2 de setembre
| << | Setembre 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 120 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països catalans
- 1827 - Viella (la Vall d'Aran): el Conselh Generau d'Aran, que regia els destins de la vall des del segle xiii, s'hi reuneix per darrera vegada abans de l'època moderna.
- 1808 - Barcelona: Guerra del francès: Comença el Bloqueig de Barcelona intent de reconquesta de la ciutat de les tropes espanyoles. Acaba el 17 de desembre del mateix any amb victòria francesa.
- 1843 - Barcelona: s'hi esdevé la Jamància, una revolta popular contra el govern per la situació de gana i pobresa.
- 2004 - Barcelona: en el marc del Fòrum de les Cultures, s'hi comença a celebrar el Congrés de Moviments Humans i Immigració, que durarà fins al dia 5.
- Resta del món
- 31 aC - August guanya a les forces de Marc Antoni i Cleòpatra a la decisiva Batalla d'Àccium.
- 1347 - Praga (Txèquia): Carles IV de Bohèmia i Blanca de Valois són coronats reis de Bohèmia.
- 1666 - Gran incendi de Londres.[1]
- 1752 - El Regne Unit adopta el Calendari Gregorià, prop de dos segles després que la majoria d'Europa Occidental.
- 1945
- El Japó firma la rendició en la Segona Guerra Mundial.
- El Vietnam declara la independència de França, que no serà reconeguda fins al 1954.
- 1945 - Cuirassat Missouri (Badia de Tòquio (Japó)): les autoritats japoneses firmen la rendició del país davant dels aliats (Segona Guerra Mundial).
- 2002 - Strépy-Bracquegnies (Bèlgica): Obertura de l'ascensor naval de Strépy-Thieu, el més llarg del món.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1876 Verges, Empordà: Francesc Cambó, polític català (m. 1947).[2]
- 1888 - Ciutat de Mallorca: Margalida Amengual, Na Cativa, laica mallorquina, proclamada venerable per l'Església catòlica (m. 1919).[3]
- 1966 - Barcelona: Rafael Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català.
- 1980 - Montgat, Maresme: Cristina Ares Cardete, política catalana.
- 1997 - Sabadell, Vallès Occidental: Mireia Vilapuig i Borrell, actriu catalana.
- Resta del món
- 1661 - Hoenkirchen: Georg Böhm, organista i compositor alemany del Barroc (m. 1733).[4]
- 1763 - Gotinga: Caroline Schelling, intel·lectual del romanticisme alemany, traductora de Shakespeare (m. 1809).[5]
- 1766 - Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: James Forten, empresari i abolicionista estatunidenc.
- 1838 - Honolulu, Hawaii: Lili'uokalani, última monarca del regne de Hawaii (m. 1917).[6]
- 1853 - Riga, Letònia, Imperi Rus: Wilhelm Ostwald, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1909. (m. 1932).[7]
- 1877 - Eastbourne, Anglaterra: Frederick Soddy, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1921 (m. 1956).[8]
- 1896 - Milà: Rosetta Pampanini, soprano italiana (m. 1973).[9]
- 1912 - Camerun: Ingeborg Syllm-Rapoport, metgessa alemanya, neonatòloga, que defensà la seva tesi doctoral als 102 anys.[10]
- 1916:
- 1924 - Sacho, Colònia i Protectorat de Kenya: Daniel arap Moi, polític kenyà que va exercir com a segon president de Kenya entre 1978 i 2002 (m. 2020).[13]
- 1927 - Lech am Arlberg, Àustria: Trude Beiser, esquiadora austríaca.[14]
- 1936 - Budapest, Hongria: Andrew Stephen "Andy" Grove, científic hongarès (nascut András István Gróf), un dels primers empleats de la companyia americana Intel (m. 2016).
- 1940 - París, França: Régis Debray, filòsof i escriptor francès.[15]
- 1947 - Vilagarcía de Arousa, Espanya: Pepe Rubianes, actor galaicocatalà (m. 2009).
- 1952 - East Saint Louis, Illinois, Estats Units: Jimmy Connors, campió de tennis nord-americà retirat.[16]
- 1956 - Andújarː Micaela Navarro Garzón, política andalusa, ha estat presidenta del PSOE i vicepresidenta del Congrés.[17]
- 1959 - Quebec, Canadà: Guy Laliberté, fundador i cap del Cirque du Soleil.
- 1960 - Paramaribo: Ruth Jacott, cantant de soul surinamo neerlandesa, actriu de teatre musical.[18]
- 1964 - Beirut, Líban: Keanu Reeves, actor anglocanadenc.
- 1966 -
- Coatzacoalcos, Mèxic: Salma Hayek, actriu mexicana.
- Lió, França: Oliver Panis, corredor d'automobilisme francés.
- 1967 - Frankfurt del Main, Alemanya: Andreas Möller, exfutbolista que jugava a la posició de centrecampista ofensiu.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1623 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà: Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, poeta i eclesiàstic català (n. 1578 o 1579).[19]
- 1888 - Barcelona: Josep Viñas i Díaz, guitarrista, compositor, professor de música i director d'orquestra català (n. 1823).[20]
- 1938 - Polop, Marina Baixa: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del segle xx espanyol (n. 1884).[21]
- 1970 - Milà: Mercè Llopart, soprano i mestra de cant catalana (n. 1895).[22]
- 1973 - Barcelona: Tecla Sala Miralpeix, empresària catalana (n. 1886).[23]
- 2004 - Barcelona: Joan Oró, bioquímic català (n. 1923).[24]
- 2016 - Barcelona: Ariana Benedé Jover, activista contra la leucèmia i impulsora del Projecte ARI (n. 1997).[25]
- 2018 - València: María Teresa Oller Benlloch, compositora i folklorista valenciana (n. 1920).[26]
- 2022 - Figueres: Jordi Cervelló i Garriga, violinista i compositor català (n. 1935).
- Resta del món
- 1274 - Heian-kyō (actual Kyoto), Japó: el Príncep Munetaka, sisè shogun del shogunat Kamakura del Japó.[27]
- 1814 - Geòrgia: Catharine Littlefield Greene, inventora americana de la desmotadora (n. 1755).[28]
- 1899 - Louveciennes: Lydie Lemercier de Nerville: salonnière francesa del segle XIX.[29]
- 1910 - París (França): Henri Rousseau, el Duaner, pintor francès d'estil naïf (n. 1844).[30]
- 1937 - Ginebra (Suïssa): Pierre de Coubertin reinstaurador dels Jocs Olímpics de l'era moderna (n. 1863).[31]
- 1969 - Hanoi (Vietnam): Ho Chi Minh, el llavors encara president del país sud-asiàtic que exactament 24 anys enrere havia llegit la declaració d'independència del seu país (n. 1890).[32][33]
- 1973 - Bournemouth (Anglaterra): J. R. R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès (n. 1892).[34]
- 1991 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1911).[35]
- 1992 - Huntington, EUA: Barbara McClintock, botànica i genetista, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1983 (n. 1902).[36]
- 1997 - Woods Hole, Falmouth, Massachusetts: Mary Sears, oceanògrafa pionera de l'oceanografia moderna (n. 1905).[37]
- 2013 - Chicago, Illinois (EUA): Ronald Coase, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1991 (n. 1910).[38]
- 2016 - Port-au-Prince (Haití): Isabel Sola Matas, religiosa i cooperant catalana.
- 2021 - Atenes (Grècia)ː Mikis Theodorakis, fou un compositor grec. Guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles el 1980-82 (n. 1925).[39]
- 2023 - Bamako: Salif Keïta, futbolista malià (n. 1946).
Santoral
[modifica]Sant Moisés, alliberador (segons els catòlics i siríacs); Eleazar, fill d'Aaron (Església ortodoxa, només); Pròsper de Tarragona, bisbe; Joan IV de Constantinoble, bisbe; Antoní de Pàmies, bisbe; Santa Màxima i Sant Ansà, màrtirs; Albert i Vit de Pontida, monjos; Guillem de Roskilde, bisbe; Ingrid Elofsdotter, monja; beata Margarida de Lovaina, màrtir.
Referències
[modifica]- ↑ «Great Fire of London | disaster, London, England, United Kingdom [1666]» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Francesc Cambó i Batlle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Munar Ramis, Juan Bautista. Margarita de Costitx. Datos biográficos de la sierva de Dios Margarita Amengual Campaner (1888-1919). Conselleria de Cultura, Educació i Esports i Ajuntament de Costitx, 1994, p. 164 pàg..
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Caroline Schelling». Douglas W. Stott. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Liliuokalani» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 20-07-2023. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1909» (en anglès americà). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1921» (en anglès americà). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «PAMPANINI, Rosetta» (en italià). Trecanni. Istituto Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Ingeborg Syllm-Rapoport, who earned doctorate 80 years after Nazis' denial». Jewish News, 31-03-2017. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Daniel arap Moi» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Trude Jochum-Beiser Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Régis Debray» (en francès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Jimmy Connors | Biography, Titles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Micaela Navarro Garzón - XII Legislatura». Congreso de los Diputados. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Velasco, Javier. «Países Bajos - 1993». Eurovision Spain, 01-09-2013. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Francesc Vicent Garcia i Ferrandis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Josep Viñas i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Sanchis Gadea, Francisco. «Emilio Sagi-Barba y Luisa Vela». Notícies d'ací. D'ací Periòdic, 11-10-2006. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Alier, Roger.. Diccionario de la ópera. [Barcelona]: Ma Non Troppo, D.L. 2007. ISBN 978-84-96924-15-4.
- ↑ Marcè, Matilde «Catalanes que han fet història. Tecla Sala i Miralpeix». Xipreret (Butlletí de l'Ateneu de Cultura Popular), núm. 327, 7-2009, pàg. 2 i 3.
- ↑ «Joan Oró i Florensa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ «Ariana Benedé i Jover | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Maria Teresa Oller i Benlloch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Japan: shōguns and heads of government». [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «Life Story: Catharine Littlefield Greene Miller (1755–1814)» (en anglès). Women & the American Story (WAMS). [Consulta: agost 2024].
- ↑ Prévost, Danièle. «Les salon de Madame Auvernon» (en francès). Cinematheque Robert Lynen. [Consulta: octubre 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Rousseau dit le Douanier Rousseau» (en francès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre de Coubertin» (en francès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ History Channel «Vietnamese president and communist icon Ho Chi Minh dies» (en anglès). This Day In History. A+E Network [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «Ho Chi Minh» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «J.R.R. Tolkien | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1982» (en anglès americà). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Barbara McClintock» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Sears Medal Bio». The Oceanography Society. Arxivat de l'original el 2020-07-09. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1991» (en anglès americà). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Mor el compositor grec Mikis Theodorakis als 96 anys». Ara, 02-09-2021. [Consulta: 7 setembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:2 de setembre.