Magí. "La literatura". A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 168-169. ISBN 8489688222
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p.14. ISBN ISBN 9788497916929.
Bibliografia[modifica]
- «Antoni Correig Massó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- X. Ferré. Antoni Correig entre l'humanisme cristià i la literatura. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834192