Ascensor naval de Strépy-Thieu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ascensor naval  | |||
| Construcció | 2002 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | La Louvière (Bèlgica) i Le Rœulx (Bèlgica) | |||
| ||||
L'ascensor naval de Strépy-Thieu (en francès l'ascenseur funiculaire de Strépy-Thieu) és un ascensor funicular electro-mecànic per a embarcacions al canal del Centre. Es troba a cavall del municipi Strépy-Bracquegnies i del poble de Thieu, ara integrat al municipi de Le Rœulx, a Bèlgica, raó que explica el nom doble. Supera un desnivell de 73,15m i accepta embarcacions de fins a 1.350 tones o conjunts de barcasses empesos de 2000 tones.[1]
És l'ascensor naval el més llarg del món.
Història[modifica]
Des del 1954, la CEMT va decidir que calia modernitzar la xarxa de transport de navegació interior d'Europa i augmentar la capacitat de les vies principals a 1.350 tones. La majoria dels canals eren de classe I amb una màxima capacitat de 300 tones. La CEMT preveia una explosió del transport de mercaderies. El 9 de març 1957, l'aleshores parlament unitari de Bèlgica va votar una llei ("la llei de les 1.350 tones") que determinava la llista de vies navegables que havien d'eixamplar-se. El canal del Centre en formava part.
Des de segles, aquesta malla important a l'enllaç del port de Duinkerke a França amb les conques de l'Escalda (port d'Anvers), del Mosa (ports de Namur i Lieja) i del Rin, causà maldecaps als enginyers hidràulics que no paraven mai de cercar solucions per a superar el desnivell de 88,15 metres. La modernització del canal va començar el 1963. Després de l'obertura de dues noves rescloses, la d'Havré (10 m) i la d'Obourg-Warton (5 m), encara romanien 73,15 metres per a superar.
Van estudiar-se moltes solucions: pla inclinat, escala de rescloses, escala de dos ascensors o un canal inclinat que no eren gaire realitzables per la capacitat reduïda dels rius que haurien d'alimentar les instal·lacions. Finalment va optar-se per un ascensor funicular únic. L'obra va començar el 1982 i va acabar-se el 2002 quan el 2 de setembre l'ascensor es va obrir a la navegació.[2] La primera barca que va utilitzar-lo fou la Fiat Lux.
| Ascensor | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitat | llargada | amplada | calat | alçària lliure | desnivell |
| Thieu | 55,00 m | 7,30 m | 3,34-4,15 m[3] | … m | 73,15 m |
Des d'aleshores, el volum de mercaderies ha conegut una estirada exponencial de 850% en huit anys: de 1.531 barques i 282.000 tones el 2000 s'ha passat a 2.394.000 tones i 7706 barques l'any 2010.[4][5]
| Any | volum del tonatge | nombre de barques |
| Canal històric | ||
|---|---|---|
| 1987 | 498.000 t | 2853 |
| 1990 | 335.000 t | 2103 |
| 2000 | 282.000 t | 1531 |
| Canal nou | ||
| 2004 | 1.513.000 t | 4041 |
| 2005 | 1.871.000 t | 4941 |
| 2006 | 2.295.000 t | 5743 |
| 2007 | 2.302.000 t | 5559 |
| 2008 | 2.183.000 t | 5147 |
| 2009 | 1.874.000 t | 6960 |
| 2010 | 2.394.000 t | 7706 |
Referències i enllaços[modifica]
- Web del servei pedagògic del govern de la regió valona
- Web túristic (en francès) per a la visita de les infraestructures Arxivat 2012-12-05 at Archive.is
- Benedictus Faes (redacció), L'ascenseur à bateaux de Strépy-Thieu, un géant funiculaire sur le canal du Centre, Les cahiers du MET, Namur, Minstère wallon de l'équipement et des transports, Direction générale des voies hydrauliques, n°20, 2002, 264 pàgines
- Le Canal du Centre Arxivat 2012-06-04 a Wayback Machine., Sofico, fitxa tècnica de l'ascensor
- ↑ Le Canal du Centre et ses ascenseurs à bateaux Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Govern de Valònia, Direction générale des Voies hydrauliques (en català: Direcció general de les vies hidràuliques
- ↑ Ph. Law, Un ouvrage d'art de 25 milliards de francs al diari La Libre Belgique del 6 de novembre de 2001
- ↑ El calat és variable, per a evitar de pujar un volum d'aigua massa quan no n'hi ha la necessitat
- ↑ Michel Daerden, L'évolution du trafic de marchandises sur le Canal du Centre (en català: evolució del tràfic al Canal del Centre[Enllaç no actiu] resposta del ministre de Foment al Parlament de Valònia el 25 de setembre de 2003
- ↑ voies-hydrauliques.wallonie.be
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascensor naval de Strépy-Thieu |