Vés al contingut

Ascensor naval de Strépy-Thieu

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ascensor naval de Strépy-Thieu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAscensor naval Modifica el valor a Wikidata
Construcció2002 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLa Louvière (Bèlgica) i Le Rœulx (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 28′ 41″ N, 4° 06′ 35″ E / 50.47816°N,4.10983°E / 50.47816; 4.10983
L'ascensor de Strépy-Thieu
Vista frontal de l'ascensor

L'ascensor naval de Strépy-Thieu (en francès l'ascenseur funiculaire de Strépy-Thieu) és un ascensor funicular electro-mecànic per a embarcacions al canal del Centre. Es troba a cavall del municipi Strépy-Bracquegnies i del poble de Thieu, ara integrat al municipi de Le Rœulx, a Bèlgica, raó que explica el nom doble. Supera un desnivell de 73,15m i accepta embarcacions de fins a 1.350 tones o conjunts de barcasses empesos de 2000 tones.[1]

És l'ascensor naval el més llarg del món.

Història

[modifica]

Des del 1954, la CEMT va decidir que calia modernitzar la xarxa de transport de navegació interior d'Europa i augmentar la capacitat de les vies principals a 1.350 tones. La majoria dels canals eren de classe I amb una màxima capacitat de 300 tones. La CEMT preveia una explosió del transport de mercaderies. El 9 de març 1957, l'aleshores parlament unitari de Bèlgica va votar una llei ("la llei de les 1.350 tones") que determinava la llista de vies navegables que havien d'eixamplar-se. El canal del Centre en formava part.

El canal del Centre vist des de l'ascensor

Des de segles, aquesta malla important a l'enllaç del port de Duinkerke a França amb les conques de l'Escalda (port d'Anvers), del Mosa (ports de Namur i Lieja) i del Rin, causà maldecaps als enginyers hidràulics que no paraven mai de cercar solucions per a superar el desnivell de 88,15 metres. La modernització del canal va començar el 1963. Després de l'obertura de dues noves rescloses, la d'Havré (10 m) i la d'Obourg-Warton (5 m), encara romanien 73,15 metres per a superar.

Van estudiar-se moltes solucions: pla inclinat, escala de rescloses, escala de dos ascensors o un canal inclinat que no eren gaire realitzables per la capacitat reduïda dels rius que haurien d'alimentar les instal·lacions. Finalment va optar-se per un ascensor funicular únic. L'obra va començar el 1982 i va acabar-se el 2002 quan el 2 de setembre l'ascensor es va obrir a la navegació.[2] La primera barca que va utilitzar-lo fou la Fiat Lux.

Ascensor
Localitat llargada amplada calat alçària lliure desnivell
Thieu 55,00 m 7,30 m 3,34-4,15 m[3] … m 73,15 m

Des d'aleshores, el volum de mercaderies ha conegut una estirada exponencial de 850% en huit anys: de 1.531 barques i 282.000 tones el 2000 s'ha passat a 2.394.000 tones i 7706 barques l'any 2010.[4][5]

Any volum del tonatge nombre de barques
Canal històric
1987 498.000 t 2853
1990 335.000 t 2103
2000 282.000 t 1531
Canal nou
2004 1.513.000 t 4041
2005 1.871.000 t 4941
2006 2.295.000 t 5743
2007 2.302.000 t 5559
2008 2.183.000 t 5147
2009 1.874.000 t 6960
2010 2.394.000 t 7706

Referències i enllaços

[modifica]
  1. Le Canal du Centre et ses ascenseurs à bateaux Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Govern de Valònia, Direction générale des Voies hydrauliques (en català: Direcció general de les vies hidràuliques
  2. Ph. Law, Un ouvrage d'art de 25 milliards de francs al diari La Libre Belgique del 6 de novembre de 2001
  3. El calat és variable, per a evitar de pujar un volum d'aigua massa quan no n'hi ha la necessitat
  4. Michel Daerden, L'évolution du trafic de marchandises sur le Canal du Centre (en català: evolució del tràfic al Canal del Centre[Enllaç no actiu] resposta del ministre de Foment al Parlament de Valònia el 25 de setembre de 2003
  5. voies-hydrauliques.wallonie.be